Selecciona Edició
Connecta’t

La caiguda del PP cedeix el poder territorial a l’esquerra

La candidatura ciutadana de Colau a Barcelona és la més votada

Els populars perden suport i poder i estan obligats a pactes en autonomies

El PP segueix sent el més votat

Acords de l'esquerra arrabassarien ajuntaments clau al PP, com Madrid, València i Valladolid

Tomb històric en les eleccions municipals que anticipa un nou escenari polític a Espanya: el PP segueix sent el partit més votat, però només amb un 26,7% i molt menys poder territorial, i Barcelona podria tenir en breu una alcaldessa que ha guanyat procedent de moviments socials i d'esquerres, segons l'escrutini provisional. La candidatura popular que encapçalava Ada Colau ha guanyat en vots i protagonitzarà un canvi històric amb majoria d'esquerres a la segona ciutat. El tauler polític a Espanya segueix canviant radicalment, com anticipaven els sondejos.

Amb acords de l'esquerra (PSOE i Podem) podria perdre el PP més ajuntaments de capitals de província, incloent-hi el simbòlic de Madrid, on el PP guanya en vots, però un acord entre Ara Madrid i el PSOE pot arrabassar l'alcaldia als populars. Als ajuntaments de València i Valladolid, acords del PSOE amb dues forces més d'esquerra poden arrabassar l'alcaldia al PP, malgrat que els populars són els més votats.

L'enfonsament del PP fa que sigui el partit més votat en les eleccions municipals només amb el 27%. El PP es desploma i pateix un descens notable de vots i, tot i que és el partit que governa amb majoria absoluta a Espanya, no arriba al 28% dels vots. Perdria vots en unes eleccions nacionals i pateix també una possible pèrdua de poder en ajuntaments i en comunitats autònomes. La seva patacada electoral facilita l'històric canvi polític en ajuntaments simbòlics com Barcelona i Sevilla i està a punt de fer-ho a Madrid si hi ha acord entre l'esquerra.

Els populars podrien perdre totes les majories absolutes i només podrien governar en comunitats si són capaces d'arribar a acords amb Ciutadans. El PSOE està a només un punt del PP en el còmput global, malgrat que no arriba ni tan sols al resultat de les municipals del 2011 i és el més votat només a les comunitats d'Astúries i Extremadura. Recupera poder institucional si és capaç de pactar amb Podem i les candidatures vinculades a moviments socials.

El moviment social que va partir del 15-M, que ha unit grups polítics de l'esquerra, Podem i grups ciutadans, ha guanyat en vots a Barcelona i ha estat a punt en aquest cas a Madrid amb Manuela Carmena. Les dues principals ciutats d'Espanya podrien tenir alcaldesses tan simbòliques i seríem prop d'un terratrèmol polític per a les generals previstes per al novembre. De moment, el control d'algunes comunitats i ajuntaments queda a l'espera de negociacions i pactes, molt lluny del panorama anterior de majories absolutes clares del PP.

Segons el 80% escrutat, Esperanza Aguirre, la gran aposta de Mariano Rajoy, a Madrid està a punt de ser el símbol de la patacada del PP, després de 24 anys de majoria absoluta popular, si hi ha acord entre Ara Madrid i el PSOE. La seva designació podria haver estat un error, perquè més que mobilitzar votants del PP ha mogut els de l'esquerra davant d'Aguirre i agrupats entorn de Carmena. De fet, a la Comunitat de Madrid, la candidatura de Cristina Cifuentes ha aguantat, és la més votada per un marge molt estret, tot i que sense majoria absoluta i amb pèrdua notable de vots.

Si no hi ha acords, la llei electoral preveu que als ajuntaments si ningú té majoria absoluta governi la llista amb més vots populars. Si pacten Manuel Carmena i Antonio Carmona podran arrabassar l'alcaldia al PP i hi haurà alcaldessa d'esquerres.

Ada Colau, que va liderar els moviments contra els desnonaments, crea un panorama insòlit a Barcelona, després de superar CiU, que governava en minoria amb Xavier Trias. Aquest resultat amenaça l'hegemonia sobiranista de cara a les autonòmiques catalanes del 27 de setembre.

La irrupció de Podem a les comunitats i de les candidatures populars que dóna suport als ajuntaments han alterat definitivament el mapa polític i ha fet que el bipartidisme segueixi cedint terreny, tot i que els dos segueixin al capdavant. La suma dels vots supera per poc el 50%, quan habitualment arriben al 80%.

El PP baixaria 11 punts respecte a les municipals del 2011, 21 amb les generals d'aquell mateix any i iguala les europees del 2014. El PSOE perd dos punts respecte a les darreres municipals, dos amb les generals i puja dos respecte a les europees del 2014, en les primeres eleccions amb Pedro Sánchez com a líder, sempre segons dades provisionals. No pot vendre que és el més votat en les seves primeres eleccions nacionals i es tradueix en poc poder territorial.

Els populars són els més votats a les comunitats d'Aragó, Cantàbria, Castella-la Manxa, València, Madrid, Balears, Múrcia i La Rioja, però necessita Ciutadans per pactar i sumar. No conserva cap majoria absoluta.

El partit de Rajoy resisteix a la Comunitat Valenciana amb necessitat d'acord. María Dolores de Cospedal guanya també en vots a Castella-la Manxa però necessita l'escó de Ciutadans.

El PSOE és el primer partit només a Astúries i Extremadura, però també necessita pactar per governar. No s'aprofita de la caiguda del PP i fracassa a la Comunitat Valenciana, on, malgrat els escàndols, no és capaç de superar els populars.

Ciutadans irromp en el panorama polític espanyol, amb el 6,45% dels vots a les municipals (dels quatre és el partit amb un menor nombre de candidatures) i amb capacitat de decisió en  autonomies. No obstant això, en alguns llocs, com la ciutat de Madrid, no aconsegueix cobrir les seves expectatives per la polarització entre el PP i les candidatures d'esquerra. No són decisius en ajuntaments com Madrid o València.

IU cau al 4,78% i UPyD a l'1% del global, confirmant el seu pas cap a la desaparició institucional.

MÉS INFORMACIÓ