Selecciona Edició
Connecta’t
Les restes de la indústria

Primavera Sound ja és ‘teenager’

El festival barceloní fa 15 anys, i músics com Franz Ferdinand o 2manydjs recorden per a nosaltres les seves millors experiències viscudes en alguna de les seves edicions

Primavera Sound.
Primavera Sound.

Ha arribat el moment. Primavera Sound fa 15 anys amb els Strokes, Patti Smith (cantant Horses) i una reunió d'antigues alumnes de l'escola Riot grrrl (Sleater-Kinney, Babes In Toyland i Kathleen Hanna amb Julie Ruin) com a reclams universals, entre d’altres. Hauràs d’aprendre’t de memòria molts més noms si vols ser qui arrossegui els teus col·legues d'un escenari a un altre amb el programa a la mà, però aquests deures te'ls deixem a tu. Nosaltres avui estem aquí per celebrar l'aniversari del festival barceloní amb uns amics especials que han passat pels seus escenaris.

Quince primaveras, cantava un grup de mariachis fa uns mesos a la festa de presentació del festival. Però encara caldria afegir-ne cinc més si comptem aquella primera edició que es va celebrar a les sales Nitsa i Savannah cap al 1995. Aquell moment embrionari va congregar els primers grups de l'indie patri i els va dotar de la condició d'escena. Ho recorda Floren, de Los Planetas: “Va ser una experiència inoblidable. Allà hi havia grups com Minema, La Buena Vida i Moving Pictures. Aleix Vergés, guitarrista de Peanut Pie, que encara no era conegut com Dj Sideral, portava un adhesiu del nostre grup a la guitarra. Va ser la primera vegada que vam ser conscients que s'estava gestant un nou moviment musical en tot el país. El sentiment de comunitat que es va crear va ser una cosa especial. I tot va ser gràcies a Gabi [Ruiz, director del Primavera Sound], que va ser el que ens va reunir en una sala per primera vegada”.

L'escena electrònica aniria prenent pes al Primavera Sound amb els anys. Aquí van fer un bon merder els germans Stephan i David Dewaele, aka 2manydjs. “La primera vegada que vam punxar al Primavera, l'any 2000, totes les actuacions del nostre escenari es van anar retardant per problemes amb les proves de so”, recorda. “Hi havia Peaches, Michael Mayer, Le Hammond Inferno i uns LCD Soundsystem que gairebé no van actuar. Al pobre Erol Alkan li tocava punxar just després de nosaltres i, com que ja estaven fent marxar la gent perquè eren les sis del matí, no va poder posar ni un sol tema!”.

Tots els grups que passen pel festival hi repeteixen. També Franz Ferdinand. Parlem amb Nick McCarthy, el seu guitarrista. “Recordo la primera vegada que vam tocar-hi. Va ser en el Poble Espanyol. Quin lloc més friqui. Tocaven The Fall i jo estava amb un col·lega meu de Barcelona que tocava el saxo en un grup de percussió improvisada. Tenia el cotxe ple de radiocassets robats. ‘És per aconseguir un extra’, em va dir. Tan surrealista com Dalí, no?”.

Mentre el Primavera creix i traspassa fronteres –vegeu la gira Touring Party i la seva aliança amb l’All Tomorrow’s Parties britànic– o activa iniciatives quixotesques –com el segell discogràfic El Segell i l'espai La Botiga–, roman en el top de records de molts artistes. Li passa al grup escocès Mogwai: “És un dels nostres festivals favorits. El nostre record més increïble és aquella Champions League que va guanyar el Barça el 2006, moments abans que sortíssim a tocar a l’escenari Rockdelux. Te'n recordes, Gerardo? Ens apressaves perquè arribéssim a temps al nostre propi concert i nosaltres ens negàvem a moure'ns fins que s’acabés el partit. Ha, ha, ha! Al final vam celebrar la victòria blaugrana amb una de les nostres millors actuacions de festival ever. Visca el Barça!”.Sí, de vegades els grups ens les fan passar putes als que treballem amb ells, tot i que els ho perdonem tot si després fan un gran concert.

El Primavera és un ens canviant, però hi ha una cosa que roman: les sessions de tancament de Dj Coco, figura imprescindible del festival. Marc Gili, cantant de Dorian, ho detalla en èxtasi: “El sol sortint per l'horitzó, èxits d'ahir i d'avui, un darrere l’altre, i cares de felicitat de vegades resplendents, de vegades tortes, que reflecteixen la satisfacció d'haver viscut una cosa semblant a la felicitat absoluta. Llavors sona l'última cançó i comença una diàspora desordenada cap a la sortida. En aquells moments penso que hem viscut, durant uns dies, un somni que voreja la utopia d'un món sense conflictes, sense mesquinesa, sense odis, sense baixeses”. Queda tot dit: “Ens veiem al Fòrum.