Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

La nit de les dones

Manuela Carmena i Ada Colau encarnen les claus de la transformació política en curs.

La ciutadania s'ha posat tossuda i demana la paraula

Sí, hi ha signes de canvi de cicle. Nous actors que pugen, més fragmentació política, desplaçament a l'esquerra, retallada significativa del poder del PP i signes que la corrupció castiga fins i tot en les comunitats de més tradició clientelar. Dues dones, Manuela Carmena i Ada Colau, encarnen les claus de la transformació política en curs. Carmena ha transmès autoritat, independència (fins i tot dels que li donaven suport) i proximitat. Amb setanta anys ha demostrat que la crisi política no és tant un problema generacional com de tarannà. I Ada Colau, amb el seu estil directe, ha capitalitzat el vot de l'esquerra, i ha deixat el PSC en fora de joc al seu territori favorit. El que s'ha fet insuportable per a molts ha estat la concepció patrimonial del poder que emanava del bipartidisme. I la reiterada pretensió que només hi ha una política possible i només poden fer-la els de sempre. El proverbial desdeny de Rajoy, que només ha sortit del castell quan ja no li quedava cap més remei, i el ritu d'esporuguiment setmanal que són les conferències de premsa de Sáenz de Santamaria simbolitzen les causes de la fartanera. La ciutadania s'ha posat tossuda: demana la paraula i no vol resignar-se al paper de comparsa que vota cada quatre anys i calla.

El PP s'ha obstinat a negar l'esgotament del sistema i ha posat tota la confiança en el reflex conservador de la majoria silenciosa. Sens dubte, el PP i el PSOE utilitzaran el recompte global de vots per dir que el bipartidisme té bona salut. Però tothom sap que ells es presenten en gairebé tots els ajuntaments del país mentre els nous ho fan en molts menys. La resistència al canvi es paga. Es va pensar que n'hi hauria prou amb la por per frenar els nous. No ha estat així. Podem ha tombat el poder del PP en llocs decisius, el seu impacte és molt més gran que el de Ciutadans. El PSOE va un pas al davant de la dreta en renovació i si és capaç de renovar el seu projecte tindrà una finestra d'oportunitat en els propers mesos.

La derrota de Trias, malgrat que beneficia el vot útil conservador anti Colau, és un indici alarmant per CiU

Un cert aire de canvi tranquil ha començat, sense estridències, encara que sigui vist com un desafiament a les elits. La joventut reapareix com a subjecte polític, els moviments socials demostren capacitat de transformació política, amb les noves tecnologies de comunicació, un projecte pot prendre cos en poc temps si es construeixen aliances adequades, l'arrogància de qui es creu propietari de la cosa pública asfíxia, i l'eix dreta/esquerra segueix funcionant. Podem o les coalicions de què formava part, com les de Carmena i Colau, han obtingut els millors resultats on han aparegut inequívocament com a esquerra alternativa. La dialèctica casta/poble està verda encara.

Des del sobiranisme català tot el que apunti a una certa fragmentació en el mapa polític espanyol és vist com una oportunitat. No obstant això, les municipals no han estat una gran revalida per al sobiranisme. La derrota de Trias, malgrat que beneficia el vot útil conservador anti Colau, és un indici alarmant per a CiU. El debat del model d'Estat no s'ha imposat al debat sobre el model econòmic i social de ciutat, en part pel protagonisme adquirit pel duel Colau/Trias. Catalunya ha trencat el seu bipartidisme imperfecte (CiU/PSC) molt abans que el pluripartidisme comenci a penetrar en la política espanyola. Potser per aquesta raó el mapa català, fora de la capital, reflecteix menys canvis que l'espanyol, i el PSC salva feus cabdals. Ciutadans s'ha quedat lluny de la pretensió de ser el referent de l'unionisme a Catalunya.

Sens dubte, tota extrapolació dels resultats d'unes eleccions municipals és arriscada. Les claus locals i personals són molt determinants. Per al sobiranisme, els resultats de Catalunya donaran arguments als partidaris d'ajornar les eleccions autonòmiques més enllà de les generals. Les municipals no han resultat ser l'avantsala del triomf en les plebiscitàries que l'independentisme esperava. Però més enllà del cas català, d'aquestes eleccions en surt un missatge: entenguin-se, no ens sotmetin les grans ciutats a governs minoritaris del que ha arribat en primer lloc contra tots, arromanguin-se, treballin en la configuració de programes compartits i formin majories plurals eficients. L'estratègia conservadora és previsible: s'intentarà especular amb la ingovernabilitat dels consistoris més fragmentats per convèncer-nos, de cara a les generals, que només en les majories del bipartidisme hi ha salvació. Cal combatre-la, cal exigir als partits que actuïn amb responsabilitat i no defraudin l'oportunitat oberta.