Selecciona Edició
Connecta’t

El tuf de la corrupció ha llastat el PP de Bauzá a les Balears

La comunitat ha vist passar per la presó 16 expolítics del PP en aquesta legislatura

Bauzá (esquerra) i el president valencià, Alberto Fabra, aquest dilluns.
Bauzá (esquerra) i el president valencià, Alberto Fabra, aquest dilluns. EFE

Els escàndols per corrupció buiden les urnes dels partits implicats? El PP de les Baleares, el 24-M, va perdre 75.000 dels seus 200.000 vots del 2011 i li costarà el Govern autonòmic. Tot i sent la llista més votada, és una derrota. L'esquerra ja sondeja un pacte en tots els fronts que evacuarà el PP. El càstig ciutadà es va projectar contra l'encara president, José Ramón Bauzá, que va fer bandera de regeneració i de marginació dels imputats.

A l'entorn de Bauzá està actiu el president del PP de Palma, José María Rodríguez, imputat pel jutge José Castro en un cas de suposats pagaments en diners b a un publicista electoral. Rodríguez ho nega i resisteix en el seu càrrec, encausat. A més, aquestes setmanes preelectorals va esclatar el cas de la seu del PP de Palma, que va ser pagada amb diner negre, segons l'extresorer nacional popular Luis Bárcenas i el pres per corrupció Rodrigo de Santos.

El PP a les Baleares “és un partit nascut per ser corrupte”, va etzibar el líder de Podem a les Balears, Alberto Jarabo, en un debat de números u a la SER, l'últim dia de la campanya. La corrupció no va abandonar el debat cap dia. “En nom dels 200.000 votants li exigeixo una rectificació immediata”, va replicar a Jarabo la portaveu del PP, Marga Prohens, en absència del líder José Ramón Bauzá, que mai va assistir a debats corals i en viu.

Una vegada obertes les urnes, Podem va passar del no-res a tenir 62.600 vots (un 14,68%) i és la tercera força de les Baleares, decisiva amb MÉS i el PSOE per desplaçar el PP. Bauzá es va quedar en un 28,55%, amb 15 escons menys dels 35 que va aconseguir el 2011, quan va aconseguir el 46,68% de l'electorat amb 196.000 sufragis.

“El pitjor resultat de la història del PP balear es pot atribuir al tuf de la corrupció, perquè hi ha 15 casos pendents d'instrucció encara”, observa l'advocat Agustí Cerveró, expert en temes urbanístics, lligat a la web Disurbia. “La baixa del PSOE també és conseqüència de la seva deficient imatge de transparència, ja que alguns casos en fase d'instrucció també l'afecten”, diu Cerveró.

“Al PSOE no tenim cap condemnat en els 30 casos sentenciats a les Baleares", adverteix a tota hora la socialista Francina Armengol, que pot estar en el pacte multipartit d'alternativa. Les llistes d'Armengol, amb 14 escons i 80.800 vots (18,84%), es deixen 22.000 vots i 4 escons respecte al 2011.

Les Baleares han vist passar la legislatura passada 16 expolítics del PP per les presons, entre els quals l'exlíder i expresident balear Jaume Matas i el seu conseller, José Juan Cardona. A més, vuit figures de l'extinta Unió Mallorquina, sòcia del PP i de l'esquerra, són a la presó: tota la cúpula de l'organització dissolta el 2010, l'expresidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, dos consellers de Govern, Miquel Nadal i Xisco Buils, i el portaveu i responsable d'Urbanisme, Tomeu Vicens.

“La corrupció no ha estat decisiva per a la derrota del PP. Sens dubte, ha tingut pes, però no va ser determinant”, observa Antoni Tarabini, sociòleg de la Fundación Gadeso, expolític socialista, amb desenes d'anys fent sondejos a les Baleares. Tarabini entén que “a més de les retallades en serveis bàsics, entre l'electorat hi han pesat les formes de governar del PP, simbolitzades en la figura del president Bauzá, amb falta total de diàleg i de sintonia amb els ciutadans”.

La marea verda contra les retallades a l'ensenyament en català s'ha mobilitzat contra Bauzá. El grup MÉS, a Mallorca i Menorca, ha capitalitzat part d'aquesta resposta cultural al PP i amb propostes anticorrupció ha crescut fins als 66.000 vots (14,4%) i nou escons entre les dues illes.

Miquel Payeras, analista polític i coautor d'El complex comportament del vot a les Baleares, entén que a les Illes “s'ha descomptat la corrupció del cas Gürtel”. I agrega: “Ha estat la definitiva via d'aigua que ha fet naufragar el PP”.

Les Baleares han estat un paradigma negatiu de la corrupció política a Espanya. Aquesta part negra de la biografia política està documentada almenys des del 1991 amb el cas Calvià, amb les condemnes a dos exdirigents del PP i un empresari per la temptativa de suborn a un regidor del PSOE. En el cas Sóller de comissions, del 1995, es va documentar un cas de finançament del PP amb un suborn de 300.000 euros pagats per un concessionari d'una obra pública.

El cas Andratx de corrupció lligada a l'urbanisme salvatge, del 2006, va portar a la presó l'alcalde del PP Eugenio Hidalgo, i el cap d'Urbanisme de Jaume Matas i d'Andratx, Jaume Massot. El PP, avui, continua sent el partit més votat a Andratx, amb 1.300 vots, un 31,9%, amb una caiguda de mig miler de sufragis respecte al 2011.

El penúltim assumpte obert és la macrocausa del cas Palma Arena, del 2008, amb més de 20 peces per jutjar. El president Gabriel Cañellas (1983-1995) va caure per les comissions de Sóller i Jaume Matas, dues vegades president (1996-1999 i 2003-2007), es va fondre políticament amb el cas Palma Arena. Matas ha passat nou mesos a la presó per complir la pena d'un delicte de tràfic d'influències. Li queden més causes pendents, entre les quals el cas Nóos, per la qual el fiscal li demana 11 anys de presó. Compartirà banc dels acusats amb la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin.