Selecciona Edició
Connecta’t

El gerent del Macba pren el poder

Joan Abellà dobla les seves funcions i deixa de dependre jeràrquicament del director després del canvi d’estatuts del museu l’abril passat

El gerent del Macba, Joan Abellà, i l'exdirector Bartomeu Marí, junts en la primera aparició després de la polèmica que li ha costat el càrrec al director.
El gerent del Macba, Joan Abellà, i l'exdirector Bartomeu Marí, junts en la primera aparició després de la polèmica que li ha costat el càrrec al director.

El canvi d'estatuts del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) estava programat amb anterioritat a la crisi que des del març ha castigat –i encara ho fa– el museu, després que el seu director Bartomeu Marí decidís no inaugurar, hores abans del que estava previst, l'exposició El sobirà i la bèstia, per una obra que feia referència al rei Joan Carles I. La seva decisió va acabar malament: Marí va dimitir, després de destituir els seus dos comissaris estrella, Valentín Roma i Paul B. Preciado, i va situar el museu en el punt de mira, després que la decisió es considerés un acte de censura cultural.

Amb l'actualització dels estatuts es buscava adequar l'entitat a les últimes modificacions legals i adscriure el museu a l'Ajuntament, que passa a ser-ne l'administració dominant, perquè és qui més aporta al seu finançament, per sobre de la Generalitat i el Ministeri de Cultura. Però en el nou reglament s'han introduït una sèrie de canvis que reforcen i donen més protagonisme al gerent, en aquest cas Joan Abellà, dins de l'organigrama, després de duplicar les seves funcions respecte dels estatuts que han estat vigents des del setembre del 2013, tal com reconeix al preàmbul l'acord publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 9 d'abril. A més, el càrrec del gerent deixa d'estar jeràrquicament sota el director i passa a dependre i ser nomenat pel Consell General, format per 22 vocals –dos més que abans– de les tres administracions i de la Fundació Museu d'Art Contemporani.

El Macba des del carrer Ferlandina. ampliar foto
El Macba des del carrer Ferlandina.

I és que si hi ha algú reforçat d'aquesta crisi és precisament el gerent, una de les poques persones de l'equip directiu que es manté després del tsunami que viu el centre des de fa tres mesos. Molt més, després del canvi d'estatuts en el qual la gerència passa a exercir de cinc a deu funcions: a més d'autoritzar i disposar les despeses, ordenar pagaments i retre comptes, contractar obres i serveis, sempre que no superin un 10% del pressupost i gestionar els béns immobles adscrits al Macba, en suma d'altres tan llamineres com la direcció de tot el personal que treballa al centre, amb el poder de contractar, acomiadar i sancionar tots els empleats i la de poder elaborar el contracte programa, dues de les funcions que fins ara eren potestat del director, que no tindrà cap autoritat sobre el personal i es limitarà a elaborar el programa artístic.

Dates d’una crisi

17 de març. Bartomeu Marí no inaugura La bèstia i el sobirà per la negativa dels comissaris a retirar una obra al·lusiva a Joan Carles I.

19 de març. Marí decideix obrir l'exposició i posa el seu càrrec a la disposició del Consorci.

21 de març. Obre les portes l'exposició amb la polèmica escultura.

23 de març. El Consorci accepta la dimissió del director, que destitueix el conservador en cap Valentín Roma i el cap de programes Paul B. Preciado.

9 d'abril. El DOG publica els nous estatuts del Macba.

12 de maig. Es convoca un concurs internacional per escollir nou director.

20 de maig. Marí reapareix en l'exposició d'Iman Issa. 

21 de maig. 157 intel·lectuals signen un manifest contra la instrumentalització cultural.

La figura del director dins dels nous estatuts també creix en funcions, de sis a set, però totes són de rang inferior: manté la direcció artística (no la patrimonial), el poder d'assessorar tècnicament a d'altres òrgans de Govern i suma la direcció dels serveis que el museu presti i les activitats que faci; emetrà un informe sobre l'acceptació de donacions i herències i proposarà la compra d'obres d'art que no siguin superiors als 15.000 euros, que haurà d'acabar aprovant el gerent, i si supera aquesta xifra ho haurà de validar la Comissió Delegada.

Jaume Ciurana, tinent d'alcalde de Cultura de Barcelona fins a les eleccions de fa just una setmana, assegura que no cal buscar cap relació entre l'ascens de poder de la gerència i la dimissió de Marí. “Fa més d'un any i mig que va començar a treballar el tema, amb la intenció que la direcció es concentri més en el terreny artístic, seleccionant continguts, i la gerència a fer funcionar la màquina”, explica Ciurana, responsable de l'administració que ara “dirigeix” el Macba. El polític insisteix que els nous estatuts reconeixen una pràctica que ja es feia fa temps. “Si s'ha trigat tant a renovar els estatuts és perquè hi ha tantes administracions implicades”. Per Ciurana, el model al qual s'assembla ara el Macba és no tant el Liceu com l'Auditori, “que té un gerent, Valentí Oviedo, que gestiona el centre, dirigeix el màrqueting, el control de taquilla i el personal, mentre que el director, Joaquim Garrigosa, coordina els continguts. Un model, d'altra banda, en el qual s'ha simplificat molt l'estructura”.

El dimecres 20 de maig, durant la presentació de l'exposició d'Iman Issa al Macba, I premi de la Fundació Han Nefkens, mentre el director dimissionari –la seva renúncia al càrrec no s'executarà fins que arribi un nou director, a finals de juliol– es mostrava esquiu i es limitava a assegurar que no era el moment de parlar i que faria “una compareixença abans de marxar”; el gerent s'esplaiava explicant quines havien estat les exposicions que s'havien vist afectades –anul·lades o posposades per a un moment més adequat– pel canvi en la direcció del centre i assegurava que el concurs internacional engegat per l'Ajuntament estava “generant un gran interès”. Els candidats que s'hi presentin segur que ja deuen saber que el seu poder serà menor que el de Marí i que hauran de bregar de tu a tu amb la gerència per poder exercir la seva tasca.