Selecciona Edició
Connecta’t

Els EUA retiren Cuba de la llista de països patrocinadors del terrorisme

L’anunci de Washington suposa un pas previ a la reobertura d'ambaixades

Raúl Castro i Barack Obama, a la Cimera de les Amèriques al Panamà a l'abril.
Raúl Castro i Barack Obama, a la Cimera de les Amèriques al Panamà a l'abril. REUTERS

Els Estats Units han retirat aquest divendres Cuba de la llista d'Estats que donen suport al terrorisme. La decisió és un pas clau en la normalització de les relacions entre els dos països, adversaris de més de mig segle, iniciada el desembre passat pels presidents Barack Obama i Raúl Castro.

El secretari d'Estat, John Kerry, va decidir retirar Cuba de la llista negra després de concloure que aquest país “no ha proporcionat cap tipus de suport al terrorisme internacional durant els sis mesos previs” i que ha donat “garanties que no farà costat a actes de terrorisme internacional en el futur”, va dir Jeff Rathke, portaveu del Departament d'Estat, en un comunicat.

"Tot i que els Estats Units tenen preocupacions i desacords importants sobre una àmplia gamma de polítiques i accions de Cuba, no formen part dels criteris pertinents per a la rescissió de la designació d'un estat patrocinador del terrorisme", afegeix el comunicat del Departament d'Estat, en la seva versió en espanyol.

Cuba figurava a la llista des del 1982. En plena guerra freda, l'Administració de Reagan la va incloure pel suport a grups insurgents a l'Amèrica Llatina. Un dels arguments que, en el passat, el Departament d'Estat va esgrimir per mantenir Cuba a la llista era que l'illa albergava membres d'ETA, de les FARC colombianes i fugitius de la justícia nord-americana.

Sobre el paper, sortir de la llista negra comporta avantatges enormes. Els països de la llista tenen prohibit exportar als Estats Units armes i altres productes que puguin servir per a activitats terroristes. També veuen vetada l'ajuda econòmica dels Estats Units i, entre altres beneficis, l'accés a préstecs del Banc Mundial.

El problema de Cuba és que l'embargament, que depèn del Congrés dels EUA, invalida gran part dels beneficis de deixar de ser considerat terrorista per la primera potència mundial.

La perspectiva de desfer-se de l'estigma proterrorista ha ajudat els diplomàtics cubans a Washington a trobar un banc que volgués obrir-los un compte. Però els efectes de la decisió són més polítics que pràctics.

La retirada de la llista és un pas necessari en un procés de desglaç molt pautat. Els terminis burocràtics es compleixen.

El desembre del 2014, el demòcrata Obama va demanar a Kerry que revisés la designació de Cuba com a Estat patrocinador del terrorisme. El 8 d'abril del 2015, Kerry va recomanar a Obama que retirés Cuba de la llista. El 14 d'abril, tres dies després de la seva primera reunió cara a cara amb Castro, al Panamà, Obama va enviar al Congrés un informe amb els motius de la decisió.

Per frenar-la, el Congrés hauria d'haver adoptat una llei alternativa. Malgrat la majoria republicana en les dues cambres, aquesta via era improbable. Passat el termini prescriptiu de 45 dies, la decisió es fa efectiva.

El proper pas en el procés de reconciliació ha de ser la reobertura de les ambaixades, que l'Havana supeditava a la retirada de Cuba de la llista terrorista. Les relacions diplomàtiques es van interrompre el 1961, després de la revolució que va portar els Castro al poder.

Abans de Cuba, l'últim país a desaparèixer de la llista de patrocinadors del terrorisme va ser Corea del Nord, el 2008, amb l'Administració del republicà George W. Bush. Queden a la llista l'Iran, el Sudan i Síria.

MÉS INFORMACIÓ