Selecciona Edició
Connecta’t

El jutge del ‘cas Palau’ manté imputat l’exdirectiu de Ferrovial

El magistrat torna a tancar la instrucció després de l'exculpació de Jaume Camps

El jutge que investiga el saqueig del Palau de la Música ha donat per tancada la instrucció del cas en una interlocutòria en la qual manté imputat l'exdirectiu de Ferrovial Pedro Buenaventura, la defensa del qual havia demanat l'arxivament per prescripció, i exculpa l'exdiputat de CiU Jaume Camps.

El titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona ha tornat a tancar la instrucció del cas del Palau de la Música en una interlocutòria, a la qual ha tingut accés Efe, després que l'Audiència de Barcelona hagi avalat l'exculpació de Jaume Camps, que presumptament va exercir d'intermediari en el pagament de comissions a CDC, en entendre que els fets han prescrit.

En la seva interlocutòria, que és recurrible, el jutge conclou que CDC va cobrar comissions il·legals de la constructora Ferrovial a través del Palau de la Música a canvi de l'adjudicació d'obra pública, mitjançant lliuraments en efectiu als tresorers del partit, facturació falsa i convenis de col·laboració amb la Fundació Trias Fargas (actual Catdem).

La defensa de Pedro Buenaventura va demanar al jutge que arxivés la causa contra el seu client, també per prescripció, però l'instructor desestima aquesta petició en entendre que no ha transcorregut el termini suficient perquè s'hagi extingit la responsabilitat penal de l'exdirectiu de Ferrovial.

El jutge rebutja l'argument de la defensa que l'imputat va quedar sense cap capacitat de decisió a partir del febrer del 2006, quan va cessar com a director general de la companyia, "atès que no és estranya, com és sabut, la figura d'administrador de fet", afegeix la interlocutòria.

La instrucció del cas Palau ja es va donar per acabada el juliol del 2013, però l'Audiència de Barcelona va reobrir després la causa per ordenar la imputació dels empresaris que van facturar a l'entitat cultural les obres que van dur a terme a les cases dels saquejadors confessos Fèlix Millet i Jordi Montull.

L'instructor conclou en la seva interlocutòria que CDC va cobrar entre els anys 2000 i 2009 comissions per adjudicacions d'obra pública, en virtut d'un acord forjat el 1999 en el qual van intervenir Millet i Montull, Pedro Buenaventura i l'exdirectiu de Ferrovial Juan Elizaga, l'extresorer de CDC Carles Torrent, el seu successor, Daniel Osàcar, i Jaume Camps.

En opinió del jutge, la constructora abonava, per regla general, una comissió del 4% de l'import de l'obra pública adjudicada, un 2,5% del qual s'assignava a CDC i un 1,5% se'l quedaven Millet i Montull per la seva tasca d'"intermediació".

El jutge ressalta en la interlocutòria que "també Jaume Camps (l'eventual responsabilitat criminal del qual ha quedat extingida per prescripció) va rebre alguna remuneració per intermediació, almenys en una ocasió", en què suposadament va cobrar de Fèlix Millet 5,4 milions de les antigues pessetes.

L'acord per al pagament de comissions a CDC a través del Palau va ser possible, segons el jutge, "amb la intervenció d'altres alts responsables del partit que van exercir el necessari ascendent sobre els càrrecs públics de la Generalitat i altres organismes públics locals, vinculats al partit i que tenien la facultat de decidir les adjudicacions d'obra pública".

"La identitat i concreta intervenció d'aquests altres responsables del partit no ha pogut ser desvelada en el curs d'aquesta instrucció", adverteix la interlocutòria.

El jutge acusa de l'espoli, entre d'altres, Millet i Montull, la seva filla –Gemma– i l'exdirectora del Palau Rosa Garicano, per saquejar presumptament l'entitat musical carregant-hi les seves despeses particulars i desviant els fons, la majoria mitjançant reintegraments en xecs al portador.

Entre el 2000 i el 2009, afirma el magistrat, els acusats van fer desaparèixer il·lícitament dels comptes del Palau de la Música i l'Orfeó Català –nodrit de fons públics– un total de 18 milions d'euros, dels quals Millet s'hauria quedat 7 milions i 1,3 milions Montull, "mentre que es desconeix la destinació dels restants 9,6 milions".

Gran part de l'espoli, afirma el jutge, es va perpetrar amb "innombrables reintegraments mitjançant xecs al portador cobrats en efectiu a finestreta", motiu pel qual retreu la "falta de col·laboració, en absolut legítima", de les entitats bancàries que van pagar aquells talons a l'hora d'identificar els beneficiaris.

MÉS INFORMACIÓ