Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Canvi profund

El PP perd l'hegemonia, el PSOE avança i els emergents es consoliden

Les eleccions autonòmiques i municipals corroboren el començament d'un nou cicle polític a Espanya, caracteritzat per la pèrdua d'hegemonia del PP, que li havia permès concentrar el màxim poder institucional no obtingut mai abans per un partit en democràcia. Les possibilitats dels populars de sostenir-se als governs de la majoria de les comunitats autònomes depenen no tant de si mateixos com de la capacitat de pacte que demostrin les forces d'esquerra.

Editorials anteriors

El vot conservador continua sent el més fort en general a les autonomies, com a reflex d'una inèrcia que no han trencat les noves formacions, Podem i Ciutadans. Però la devallada en vots del Partit Popular, tot i que no sigui necessàriament irrecuperable de cara a les properes eleccions generals, és símptoma del canvi profund que s'està produint en aquest país i que el partit del Govern central no ha estat capaç de detectar. Amb tot, el PSOE, que té més opcions d'obtenir poder territorial —en la mesura en què pacti amb altres formacions— aconsegueix uns resultats que es poden jutjar com a satisfactoris, tot i que els obliguen a continuar treballant en la via de la renovació, sense donar per descomptada la seva posició com a alternativa al PP en les legislatives de novembre.

Des d'aquest punt de vista, és complicat que el bipartidisme continuï sent l'eix que estructura la vida política espanyola, atès que Podem i Ciutadans emergeixen amb més força que la que han mostrat fins ara Esquerra Unida i UPyD, les forces polítiques a les quals substitueixen en el sistema espanyol de partits. Seria enganyós interpretar el que ha passat com la revolució que alguns anunciaven, però seria igualment un error treure transcendència al fort missatge de canvi que aquests resultats suposen. Els nous partits ocupen els espais de tercera i quarta força polítiques, amb capacitat de maniobra de cara a la governabilitat immediata de comunitats i ajuntaments, i sens dubte capaços de tenir un paper important en les properes generals.

L'impacte d'aquestes forces emergents és de particular importància a Catalunya. Els projectes polítics independentistes, que semblaven hegemònics, es veuen condicionats per l'embranzida demostrada en les eleccions municipals per la llista encapçalada per Ada Colau —sobre la base d'un programa social— i per l'avanç de Ciutadans, inequívocament contrari al procés sobiranista. No menys significatiu és el sorpasso del PNB a Bildu a Sant Sebastià.

Per acabar de definir el canvi en marxa cal esperar al procés que es desenvoluparà en les properes setmanes, decisiu per determinar les quotes de poder territorial de cada força. Les dades de l'escrutini celebrat ahir (no completat al tancament d'aquesta edició) apunten una fragmentació considerable en Parlaments autònoms i als principals Ajuntaments, que obligarà a negociacions sobre pactes i suports.

Les noves opcions de centre i d'esquerra obren una gran bretxa a les dues ciutats més emblemàtiques, Madrid i Barcelona, acabant així amb les hegemonies respectives del PP i dels nacionalistes catalans en benefici de les llistes encapçalades per Manuela Carmena i Ada Colau. A València es tradueix en l'embranzida de Compromís, Ciutadans i Podem.

En definitiva, s'obre un temps en el qual caldrà tenir en compte altres opinions i escoltar més sectors, gestionat per governs en minoria o a través de pactes; una conclusió significativa del sisme polític que va començar a manifestar-se en les eleccions europees de 2014.