Selecciona Edició
Connecta’t

Netanyahu proposa reprendre el diàleg amb Palestina després d’un any de bloqueig

El primer ministre israelià proposa negociar sobre els límits dels assentaments jueus

L'Organització per a l'Alliberament de Palestina s'hi nega

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, aquest dimarts a Jerusalem.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, aquest dimarts a Jerusalem. EFE

Més d'un any després que fracassés l'última ronda de negociacions entre israelianes i palestins, el primer ministre Benjamin Netanyahu ha proposat reprendre el diàleg, però centrant-lo en la delimitació dels assentaments jueus a Cisjordània. Netanyahu va plantejar aquesta iniciativa a la cap de diplomàcia de la UE, Federica Mogherini, que va visitar Israel i els territoris palestins la setmana passada, segons ha reconegut aquest dimarts el ministre de Seguretat Pública, Gilad Erdan, en confirmar una informació que anticipava en la seva edició d'aquest dimarts el diari Haaretz.

Les negociacions sota la mediació dels Estats Units van quedar trencades l'abril del 2014, precisament pel rebuig palestí a la política d'expansió de les colònies israelianes a Cisjordània i a Jerusalem Est, i després de la decisió del president palestí, Mahmud Abbas, de formar un Govern d'unitat amb Hamas, que controla la franja de Gaza.

Per primera vegada des de la seva elecció com a cap de Govern el 2009, Netanyahu s'ha mostrat disposat a fixar les dimensions dels blocs d'assentaments i, per exclusió, a paralitzar la construcció de colònies en zones aïllades. El diari Haaretz recordava aquest dimarts que el primer ministre israelià es va oposar el 2011 a una proposta similar de delimitació plantejada pels Estats Units.

El responsable de les negociacions amb Israel a l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), Saeb Erekat, va rebutjar la proposta de Netanyahu en considerar que només pretén donar legitimitat a l'ocupació. “No és nou. Vol seguir construint assentaments il·legals i tenir el consentiment dels palestins”, va advertir Erekat, que va exigir a Israel que reconegui Palestina com a Estat amb les fronteres prèvies a la guerra dels Sis Dies del 1967, que paralitzi els assentaments i que alliberi els presos palestins. “Netanyahu sembla que parla de la solució d'un Estat amb dos sistemes, en lloc de dos Estats sobirans i democràtics”, ha concretat el negociador palestí en un comunicat difós aquest dimarts.

Israel considera que els assentaments jueus que formen blocs consolidats a les zones que ocupa des del 1967 han de passar a formar part del seu territori internacionalment reconegut. A canvi, es mostra disposat a cedir una superfície equivalent perquè s'incorpori al nou Estat palestí, així com a desmantellar les colònies jueves aïllades.

“Les negociacions s'han de reprendre per definir en quines àrees podem seguir construint”, va puntualitzar a Reuters un alt càrrec israelià. Una font diplomàtica europea va precisar a la mateixa agència de notícies que el fet que Netanyahu “hagi començat a parlar de fronteres significa un canvi substancial, ja que fins ara no havia acceptat posar mapes damunt de la taula”.

Segons el relat de la reunió elaborat pel diari Haaretz, Mogherini va demanar al governant israelià que faci passos sobre el terreny que donin suport a la seva proposta. L'exministra d'Exteriors i dirigent de l'oposició de centreequerra israeliana Tzipi Livni va declarar a la ràdio de l'Exèrcit israelià que “mentre Netanyahu continuï sent primer ministre no es produiran avenços [en la negociació]”.

El ministre d'Agricultura, Uri Ariel, membre del partit procolons Casa Jueva, va advertir que la proposta significava un “precedent perillós”, ja que “el primer ministre ha de respectar el programa pactat pel Govern”. La presència de partits conservadors, nacionalistes i ultraortodoxos jueus en la coalició en el poder posa en dubte la iniciativa de represa del diàleg amb els palestins.

Netanyahu, que va declarar en públic el seu compromís amb el principi de “dos Estats per a dos pobles” poc abans de reunir-se a Jerusalem amb Mogherini, sembla que ha intentat amb la seva proposta de delimitació dels assentaments que l'alta representant per a política exterior europea no tornés a Brussel·les amb les mans buides. El primer ministre israelià tem que s'engegui el pla ja aprovat per la UE per obligar a etiquetar i identificar amb el seu origen tots els productes procedents dels assentaments jueus que hagin de ser exportats des d'Israel cap a Europa.

Després de visitar Netanyahu i Abbas, Mogherini va viatjar el cap de setmana passat a Doha, on es va reunir amb els ministres d'Exteriors dels sis països que integren el Consell de Cooperació del Golf (Aràbia Saudita, Qatar, Oman, Unió dels Emirats Àrabs, Kuwait i Bahrain). “Un compromís per reactivar la iniciativa de pau àrab [del 2003] pot ser crucial per reprendre, tant en el marc regional com en l'internacional, el procés de pau”, va afirmar la cap de la diplomàcia europea a Doha. El mateix Netanyahu s'ha referit en diverses ocasions després de la seva última reelecció, el 17 de març passat, a un retorn a les negociacions amb els palestins en “un marc de col·laboració regional”, en una al·lusió als països àrabs sunnites, que es mostren preocupats, igual que Israel, davant la proximitat d'un acord nuclear entre el règim xiïta de l'Iran i les grans potències globals, encapçalades pels Estats Units.