Selecciona Edició
Connecta’t

L’independentisme fa un gir a l’esquerra

Malgrat l’increment del vot sobiranista el 24-M els experts assenyalen un suport menor a l’àrea metropolitana

Oriol Junqueras, Muriel Casals, Carme Forcadell i Alfred Bosch a la manifestació del Primer de Maig.
Oriol Junqueras, Muriel Casals, Carme Forcadell i Alfred Bosch a la manifestació del Primer de Maig.

L'anàlisi sobiranista de les eleccions del diumenge passat va per barris: la realitat diu que la suma de Convergència i Unió, Esquerra, i la CUP, els partits que defensen la secessió, va pujar 300.000 vots respecte al 2011 (d'1,1 a 1,4 milions) i van obtenir el 45% dels sufragis, mentre que el vot de PSC, PP i Ciutadans, les formacions obertament antiindependentistes, va fregar el milió de vots, el 32% dels sufragis, amb un lleu descens respecte als comicis de 2011. Al mig, Iniciativa va obtenir 366.000 vots. Això suposa un ascens de l'independentisme respecte al 2011, en unes eleccions en les quals el procés no existia, marcades per la primera caiguda del PSC, l'enfonsament d'ERC, i la victòria aclaparant de CiU.

Cada partit interpreta aquestes xifres a la seva manera. Per CiU, el resultat és dolent perquè va perdre Barcelona i uns 600 regidors més a tot Catalunya. La pèrdua de la capital els serveix per recordar la seva demanda d'una llista única pel 27-S. Esquerra, satisfeta amb els resultats del diumenge —va guanyar 1.000 regidors i va menjar el terreny a CiU a l'interior de Catalunya— ho veu amb uns altres ulls: considera que l'independentisme ha crescut i s'ha fet més d'esquerres, i a favor seu també s'apunta el creixement de la CUP, que comparteix amb matisos la tesi després d'haver aconseguit 372 representants en totes les eleccions.

Les suma dels partits que defensen la secessió va pujar 300.000 vots respecte al 2011

Incertesa per a CiU

Els experts alerten que treure conclusions generals d'unes eleccions municipals ha de fer-se amb cautela: el vot, sovint, es decideix en clau local, i en moltes zones la implantació de les sigles es limita a CiU, Esquerra, i en menor mesura el PSC. Però l'anàlisi dóna pistes de cap a on va el sobiranisme: "La situació és molt menys clara per CIU que abans dels comicis. Els sondejos ens mostraven una Esquerra afeblida, però s'han trobat ERC més forta i la CUP convertida en un partit nacional. Si ho trasllades a l'escenari autonòmic, no està tan clara la victòria de CiU", exposa Oriol Bartomeus, professor de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Els experts alerten que treure conclusions generals d'unes eleccions municipals ha de fer-se amb cautela

Lluís Orriols, professor de Ciència Política a la Universitat Carlos III de Madrid, creu que la foto del 24-M és la que ja donaven els sondejos i els últims comicis: "Si mirem la suma de forces a escala municipal general no s'ha vist alterada respecte a altres processos electorals, com les europees, i especialment al que diuen les enquestes, que marquen al voltant d'un 45%", explica. A les europees de 2015 el vot de CiU i ERC, sense la CUP —no es presentava—, va ser del 45,5%; inferior que a les autonòmiques de 2012, centrades en el procés, quan les tres formacions van aconseguir el 47,89% dels sufragis.

"El 24-M ens dóna indicis sobre la correlació interna del procés, com CIU segueix en primer lloc i pugen Esquerra i la CUP", apunta Orriols. Bartomeus focalitza on es produeix el creixement de les formacions d'esquerres: "Han tret CiU de l'àrea metropolitana, la qual cosa per a la federació és un problema: sense l'àrea metropolitana no es guanyen les eleccions. Allà CiU està molt feble i en canvi els altres dos han entrat molt bé".

El creixement d'ERC i CUP és substancial a l'àrea metropolitana, però no suficient

El creixement d'ERC i CUP és substancial a l'àrea metropolitana, però no suficient. Les zones més poblades són encara l'assignatura pendent de l'independentisme. Només en 10 de les 41 comarques catalanes —sense comptar el Moianès— el sobiranisme es va quedar per sota del 50% dels vots. Poques, però les més poblades. Els resultats més pobres es van donar al Baix Llobregat (25,24%) i Barcelonès (36,11%). Les grans ciutats metropolitanes tindran una presència testimonial de CiU, que ha caigut a Badalona, l’Hospitalet i Cornellà i es quedarà sense representació a Santa Coloma de Gramenet, on tampoc ERC ha aconseguit regidor.

Els independentistes fa temps que tenen entre cella i cella conquistar l'àrea metropolitana. ERC fa temps que fa campanya, i l'esforç li ha proporcionat vots, encara que no tants com podia presumir a la primera corona metropolitana. Això sí, aconsegueix recuperar tot el que va perdre el 2011. La CUP, acompanyada d'altres formacions no sobiranistes, ha aconseguit fer-se un lloc, en poblacions amb poc arrelament independentista com Santa Coloma de Gramenet (amb majoria absoluta del PSC) o Ripollet, on s'han fet amb l'alcaldia. També a Badalona, on han participat a la candidatura de Guanyem Badalona en Comú.

El president de l'ANC; Jordi Sànchez, té clar que el sobiranisme ha de fixar-se com a objectiu conquistar les àrees que confinen amb Barcelona: "Encara hi ha gent que pensa que a l'àrea metropolitana viuen éssers estranys, alienígenes d'aquest país. Hem de fer-nos entendre millor, explicar millor que la independència no és un debat esotèric o essencialista, sinó que és sobre qüestions que afecten la vida quotidiana de la gent", va dir dimecres passat, després de celebrar els resultats de les municipals.

Focus desdibuixat

Tant Bartomeus com Orriols consideren que per a aquest objectiu l'aparició de forces a l'esquerra que fugen del debat de la independència, com Barcelona en Comú o Podem, és un problema: "Que Ada Colau guanyi Barcelona fa perillar el resultat del procés, no pels seus partidaris, sinó perquè deixa de ser l'única derivada política en aquest moment", apunta Bartomeus. Coincideix Orriols: "Si les forces sobiranistes aconsegueixen que el 27-S hi hagi un tema inequívoc, la independència, veurem una altra vegada de forma clara dues zones de vot".

Les formacions sobiranistes afinen les seves anàlisis perquè, si Artur Mas no es desdiu de la seva intenció de convocar eleccions el 27-S, una nova campanya està molt a la vora. Els sobiranistes volen ser la majoria perquè sigui la definitiva.