Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra
Eleccions municipals

Ada o l’ardor

Ha aparegut Colau a la pantalla gegant del local de CiU, i hi ha hagut xiulets. Molt, molt crispats, per cert

Ada Colau, emocionada en conèixer la victòria.
Ada Colau, emocionada en conèixer la victòria.

Centre de dades de CiU, Estació del Nord. Passen del Majestic, per poc edificant. Quan hi arribo, el local està buit. Sembla el Temple Jedi després que a Anakín se li girés el cervell. L'enquesta de TV3 -potser l'únic patrimoni intel·lectual que li queda a la cadena-, donava ja com a guanyadora la llista Barcelona en Comú. Mentre espero que els de pompes fúnebres vinguin a improvisar una solució escenogràfica a aquesta derrota, miro el que està passant a la xarxa. El que està passant: a) ha mort, zas, el bipartidisme, suaument en alguns punts, de manera espectacular en d’altres, b) el PP, una cosa que consisteix a tenir la majoria absoluta, no consistirà a gaires llocs, c) candidatures impossibles d'imaginar abans del 15-M, li estan fument una pallissa als grans partits, d) situació inexistent abans de 2012, una mena de front nacional català, amb una cultura i un funcionament semblat al del PP dels 90 i primers 2000, que sembla vertebrar un nacionalisme sustentat en la fe i en CiU, i que sembla adoptar la forma d'una Brucnete mediàtica, està seriosament crispada, i veu mals catalans a tot arreu. Caldrà tenir en compte a), b), c), d). I i). La cosa i) seria una possibilitat real de ruptura. I aquí cal assenyalar la diferència entre canvi i ruptura. La ruptura suposa canvis estructurals, no només no sospitats pels grans partits, sinó que, a mesura que els van descobrint, són oposició pura. Ampliació de drets -habitatge, mínims vitals, drets energètics, dret a decidir, dret a decidir la forma de l’Estat...-, ampliació de la democràcia, i garantia del Benestar a través de la figura del Comú. Aquesta opció política, els processos constituents, s'ha començat a dibuixar en aquestes eleccions. Serà important en el cicle electoral de 2015. I sembla que tindrà un recorregut llarg. Ostres, surt Trias i Mas. Aplaudiments. Uns moments abans, ha aparegut Colau a la pantalla gegant del local, i hi ha hagut xiulets. Molt, molt crispats, per cert.

Trias assumeix la derrota com Luis Enrique a Anoeta. També fa referència a la Champions /els resultats globals a Catalunya. Parla Mas. El mateix, intensificant anàlisis estadístiques pobres -a Catalunya, com a Espanya, hi ha hagut una ruptura generacional, pel que sembla; els partits de la Transició han començat a morir oficialment-, i exhibeix una desconfiança sobre la governabilitat de Barcelona. Potser aquest serà l'eix de la Brucnete durant els propers quatre anys, la seva ardor.

MÉS INFORMACIÓ