Selecciona Edició
Connecta’t

Arrels corruptes

La detenció de nou directius de la FIFA obliga a refundar l'organització

L'escandalosa trama de corrupció destapada per la Fiscalia dels Estats Units, l'FBI i l'Agència Tributària nord-americana compromet greument la credibilitat de la FIFA, la federació internacional que governa des del 1904 el destí del futbol mundial. Nou directius de l'organització, molt propers al president, Joseph Blatter, van ser detinguts ahir a Zuric acusats de suborn, xantatge, frau i blanqueig de diners. Loretta Lynch, fiscal general dels EUA, va ser clara i taxativa en presentar les acusacions: és una trama amb “arrels profundes” que ha operat almenys durant 24 anys. La conclusió és que el futbol mundial ha viscut en un ecosistema corrupte durant les últimes dues dècades.

L'espectacular batuda de directius supera el caràcter de simple episodi, més o menys greu, en la història de la FIFA. D'entrada, confirma les persistents sospites de corrupció que han tacat les concessions dels negocis adjacents a l'organització dels campionats internacionals; i, per descomptat, qüestiona fins a la medul·la l'assignació dels Mundials de futbol a Moscou i Qatar. Fins al punt que una de les primeres decisions que hauria de prendre el nou equip directiu (hi ha eleccions divendres que ve, a les quals, per cert, es presenta Blatter) si vol recuperar un bri de la credibilitat perduda és revisar i investigar la designació dels dos mundials. Estan sota sospita i no deixa de resultar un mal símptoma que el portaveu de la FIFA ratifiqués ahir les dues cites.

La detenció massiva esquitxa sense excuses Joseph Blatter. No és creïble que el president desconegués les arrels profundes de corrupció a les quals va al·ludir Loretta Lynch. Durant el seu mandat els gestors de màrqueting esportiu han subornat els directius de la FIFA fins al punt que, en expressió de l'FBI, “els pagaments il·lícits eren la forma de fer negoci” a l'organització. Fins i tot encara que no en sabés res, Blatter n'era i n'és el responsable. La decisió més lògica, per més que des de l'organització s'asseguri que el president “no hi està implicat”, és dimitir. Que no implica acceptar culpabilitat, sinó responsabilitat.

Tampoc és una sorpresa que el sistema de direcció de la FIFA –obscurantista, arbitrari, tancat a l'exterior, servit sempre pels mateixos mandarins constituïts, ells sí, en casta perenne– hagi facilitat que es desenvolupin trames corruptes a l'interior. El cop d'ahir, dirigit des de Washington, pot ser una oportunitat de canvi profund. Elecció oberta dels presidents, concurs obert dels negocis adjunts als mundials, auditories independents sobre els comptes de l'organització i limitació de mandats podrien ser les bases d'una renovació. Els 17 anys de mandat de Blatter en una organització federada (el president anterior, Havelange, hi va estar 24 anys) degraden qualsevol elecció a un pacte entre confrares.

No obstant això, la renovació de la FIFA serà impossible si no s'actua sobre l'arrel, que són les federacions nacionals. En aquest nivell les presidències s'eternitzen, gairebé sempre com a conseqüència de compensacions, intercanvis de favors o interessos comuns entre els clubs i qui els representa. Loretta Lynch i l'FBI han fet la seva feina en la superestructura de la FIFA; les autoritats estatals haurien de fer el mateix en els nivells de les federacions nacionals. Així s'evitarien presidències eternes tan sospitoses com la d'Ángel María Villar, que, per cert, va proclamar en veu alta, clara i entusiasta l'“honradesa” de la directiva de la FIFA. Només per posar la mà en aquell foc hauria de dimitir. A la vegada que Blatter.