Selecciona Edició
Connecta’t

Uber es desmarca de l’economia col·laborativa en el seu primer judici

La companyia es defineix davant del jutge com una "empresa de serveis de la informació"

Taxistes protestant contra Uber a la Ciutat de la Justícia.
Taxistes protestant contra Uber a la Ciutat de la Justícia.

Han quedat enrere els dies en què Uber defensava a Espanya que es movia en les aigües de l'economia col·laborativa, que els seus usuaris no tenien ànim de lucre i que exercien de xòfers per compartir despeses. Al jutjat mercantil número 3 de Barcelona, on s'ha enfrontat aquest dijous al seu primer procés judicial a Espanya, aquests arguments han brillat per la seva absència. La defensa ha optat per definir el seu client com una "empresa de serveis de la societat de la informació" radicada a Holanda que exerceix d'"intermediadora" entre conductors i passatgers a través d'una aplicació per a mòbil, amb "el suport" de la seva filial espanyola, Uber Systems Spain. 

Aquesta filial és l'objecte de la demanda de l'Associació Professional Élite Taxi, que l'acusa de ser una "cooperadora necessària" d'una activitat que cau en la "competència deslleial i l'abús de posició", segons ha explicat abans del judici l'advocat d'Élite, Diego Salmerón. "Els conductors d'Uber no tenen llicència per transportar passatgers i la companyia no paga cap impost. A més, la firma es posiciona de manera fraudulenta al mercat, propiciant que el consum vagi cap al seu costat", ha denunciat.

Un pensionista, un cuiner i un recentment estrenat taxista que feia més de dos anys que estava a l'atur han declarat davant el jutge com a antics xòfers d'Uber. Tots tres acumulen multes d'almenys 4.000 euros per transportar viatgers sense tenir el permís necessari. Han declarat que el seu únic contacte físic amb l'empresa va ser la reunió inicial en la qual van rebre una llista d'instruccions sobre com fer el servei i un telèfon mòbil en el qual només funcionava l'aplicació d'UberPop, la modalitat amb què la multinacional es va introduir a Barcelona l'abril del 2014. Amb aquesta mateixa app es va estendre a Madrid i València, fins que el jutjat mercantil número 2 de Madrid va ordenar el passat mes de desembre el cessament cautelar de les seves activitats a tot l'Estat arran d'una altra demanda interposada per l'Associació Madrilenya del Taxi (ATM) .

Els testimonis han negat que l'empresa els exigís estar connectats a l'aplicació. Han afirmat que podien rebutjar els viatges que els oferien i que la companyia els assegurava que si tenien problemes amb la policia, ella se'n faria càrrec. "Jo vaig fer el mes gràcies als incentius perquè amb les carreres eren un perjudici total", ha afegit el pensionista. L'acusació ha assenyalat aquesta política d'incentius com una forma de "marcar la quota" dels xòfers i la provisió de mòbils com "la disposició d'eines de treball".

Els advocats d'Élite han afirmat que, segons aquests fets i un informe de la Inspecció de Treball presentat al jutge, la relació laboral d'Uber i els conductors "queda acreditada" i han recordat que "no és necessari signar contractes" perquè existeixi. 

El lletrat d'Uber ha mostrat la seva "sorpresa" davant les acusacions d'Élite: "De l'únic que es parla és de l'aplicació. De debò pot transportar gent una app?" La defensa ha insistit en la qualitat d'"intermediador" del seu client: "No és més que el tradicional corretatge, però amb l'avanç que és la tecnologia. Es posa en contacte dos iguals".

L'advocat d'Uber ha afegit que si Élite "entén que hi ha competència deslleial perquè algú transporta viatgers sense tenir llicència, són els conductors els que haurien d'estar aquí", després de recordar el testimoni de dos guàrdies urbans, que han assegurat que les denúncies que van posar quan van intervenir xòfers d'Uber anaven contra ells i no l'empresa. Tot i que va ometre esmentar que el Departament de Territori i Sostenibilitat va obrir a la companyia un expedient sancionador per cada usuari denunciat.

"Una app no compra 400 mòbils per repartir-los entre els seus usuaris ni ofereix formació o xerrades informatives. La realitat és que ha estat contractant persones necessitades en condicions precàries", ha resolt Salmerón.

En no recórrer al seu argument de formar part de l'economia col·laborativa, Uber també ha deixat de banda el tema del buit legal en el qual opera. "En la intermediació electrònica no hi ha cap llacuna legal. Està molt regulat a Europa", ha dit el seu advocat, que ha demanat al jutge que faci una consulta a Europa sobre el cas abans de determinar el seu veredicte. El magistrat ha respost que ho meditarà i que tindrà una resposta després de Sant Joan.