_
_
_
_
_

El capital espanyol aposta per Londres

Inversors privats han mogut durant l'últim any 1.000 milions a la capital britànica

Lluís Pellicer
L'Arc de l'Almirallat (Londres), que Rafael Serrano convertirà en hotel.
L'Arc de l'Almirallat (Londres), que Rafael Serrano convertirà en hotel.

Les grues treballen a preu fet a la City de Londres. Els nous projectes d'oficines i apartaments de luxe abunden en una ciutat amb el principal mercat immobiliari del món. En el Monopoly londinenc participen des d'inversors privats fins a fons sobirans, que l'any passat es van deixar gairebé 45.000 milions de dòlars (40.780 milions d'euros) a la ciutat, molt per sobre de Nova York, Tòquio o París. El capital espanyol també ha agafat un tros d'aquest pastís en protagonitzar operacions de més de 1.000 milions d'euros l'últim any, segons la consultora JLL. Pontegadea, la immobiliària del fundador i principal accionista d'Inditex, Amancio Ortega, és la firma més activa en aquest mercat.

Pontegadea és una de les principals immobiliàries espanyoles, amb uns actius repartits a tot el món que a finals del 2013 superaven els 4.500 milions d'euros. La seva cartera ha crescut l'últim any i mig. Londres és un dels mercats preferits per l'empresari gallec. Acaba de comprar l'immoble comprès entre els números 14 i 28 d'Oxford Street per una xifra que el mercat situa entre 425 i 450 milions de lliures (de 600 a 630 milions d'euros). Ortega va passar a ser el propietari d'un dels seus principals competidors, Primark, cosa que en altres racons del món també passa amb marques com H&M.

Ortega, la tercera fortuna del món segons Forbes, és l'espanyol que més es relaciona a Londres amb els grans inversors internacionals, que segueixen a la caça de les peces més interessants del mercat. La ciutat no va ser aliena al crac del 2008, però durant els últims anys el valor de les propietats ha remuntat fins a superar un 10% el nivell del 2007. Avui, els britànics debaten sobre l'existència d'una nova bombolla immobiliària.

Els grans actors internacionals busquen edificis comercials i d'oficines. “El mercat britànic és molt transparent; coneixem tots els tractes que s'efectuen. Ara els bancs tornen a prestar, però estan altament regulats, per això han pres el relleu els fons, especialment els nord-americans”, explica Chris Ireland, president al Regne Unit de la consultora JLL, que va convidar un grup de periodistes a les seves casernes a Londres.

‘Spain’ recupera protagonisme

Londres concentra la seu mundial de molts fons d'inversió. Fa només un parell d'anys, la directriu era clara amb Espanya: “No go”. Així ho explica Fraser Bowen, director regional de mercat de capitals per a Europa de JLL. El capital avui mira a dues ciutats: Madrid i Barcelona. No obstant això, els grans fons s'inclinen per grans operacions immobiliàries, no sempre disponibles en aquests dos mercats. “Hi ha falta de producte”, afirma Bowen. Coincideix amb ell Russell Jewell, cap de capitals d'AWE Europe, un dels deu fons més importants del continent.

D'acord amb aquesta firma, el capital estranger copa el 75% de les operacions, liderat pels EUA, la Xina, Singapur i Alemanya. L'avantatge principal del Regne Unit és la bona marxa de la seva economia, que el 2014 es va expandir un 2,8%, segons Ireland. Els analistes creuen que el PIB i l'ocupació seguiran augmentant els propers anys. Només el referèndum promès pel primer ministre David Cameron per al 2017 sobre la sortida de la Unió Europea sembla que entela aquestes dades.

Els espanyols ocupen el novè lloc entre els compradors més actius d'immobles al Regne Unit. Durant el boom espanyol, hi van desembarcar multitud de companyies, des de Renta Corporación fins a Metrópolis. Metrovacesa va protagonitzar el 2007 la major operació feta a la City, amb la compra de la seu de l'HSBC per 1.600 milions d'euros. Al cap de dos anys, després de la punxada de la bombolla, la va haver de revendre per 1.000 milions.

L'estratègia d'Ortega és diferent. Fonts del mercat la defineixen com a “defensiva, patrimonial i a llarg termini”. A pocs metres de l'edifici que ocupa Primark, l'empresari té un altre immoble, que va comprar fa tres anys al fons alemany Deka per 190 milions de lliures. La seva ubicació és immillorable: la cantonada d'Oxford Street amb New Bond Street. “Oxford Street és el principal carrer comercial de la ciutat, mentre que New Bond és el més car del món. I la zona experimentarà millores en poc temps”, explica Giles Stevens, consultor d'inversió de JLL al West End londinenc. L'agressivitat d'Ortega fa que es conformi amb rendibilitats del 4,25%, com en el cas de Devonshire House, un enorme edifici comercial que va adquirir el 2013 per 561 milions d'euros, o fins i tot del 3,89% en un edifici d'oficines en el qual Río Tinto té les seves casernes generals.

Una altra de les societats més actives a Londres és Allegra European Holdings, propietat de la família Losantos, els antics amos de Riofisa. Va debutar al mercat britànic el 2008, quan va adquirir un edifici d'oficines a la City llogat al grup assegurador Daiwa per 62 milions d'euros. L'any passat, va comprar un immoble per 87 milions i en va vendre tres més per 176 milions. Les rendes de lloguer d'oficines en aquesta zona tripliquen les del millor lloc de Madrid i quadrupliquen les de Barcelona.

També el mercat hoteler està en el punt de mira dels empresaris espanyols. El financer Rafael Serrano es va imposar el 2012 en una subhasta per quedar-se una concessió a 99 anys de l'emblemàtic Arc de l'Almirallat, un edifici històric proper a Trafalgar Square. Va pagar 60 milions de lliures (84,1 milions d'euros) per reconvertir l'immoble en un hotel de luxe. També va tenir a veure en l'operació per la qual Rosalía Mera i Sandra Ortega van comprar l'Hotel Bulgari.

OHL, juntament amb el conglomerat Hinduja, convertirà l'antic Ministeri de Defensa britànic en un gran hotel de cinc estrelles amb apartaments de luxe.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_