_
_
_
_
_
Análisis
Exposición didáctica de ideas, conjeturas o hipótesis, a partir de unos hechos de actualidad comprobados —no necesariamente del día— que se reflejan en el propio texto. Excluye los juicios de valor y se aproxima más al género de opinión, pero se diferencia de él en que no juzga ni pronostica, sino que sólo formula hipótesis, ofrece explicaciones argumentadas y pone en relación datos dispersos

Final d’una icona barcelonina

Vinçon es va convertir en la meca del bon disseny en un país hipòcrita i caspós

La botiga Vinçon al passeig de Gràcia.
La botiga Vinçon al passeig de Gràcia.CONSUELO BAUTISTA

Malgrat que a Fernando Amat, ànima de Vinçon, li agrada definir-se com a botiguer, en realitat és un autèntic guru del disseny. I Vinçon, la seva caserna general, des que juntament amb el seu germà Juan el van heretar del seu pare als anys setanta. El van convertir en la meca del bon disseny en un país hipòcrita i caspós. N’hi ha que pensen que Vinçon només era un botiga, amb “un assortiment extens de tota mena d’objectes en general”, com els agradava definir-se, i el seu tancament els és igual, un altre comerç menys. D’altres, no obstant això, fans incondicionals, estan molt tristos i afligits, ja que perden un lloc mític, un espai peculiar. Jo penso que ha estat una aventura perfecta: just un any abans d’haver de celebrar el 75è aniversari, han tancat un cicle amb dignitat. Fernando i Sergi Amat han pres una decisió assenyada i han evitat la degradació.

Crec que podem felicitar-los per haver aixecat i catapultat un negoci basat en el disseny del sentit comú, amb un polsim d’ironia. Però també agrair-los la generositat per haver regalat a la ciutat uns aparadors enginyosos, i 350 exposicions gratuïtes a la sala Vinçon, antic estudi de Ramon Casas, que durant molts anys va exercir de museu del sector, per on van desfilar Luna, Arad, Castiglioni, Starck, Maurer, Mendini, Mariscal i un sens fi de creadors.

A més, chapeau per haver decidit no redirigir la seva oferta al monocultiu del turista i acabar venent barrets mexicans, samarretes del Barça i panots de Gaudí. Que a això anaven abocats. Alguns preferim quedar-nos amb la vivència d’haver gaudit d’una de les botigues més singulars del món, sense comparació. I si ells ja no veuen negoci amb el seu peculiar estil “venc el que m’agradaria comprar”, bona nit i tapa’t. Sense nostàlgia ni retrets a ningú. Quan van tancar la botiga de Madrid fa alguns anys van dir humilment: “Alguna cosa hem fet malament”. Jo ara els dic: “Gràcies, heu fet moltes coses molt bé”. Espero, no obstant això, que la marca Vinçon, una fita de la cultura creativa barcelonina projectada internacionalment, continuï viva.

Juli Capella és dissenyador i arquitecte

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_