Selecciona Edició
Connecta’t

Rosell va gestionar un acord de patrocini que els EUA investiguen

L’expresident del Barça diu que ell no va negociar un contracte sospitós de suborns

Sandro Rosell, el 2014. Ampliar foto
Sandro Rosell, el 2014.

La investigació de la Fiscalia dels EUA sobre la FIFA planeja sobre Sandro Rosell, expresident del FC Barcelona i exdelegat de Nike al Brasil. Una de les branques de la investigació tracta el contracte de patrocini de 160 milions de dòlars que la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) va signar el 1996 amb Nike –la Fiscalia omet el nom de la marca però dóna dades per identificar-la–. Aquest contracte va ser gestionat poc després per Rosell, tot i que insisteix que ell no el va negociar. En un llibre del 2010, l'expresident del Barça defensa l'acord: “El contracte de CBF-Nike era el millor contracte de patrocini de la història de l'esport i constituïa, innegablement, un encert de Ricardo Teixeira”, llavors president de la CBF i signant de l'acord. Segons la Fiscalia, Teixeira va cobrar uns 15 milions de dòlars en suborns per aquest acord.

La fiscal general dels EUA, Loretta Lynch, va apuntar dimecres passat que la investigació sobre la corrupció a la FIFA també afecta el “patrocini de la selecció nacional del Brasil per una gran empresa esportiva dels EUA”. Encara que no va citar Nike, per les dades que dóna s'intueix que és la multinacional d'Oregon, la que en aquelles dates i per aquelles quantitats va aconseguir l'acord amb la CBF.

Rosell, el 2006: “El contracte de CBF-Nike era el millor contracte de patrocini de la història de l’esport i constituïa, innegablement, un encert de Teixeira”

El 1994, poc després que el Brasil guanyés el Mundial dels EUA, Nike va decidir introduir-se en el futbol i va anar al gra, directa a la selecció del Brasil, fins llavors vestida per Umbro. La Fiscalia de Nova York detalla que el contracte Nike-CBF es va tancar el juliol del 1996 a Nova York, on van signar quatre representants de Nike, un de la CBF (presumiblement Ricardo Teixeira, que és qui signa) i José Havilla, amo de l'agència de representació Traffic i que col·labora amb la justícia dels EUA després d'haver-se declarat culpable per reduir la seva condemna.

Nike va pagar a la CBF 160 milions de dòlars per 10 anys de patrocini i va donar 40 milions més a Traffic com a intermediari en un compte a Suïssa. A més, entre el 1996 i el 1999, Traffic va facturar 30 milions de dòlars a Nike. Segons la Fiscalia dels EUA, Havilla havia acordat amb el representant de la CBF donar-li “la meitat dels diners que va aconseguir de l'acord de patrocini que sumava milions de dòlars com a suborn”.

“Ara sabem que Nike va pagar 15 milions de dòlars a Teixeira per aquest contracte”, diu un diputat

Sandro Rosell era llavors directiu de Nike a Espanya. Rosell havia negociat el patrocini amb el Barça i després del Mundial de França 98 va ser enviat a Rio de Janeiro com a responsable de Nike a l'Amèrica Llatina. “El contracte més important que gestionàvem era el de la CBF”, va declarar després. Ahir, es va desmarcar de la signatura de l'acord. “No el vaig negociar jo. El van negociar americans des de Portland, així que no sé res de la negociació”, va afirmar a través d'un portaveu.

Poc després d'arribar allà, Rosell ja es va trobar amb problemes, segons va detallar al seu llibre Benvingut al món real (2006). “La premsa esportiva sensacionalista va presentar el que era un acord comercial com un pacte misteriós i inexplicable que suposava un menyspreu de la sobirania nacional i que sotmetia la selecció del Brasil als interessos d'una multinacional nord-americana”.

Segons ell, tot era una campanya contra Ricardo Teixeira, que “s'havia convertit en un objectiu polític, en el blanc ideal per canalitzar el descontentament pel fracàs esportiu del seu país. Per a les forces polítiques d'esquerres era una gran oportunitat i la van aprofitar".

Nike afirma que “creu en el joc net i ètic en els negocis i en l’esport”

Al llibre, Rosell afirma que la creació de la comissió d'investigació al Brasil per investigar el contracte de la selecció nacional amb Nike “no tenia cap fonament jurídic i es basava només en articles publicats” en premsa.

També descriu com va viatjar a Oregon (Portland, seu central de Nike) per preparar la defensa de la companyia i com van decidir que no comparegués ell, sinó un brasiler –el seu cap de premsa, Ingo Ostrovski–, per no semblar arrogants. Detalla que a l'hotel van recrear la sala de la vista al Parlament i van contractar periodistes per formular les preguntes més dures. Semblava un teatre, afirma.

“El contracte entre la CBF i Nike era molt anglosaxó. En més de 100 pàgines s'havia previst fins l'últim detall. Però a l'hora de redactar-lo se'ls havia escapat el que no era precisament un detall: la selecció del Brasil és presa com a qüestió d'Estat”, afegeix.

El Parlament brasiler va obrir una comissió d'investigació. La va presidir l'encara diputat Silvio Torres (del principal partit de l'oposició, conservador). “No se sabia com s'havia fet el contracte, era clandestí i donava molts avantatges a Nike”, diu per telèfon. “Ara sabem que Nike va pagar 15 milions de dòlars a Teixeira per aquest contracte”.

La comissió d'investigació va concloure el 2001 amb un informe de 676 pàgines que “Nike va dictar un contracte i la CBF, representant molt malament els interessos de la nostra selecció i per tant del poble brasiler, en va acceptar amb els ulls tancats els termes, les condicions, les imposicions i, principalment, la remuneració”.

Una de les conclusions de la comissió parlamentària que va investigar el contracte entre el Brasil i Nike. ampliar foto
Una de les conclusions de la comissió parlamentària que va investigar el contracte entre el Brasil i Nike.

El diputat Torres destaca que fins que la justícia dels EUA no hi ha intervingut no han arribat a saber quant va rebre Teixeira de la intermediària Traffic per signar. D'una banda s'ha mostrat satisfet que 14 anys després es confirmin els motius de la seva investigació, però afegeix: “És trist que hàgim de dependre d'altres països per saber-ho tot”. Sobre el paper de Rosell en la negociació, Torres assenyala: “Sandro Rosell era dirigent de Nike. Ell i Teixeira tenen altres negocis junts, tot i que en la comissió d'investigació no recordo que se'n parlés”.

El 2013, el diari brasiler Estadão va publicar que una empresa de Rosell va rebre vuit milions pels amistosos del Brasil entre el 2006 i el 2012, quan Teixeira era president.

Nike no fa comentaris i remet a un breu comunicat en el qual assenyala que “creu en el joc net i ètic en els negocis i l'esport”, que "s'oposa a qualsevol forma de manipulació o suborn". Afegeix que ha cooperat amb les autoritats i que ho continuarà fent. Aquest divendres ha afegit que, del que ha publicat la Fiscalia, no hi ha proves que els seus empleats participessin en els suborns.