Selecciona Edició
Connecta’t

L’activista que es va enfrontar als bancs

El seu entorn destaca la seva capacitat per convertir les reivindicacions en accions directes

Ada Colau, la nit electoral.
Ada Colau, la nit electoral.

Hi ha tres idees del discurs que va pronunciar al míting central de la campanya que reflecteixen bé el seu pensament i la seva trajectòria. Va afirmar que Barcelona en Comú és la candidatura dels que "no es resignen" davant "la por i la fatalitat" que "no hi ha res a fer per canviar" el model econòmic i social actual. Ada Colau té 41 anys i serà la primera alcaldessa de Barcelona, al capdavant de l'aliança que integra Guanyem, ICV, Podem i Procés Constituent. Una organització que fa un any encara no existia i que ha apartat CiU de l'alcaldia.

Colau és coneguda sobretot per haver fundat i haver estat la portaveu durant cinc anys de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'organització que ha plantat cara als bancs i que negociant o mobilitzant-se ha evitat que milers de famílies que no poden pagar la hipoteca perdin l'habitatge. Però la trajectòria de Colau en la participació en moviments i lluites socials ve de lluny. Va participar en protestes estudiantils i van ser les mobilitzacions antiglobalització que van arrencar a finals dels noranta, amb manifestacions a les cimeres del Banc Mundial o el G-8, la gran escola de lluites socials que, com Colau, van marcar una generació que té altres representants en les noves formacions polítiques.

En una Barcelona que primer expulsava els inquilins de renda antiga dels barris que es posaven de moda i on després la bombolla va fer molt difícil l'emancipació, l'activista es va interessar per la problemàtica de l'habitatge i va formar part de col·lectius que es van entestar a conscienciar sobre la qüestió. El seu entorn destaca la capacitat de Colau per orientar les seves reivindicacions cap a la pràctica i les accions directes. Fa vuit anys, des del col·lectiu V de Vivienda irrompia en actes electorals disfressada de Supervivienda, una superheroïna que lluïa a la capa el número 47, l'article de la Constitució que reconeix el dret a tenir un sostre.

Filla d'una família de classe mitjana, té cinc germans de segones parelles dels seus pares i va estudiar Filosofia, tot i que no va acabar. Diu que perquè es va haver de posar a treballar. Explica que ha fet tota mena de feines, des d'enquestadora fins a intèrpret d'italià, que va aprendre durant un Erasmus. Des del 2007 treballa a l'Observatori DESC (de Drets Econòmics, Socials i Culturals), una entitat que es finança bàsicament amb subvencions, cosa que ha estat objecte de polèmica durant la campanya.

Colau té una gran capacitat de comunicació: parla ràpid i en 10 segons llança missatges clars, fet que ha facilitat les seves aparicions als mitjans de comunicació. A més, mentre que altres activistes recelaven i giraven l'esquena als grans mitjans, ella els ha vist com un altaveu poderós per a les accions de protesta. En bona mesura ha estat aquesta facilitat per donar la cara el que l'ha convertit en líder de les organitzacions per les quals ha passat.

Va deixar els estudis de Filosofia perquè es va haver de posar a treballar. Ha fet des d’enquestadora fins a intèrpret d’italià

Entre els seus defectes, qui la coneix subratlla que quan s'enfada pot ser bastant desagradable. El procés de "confluència" per integrar cinc organitzacions a BComú no va ser fàcil i algunes veus lamenten que a Colau li costa reconèixer mèrits o col·laboracions d'altres. I que tot i que té molta experiència participant en moviments socials, coixeja en cultura política organitzativa de les formacions consolidades. És obvi que probablement la candidatura no hauria tingut la força que ha tingut sense Colau, però ella sola tampoc hauria pogut arribar a l'alcaldia. No es pot oblidar que la campanya l'ha pagat en bona part ICV.

Un altre dels retrets que se li fan és que va dir que no entraria en política i la seva foto va acabar a les paperetes de BComú. Respon que no ho hauria fet si no es tractés de donar la cara per un projecte col·lectiu en un moment "d'emergència" i per "responsabilitat". Barcelona en Comú va néixer d'uns moviments socials forts que van veure el moment de fer el salt a les institucions i que van respondre afirmativament a tres preguntes: "Si no és ara, quan? Si no és a Barcelona, on? I si no és Colau, qui?".

La vigília de les eleccions afirmava que, diguessin el que diguessin les urnes, tenia moltes ganes de passar llargues estones amb el seu fill Luca, de quatre anys, el pare del qual és l'economista Adrià Alemany, un altre dels fundadors de la PAH. "Prioritat màxima, la nova política serà conciliadora o no serà", sentenciava. Dilluns no el va portar a l'escola, com sol fer, i va explicar que encara no acaba de saber què està passant, “però ha vist que passa alguna cosa molt il·lusionant”.