_
_
_
_
_

Mas manté les eleccions del 27-S malgrat la derrota de CiU a Barcelona

Duran Lleida no ha respost sobre la conveniència de celebrar eleccions

Miquel Noguer
Xavier Trias, aquest matí sortint d'una reunió a la seu de CDC.
Xavier Trias, aquest matí sortint d'una reunió a la seu de CDC.consuelo Bautista

Convergència i Unió va perdre diumenge l’alcaldia de Barcelona per 17.000 vots però aquesta dada, així com la fugida generalitzada de votants de l’àrea metropolitana de Barcelona, ha estat prou perquè el partit reobri el debat sobre la conveniència de mantenir les eleccions autonòmiques anticipades previstes per al 27 de setembre. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat aquest dilluns davant l’executiva del seu partit que no té la intenció de modificar la convocatòria. Tot i això, aquesta decisió desperta dubtes tant a Unió Democràtica com als sectors més moderats de Convergència.

Els dos partits que integren CiU s’han reunit per separat al matí i conjuntament a la tarda. En les primeres reunions han evitat completament el debat sobre si cal convocar unes eleccions d’alt risc a les quals el mateix Mas està intentant donar el caràcter de plebiscit sobre la independència o no. “Avui no hem fet aquest debat ni el farem en aquest moment”, ha assegurat el secretari general de la federació, Ramon Espadaler.

Posteriorment, en entrar a la reunió de l’executiva de CiU, el president català, Artur Mas, ha reobert el debat. Quan li han preguntat si convocarà les eleccions ha respost: “Ja en parlarem”. Ha estat en aquesta segona reunió quan Mas ha anunciat que no té cap intenció de revisar el calendari.

En totes les trobades s’han analitzat les grans xifres de les eleccions municipals a Catalunya, que CiU va guanyar amb 667.683 vots davant dels 529.350 de la segona força, el PSC. Això sí, els dos partits han patit pèrdues importants que, en el cas dels nacionalistes, es concentren a l’àrea metropolitana de Barcelona, a favor d’Esquerra Republicana i fins i tot de Ciutadans.

Tant el secretari general de CiU, Ramon Espadaler, com el número tres de la federació, el convergent Lluís Corominas, han admès “preocupació” per la situació creada a la ciutat de Barcelona. “Ens preocupa la victòria d’Ada Colau per molts assumptes, tant econòmics com de programa, i també en termes de procés [sobiranista]”, han admès. I és que la plataforma Barcelona en Comú, que integra Iniciativa i Podem entre altres partits, defensa un referèndum d’autodeterminació de Catalunya, però dista de tenir-ho entre les seves prioritats principals.

Ara els nacionalistes es disposen a fer apilament de totes les seves forces per si Mas decideix finalment mantenir la convocatòria de les eleccions. A Convergència, el partit del president català, la cúpula ha donat suport total a mantenir el calendari. “Hem guanyat les eleccions, li hem tret més de 130.000 vots al PSC, som on érem”, resumia un dels seus principals dirigents.

Els dubtes d’Unió

No opina el mateix Unió Democràtica, el soci minoritari de la federació, tot i que les discrepàncies no s’han abordat directament a la reunió de l’executiva. “El resultat a Barcelona ha estat com un despertador que ens hauria de treure a tots del somni independentista”, deia un dirigent democristià a la tarda. Duran Lleida no ha respost quan se li ha preguntat per la conveniència de celebrar eleccions. “Preguntin-li a Artur Mas”, ha dit.

El resultat electoral només és el principi de tres setmanes que es preveuen d’infart al si de CiU. A més del debat sobre la data electoral, Unió afronta el 14 de novembre una consulta interna decisiva per decidir si abraça l’independentisme o no. Duran Lleida i els seus seguidors rebutgen nous apropaments a un ideari que consideren ja cobert per Esquerra Republicana, tot i que això obligui a trencar la federació CiU. El sector independentista d’Unió, en canvi, creu que poden guanyar i provocar la sortida de Duran. En qualsevol dels dos casos la fractura interna d’Unió sembla garantida i ningú s’atreveix a descartar que la inestabilitat afecti tota la federació.

Mentre CiU intenta bregar amb la seva pròpia crisi, les eleccions de diumenge han confirmat un desplaçament a l’esquerra del conjunt de l’independentisme. CiU ha perdut 5,6 punts de quota de vot a Catalunya a favor d’Esquerra Republicana i també de la CUP, formació d’esquerra alternativa que ha estat el fenomen revelació d’aquestes eleccions a Catalunya. No obstant això, els dirigents de CiU descarten acords estables amb aquesta última formació.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_