Selecciona Edició
Connecta’t

Dia 0 | El ‘hipsterisme’ il·lustrat

Una passejada per explicar l’ambient al voltant dels escenaris les primeres hores del Primavera Sound

Dijous, 28 de maig del 2015 | 12.09 h

El dia d'ahir es podria dir dia 0. El de l'aperitiu, el de fer gana, el de l'escalfament; avui comença el maremàgnum, les riuades de gent, incontenibles i permanents. Avui comencen els tres grans dies del Primavera Sound. És gairebé migdia a la terrassa d'un hotel proper al Fòrum i els membres del grup Siberian Wolves prenen el sol asseguts en una de les taules, sobre la qual deixen i agafen de forma intermitent unes quantes llaunes de cervesa. Barcelona també es viu de dia durant el festival, una mica més qui la nit anterior va decidir no arribar de matinada.

La majoria arribarà avui a Barcelona. Ahir encara es podia caminar. No calia fer cues impossibles per entrar als lavabos portàtils (sorprenentment nets i encara respirables) i no es trigava més de cinc minuts a aconseguir una cervesa –a cinc euros el gotet, això sí–. Res de llaunes, ni ampolles, ni petaques. No es pot passar cap recipient al recinte; a la tanca d'entrada, els guàrdies de seguretat ho avisaven: "Demà, amb aquest pot no podràs passar. I l'ampolla l'hauràs de deixar fora". L'entrada per a dimecres era lliure, sense polsera ni passis especials. Només calia creuar la porta. Amb dos esquers meravellosos per als que decideixen provar la "mostra". OMD i Albert Hammond Junior van sonar (molt) bé a l'escenari ATP.

Un grup durant el concert d'Albert Hammond Jr.
Un grup durant el concert d'Albert Hammond Jr.

Davant d'ells, una marea s'estenia gairebé 360º i s'alçava sobre el turonet de gespa que limita amb la zona VIP. L'estampa costumista de qualsevol cita musical: els que prefereixen el frenesí calòric de la pista contra els que s'estimen més beure i escoltar asseguts, lleugerament allunyats. El so no va ser cap problema, almenys ahir a la nit, va ser impecable. A partir de les 22.00 n'hi va haver molts que van decidir mudar-se a peu d'escenari. La brisa del mar, a una escassa dotzena de metres, el fred, i la humitat de l'herba van posar una part dels relaxats dempeus. També hi va tenir alguna cosa a veure l'Enola Gay que va obrir el concert l'OMD i que fos l'hora de menjar alguna cosa; els frankfurts volaven, literalment i metafòricament, de mà en mà i de mà en boca.

L'aplaudiment final a OMD. ampliar foto
L'aplaudiment final a OMD.

Encara no eren les 00.00 quan el Fòrum va començar a quedar-se buit. La nit s'havia acabat. A poc a poc el recinte es va convertir en l'esquelet inanimat d'un mastodont. La massa es va moure, uniforme, cap a la sortida: metro, autobusos i taxis van començar a omplir-se. Darrere, un mar de gots de plàstic brillaven sota els focus. La sala Apolo era la destinació. Allà, Viet Cong va omplir les tres plantes de l'edifici en el qual no van deixar de córrer cerveses noves per les mateixes mans; una mica més assequibles (tres euros la mitjana) per a un festival que, en cap moment, es pot considerar low cost. L'immens cartell internacional, més de 200 bandes, es paga a 198 euros l'abonament i 90 euros l'entrada d'un sol dia. La resta, concorda amb el preu. Potser per això el públic d'aquest festival (encara que una mica més rebaixat aquest any) podria ser part d'un catàleg de moda, o d'ulleres. O de qualsevol anunci. Mitjons que superen el turmell, texans dels noranta ajustats amb cinturons de pell, samarretes de talla gran sobre cossos minimalistes. Moltes barbes. I moltes ulleres. Benvinguts al festival, el món del hipsterisme il·lustrat.

A partir d'aquesta tarda podeu seguir aquí i a Twitter (@elpais_cultura) alguns detalls del que passa al festival.