Selecciona Edició
Connecta’t

Espanya haurà d’acollir 5.837 sol·licitants d’asil durant dos anys

La Comissió també proposa registrar les empremtes dactilars dels immigrants

El comissari d'Immigració, Dimitris Avramopoulos, a Brussel·les.
El comissari d'Immigració, Dimitris Avramopoulos, a Brussel·les. AFP

La Comissió Europea ha concretat aquest dimecres l'estratègia d'immigració que ja va presentar l'alta representant de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, el 13 de maig passat i que feia cinc mesos que elaborava. Així, tal com va avançar divendres passat EL PAÍS, Brussel·les proposa la reubicació entre els Estats membres d'un total de 40.000 sol·licitants d'asil que, des del 15 d'abril del 2015, es trobin a Itàlia i Grècia.

L'Executiu comunitari ha recomanat aquest dimecres, a més, als Estats membres el reassentament de 20.000 immigrants que esperen en tercers països l'autorització d'asil en territori comunitari. D'acord amb les últimes xifres desvelades per Brussel·les, a Espanya, en total, li correspondria acollir 5.837 asilats: 4.288 que ja siguin a Itàlia i Grècia i 1.549 en tercers països.

"Ja no es pot acusar la Comissió que prefereix la inèrcia al moviment", ha declarat el comissari d'Immigració, Dimitris Avramopoulos. La mesura, que no tindrà caràcter retroactiu, no afectarà per tant els gairebé 60.000 immigrants que van arribar a Europa durant el primer trimestre del 2015.

El que s'ha presentat aquest dimecres és un "mecanisme d'emergència" que la Comissió ha activat per primera vegada (article 78.3 del Tractat de la UE) i que permet que la mesura sigui només aprovada per majoria qualificada –és a dir, sense la necessitat d'unanimitat– dels 28 Estats membres en el proper Consell del juny.

En xifres

B. D. C

  • L'estratègia que proposa la Comissió tindrà una durada de dos anys.
  • La proposta se centra en un total de 60.000 immigrants, 40.000 dels quals són a la UE i 20.000 en tercers països.
  • D'aquests 40.000, 24.000 són a Itàlia i 16.000 a Grècia.
  • A Espanya li correspondria la recepció de 2.573 sirians i eritreus que siguin a Itàlia des del 15 d'abril del 2015, 1.715 que es trobin a Grècia i 1.549 dels 20.000 que encara es troben en tercers països.

"Avui [dimecres] la Comissió converteix les paraules en acció", ha dit el vicepresident de l'Executiu comunitari, Frans Timmermans, a través d'un comunicat. A més del repartiment "solidari" de refugiats –tant de dins com de fora de la UE–, Brussel·les advoca també per la recollida d'informació en tercers països i la presa d'empremtes dactilars d'aquells immigrants i refugiats que vulguin l'asil en territori comunitari, segons ha explicat Avramopoulos en roda de premsa. Pel comissari és important "veure qui són" per després assignar l'asil en un país o un altre de manera "coherent". I és que Brussel·les vol revisar la directiva de la Targeta Blava del 2009 –que considera en "desús"– per la qual la UE accepta immigrants qualificats de tercers països. D'aquesta manera ha llançat una consulta a parts interessades (societat civil, ONG, empreses...) per elaborar nous paràmetres pel que fa a la necessitat de personal qualificat estranger en cada membre de la UE.

Encara que la mesura s'hagi centrat des de l'inici a descongestionar la "crítica" situació d'Itàlia i Grècia, Brussel·les ja comença a parlar de la possibilitat d'activar el mateix mecanisme per a d'altres zones d'Europa "si la situació empitjora". Concretament, Avramopoulos s'ha referit a les "onades" d'immigrants que poden afrontar en un futur països com Romania i Bulgària –aquest últim país va rebre més d'11.000 desplaçats el 2014– per la seva proximitat al Pròxim Orient i porta d'entrada a la UE a través del mar Negre.

Brussel·les té 240 milions per fer front a aquest programa de dos anys i, a més, atorgarà al país receptor 6.000 euros per asilat acollit que sortiran del Fons d'Integració, Migració i Asil de la UE (AMIF, per les seves sigles en anglès). Per al reassentament dels 20.000 refugiats que ara com ara es troben en tercers països, la UE disposa, a través del mateix fons, de 50 milions addicionals, segons un document de la Comissió.

Malgrat que pel braç executiu de la UE ja "no es tracta de quotes", ja que el considera un terme poc adequat, el polèmic repartiment dels refugiats seguirà les directrius imposades per la Comissió ja fa dues setmanes: les autoritzacions d'asil de cada Estat dependran un 40% del producte interior brut (PIB), un altre 40% del nombre de població, el 10% de la taxa de desocupació i l'altre 10% dels esforços anteriors d'un país membre en l'acolliment de refugiats.

Espanya, a través del ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ja va criticar aquests barems perquè no els considera justos tenint en compte l'altíssima taxa de desocupació a Espanya, que frega el 24%. França, Polònia, els Bàltics, Bulgària i Hongria també van criticar la mesura. L'Executiu comunitari, no obstant això, ha aclarit aquest dimecres que no canviarà cap directriu d'aquest repartiment. "Creiem que és un acord just", ha conclòs Avramopoulos.