Selecciona Edició
Connecta’t

Els altres regidors

Almenys 6 regidors representaran el 15% de la població d’origen estranger, un milió d’habitants

Wilder Palacio, cap de llista de Canviem Salt, ara és regidor.
Wilder Palacio, cap de llista de Canviem Salt, ara és regidor.

Són pocs, però representen molta gent. Almenys sis regidors, en diferents municipis catalans, seran els representants del 15% de la població d'origen estranger, una mica més d'un milió d'habitants. El 24-M serà recordat com el dia en què un nombre més elevat de persones nascudes fora d'Espanya van obtenir representació als ajuntaments catalans. Malgrat que això ha despertat l'entusiasme de la comunitat immigrada, és aclaparant el contrast amb la representativitat de l'altre 85% de la població, que té 9.137 edils.

“El que ha passat convida a un canvi de mentalitat. Després de les eleccions he sentit comentaris com: 'Per què ha de venir a governar-nos algú de fora?'. El debat de la immigració ha passat a un segon pla. Aquesta vegada es tracta d'una qüestió de gestió”, explica Wilder Palacio, estudiant de Psicologia, que tenia 13 anys quan va arribar de Colòmbia. Ara és regidor de Salt (Gironès), on va fer campanya com a cap de llista de Canviem Salt, amb la missió que els 1.000 pisos buits de la ciutat gironina es destinin a habitatge d'interès social. “El 85% dels desnonaments aquí han afectat immigrants”, afegeix Palacio.

Dimitri Cevallos va néixer a l'Equador fa 35 anys i aviat ocuparà una cadira de regidor (Procés Constituent) a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), un tradicional feu nacionalista. A Badalona, el laboratori electoral del PP, una dona musulmana, Fátima Taleb (Guanyem Badalona), s'ha imposat al discurs de la intolerància. A Calafell, enclavament turístic de la costa tarragonina, l'argentí Adrià Seras (PSC). A Cabrils, el segon municipi amb la renda per càpita més alta de Catalunya, l'alemany Peter Oberle repeteix legislatura com a edil (PSC). A Barcelona, epicentre del canvi polític, l'argentí Gerardo Pisarello (BComú) serà amb tota probabilitat el segon al comandament de la capital catalana.

“Aquest és un procés de normalització necessari perquè els partits polítics puguin reduir l'espai per a la xenofòbia. Si els immigrants continuen separats de la resta de la societat, com ha passat en els àmbits de poder, la ciutadania acabarà creient que són diferents”, assenyala Ricard Zapata, professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra i director de l'únic Màster en Gestió de la Immigració a Espanya.

“Quan vaig rebre la proposta de formar part de la candidatura, vaig exigir per la meva pròpia dignitat tenir una posició rellevant a la llista. Ja estem preparats per deixar de ser un element folklòric de campanya”, afirma Cevallos, que fa dos anys que és a l'atur, amb dos fills i una dona nascuda al districte barceloní de Nou Barris. “Un dels meus objectius per a Sant Cugat serà potenciar la identitat veïnal, per sobre de les particularitats personals”, afegeix.

Pisarello creu que hi ha hagut més persones nascudes en altres països que ara formen part dels governs locals, “perquè és l'expressió d'un moment democratizador en el qual les forces polítiques derrotades han vist com obstaculitzen en la política persones que no estaven convidades a la festa”. El dirigent socialista Josep Maria Sala, que durant 30 anys ha treballat per integrar al seu partit els nouvinguts, recorda que “no ha estat mai una tasca fàcil”. “Els parlamentaris triats en els primers comicis del període democràtic pronunciaven els discursos en castellà, i van veure com els diputats nascuts a Catalunya es retiraven en senyal de protesta”. Sala explica que el 2011 el PSC tenia a les seves llistes 25 candidats procedents d'altres latituds. El 2015, en van ser 82.