Selecciona Edició
Connecta’t

Rajoy planteja el 22 o 29 de novembre per celebrar les eleccions generals

Aquestes dates deixarien temps per aprovar al setembre les últimes lleis en tramitació

Mariano Rajoy en una sessió de control al Govern central. Ampliar foto
Mariano Rajoy en una sessió de control al Govern central. EFE

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, planteja les dates del 22 o del 29 de novembre per celebrar les eleccions generals. Aquestes dues dates deixarien temps als populars per aprovar al setembre les últimes lleis en tramitació.

El Govern central treballa, amb el calendari a la mà, amb el Congrés i el Senat per determinar quin temps es necessita per aprovar les reformes pendents i posar data a la dissolució de les Corts, que s'ha de produir 54 dies abans de la jornada electoral. Segons fonts parlamentàries, Rajoy ha deixat entreveure que les dates amb més probabilitat per fixar la cita amb les urnes són els dos últims diumenges de novembre, la qual cosa manté la seva previsió inicial, amb independència del que ha passat a les eleccions locals de diumenge.

Si les eleccions es fan el 29 de novembre, les Corts es dissoldran el dia 6 d'octubre, i si la data triada és el 22, aquesta legislatura finalitzarà el 29 de setembre. Si el PP manté la seva intenció de presentar un projecte de Pressupostos Generals del 2015, com han aconsellat públicament alguns dirigents amb la idea d'aprofitar anuncis de mesures socials, seria millor la primera opció, ja que hi hauria temps de portar el projecte al Congrés el dimarts 29 de setembre.

Convocar abans d'aquestes dates de novembre avançaria encara més la dissolució i s'impediria completar la tramitació parlamentària d'algunes de les lleis que el Govern espanyol ha previst aprovar en el que queda de curs. En l'agenda legislativa pendent figuren diverses reformes importants del Ministeri de Justícia (lleis d'enjudiciament civil i criminal, entre d'altres), així com les dues iniciatives que permetran publicar la llista de morosos amb l'Administració i dels defraudadors condemnats, l'engegada de la Segona Oportunitat, el nou procediment comú de les Administracions públiques, la reforma de la Formació Professional, els canvis legislatius que necessita el Pla de família, la Llei de Patrimoni Natural i la Llei de Qualitat Alimentària.

El Congrés i el Senat ja tenen previst un estiu amb més feina de l'habitual. Es calcula que al juliol hi haurà dues o tres sessions plenàries a la Cambra baixa i dues més a la Cambra alta, mentre que a l'agost es dóna per fet que treballaran algunes comissions, però encara així quedaran lleis pendents per a nous plens del Congrés i del Senat al setembre.

I per mitjà d'aquest calendari que es planteja el Govern espanyol, està anunciada per al 27 de setembre la celebració de les eleccions catalanes, segons insisteix el president de la Generalitat, Artur Mas, per la qual cosa l'últim dia hàbil per aprovar lleis als plens del Congrés o del Senat és el dijous 17 de setembre.

El president del Govern espanyol, que és qui signa el decret de dissolució, sap també que retardar la cita electoral fins després del 29 de novembre resulta molt complicat, ja que el diumenge següent és el 6 de desembre, reservat per al Dia de la Constitució, i que anar més enllà no sembla aconsellable, ja que implicaria constituir les Cambres i engegar l'onzena legislatura al Nadal. 

MÉS INFORMACIÓ