Selecciona Edició
Connecta’t

Observadors catalans al marge de les organitzacions internacionals

La Generalitat potencia l’únic cos no estatal d’Europa de promoció democràtica a l’exterior

Els observadors a les eleccions de l'Uruguai.
Els observadors a les eleccions de l'Uruguai.

La Generalitat té un programa d’observadors electorals. És l’únic govern regional d’Europa que té aquest servei de promoció democràtica, segons el ministeri d’Exteriors i segons el Diplocat, l’òrgan de la Generalitat del qual depenen aquests observadors electorals. La gran majoria d’aquests tècnics estan formats amb els cursos del Ministeri d’Exteriors d’Espanya, tot i que el Diplocat ha organitzat cursos que han preparat a 25 persones. El Diplocat no participa en les missions internacionals de la UE, l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) o l'Organització d’Estats Americans (OEA) perquè no n’és un estat membre.

Els observadors formats pels seus cursos tampoc no poden sol·licitar participar en missions d’aquestes institucions perquè la seva formació no és l’oficial reconeguda per l’estat espanyol. El secretari general de Diplocat, Albert Royo, assegura que no és un inconvenient no poder garantir aquesta sortida als seus observadors. Royo apunta que l’objectiu és obrir un nou canal de convocatòries que ampliï les oportunitats per a les persones implicades en processos de democratització.

El Diplocat ja ha participat en el seguiment de les eleccions de Costa Rica i l’Uruguai

Els cursos de formació d’observadors electorals del Diplocat els organitza el Centre de Recursos Internacionals per la Pau de Barcelona (CRIPB), que pertany a l’Ajuntament de Barcelona, i l’ECES, un centre d’anàlisi de processos democràtic establert a Brussel·les. El finançament d’aquests cursos i de les missions d’observació estan finançades per l’Ajuntament de Barcelona. El Partit Popular ha informat durant la campanya electoral que les missions electorals van rebre 62.000 euros de l’Ajuntament entre el 2013 i el 2014.

La UE, l’OSCE i l’OEA són les principals organitzacions internacionals que treballen amb missions d’observació electoral europees. És a través dels estats membres que els observadors, a títol individual, poden formar-ne part. Isabel Menchón, cap del servei d’observadors electorals del Ministeri d’Exteriors, assegura que hi ha dues maneres de sol·licitar formar part d’aquestes missions: amb experiència de camp prèvia amb alguna d’aquestes organitzacions o havent fet els cursos del ministeri. Menchón confirma que “pel principi d’equitat” no s’accepten les persones que hagin fet únicament els cursos del CRIPB o d’altres escoles europees.

Albert Royo treu importància a l’exclusió del Diplocat d’aquestes organitzacions internacionals perquè la intenció de la Generalitat és obrir un nou canal d’activisme democràtic i perquè entitats com ONG o fundacions participin també en missions d’observació electoral convidades pels governs interessats. La Generalitat del tripartit ja va organitzar entre el 2005 i el 2009 missions a Palestina, Montenegro, Guatemala, Colòmbia i Bolívia. El Diplocat ha institucionalitzat aquesta tasca i ja ha participat en dues missions, el 2014 fent seguiment de les eleccions presidencials i legislatives de Costa Rica i al maig a les eleccions municipals de l’Uruguai. Totes han estat de curta durada –menys d’una setmana- pel poc pressupost de què disposa el Diplocat, segons Royo. El seu objectiu és organitzar dues activitats anuals, o dues missions d’observació, o bé una missió i un curs.


Confusió a l’Uruguai

El Diplocat va participar en les eleccions de l’Uruguai i Costa Rica amb sol·licitud prèvia d’invitació per part de Royo. El Diplocat va comunicar el projecte a l’Uruguai com una missió d’observació electoral però en una entrevista a l’Agència Efe, el vicepresident de la Cort Electoral d’aquest país, Wilfredo Penco, va precisar que no accepten missions d’observadors electorals perquè la seva democràcia està prou consolidada: “Ells –Diplocat- van demanar ser reconeguts com a observadors i se’ls va aclarir que no, que a l’Uruguai no hi ha missions d’observació. El que sí que se’ls va facilitar van ser acreditacions perquè poguessin recórrer els locals”. Penco va precisar que la del Diplocat era la primera vegada que l’Uruguai rebia una sol·licitud d’aquest mena; normalment és l’estat que fa la sol·licitud. La missió del Diplocat a Costa Rica sí que va ser oficial, tot i que el Tribunal Electoral confirma que la feina dels seus observadors també va ser per una sol·licitud de Royo. El secretari general del Diplocat, amb una àmplia experiència en missions democràtiques i format pel ministeri d’Exteriors, apunta que el principal repte a l’Uruguai era rebre informació sobre el sistema electoral local. Royo destaca que el que busca el Diplocat “és contribuir humilment als principals debats internacionals”.

Missions amb polítics

Royo assenyala que les missions del Diplocat són una alternativa a l’estancament del Ministeri d’Exteriors. Menchón confirma que des del 2012 el ministeri no ha organitzat cap curs de formació perquè el sector està saturat. Des del 2003 han format 600 observadors i tenen 900 persones a la base de dades d’observadors espanyols. Jordi Capdevila, director del CRIPB, opina, com Royo, que el Diplocat obra una finestra d’oportunitats: “No estar sota el paraigua d’organitzacions com la UE no és un handicap. Aportem una visió diferent en observació. Les juntes electorals no només conviden observadors de la UE, també conviden ONG, fundacions, sindicats”. Sonia Andolz, professora de Política de Seguretat i Defensa de les universitats de Comillas i Nebrija, amb experiència en missions internacionals, creu que no treballar sota el paraigua “de l’OSCE, UE, OEA no és un handicap, però demostra que en l'àmbit internacional no hi ha necessitat ara mateix que Catalunya tingui un cos propi d'observadors”. Andolz critica la vessant de propaganda del Diplocat: “Els grups d’observadors estan dissenyats al mil·límetre per ser equilibrats, la teva nacionalitat passa a un segon/tercer pla. No hi ha polítics, no parles en nom d'un estat. En aquest cas, Royo els ha acompanyat, hi ha hagut discursos polítics sobre Catalunya, l’amistat amb l’Uruguai... com se suposa que l'avaluació i informe d'aquests observadors ha de ser neutral, rigorosa i lliure de compromís polític?”.