Selecciona Edició
Connecta’t

Un jutge de cinema per a la Infanta

Juan Pedro Yllanes, que presidirà el judici del 'cas Nóos', creu que ha de tenir “plena garantia de publicitat i transparència”

El jutge Juan Pedro Yllanes, el 21 de maig passat, a Palma. Ampliar foto
El jutge Juan Pedro Yllanes, el 21 de maig passat, a Palma.

Els focus es dirigeixen cap al magistrat Juan Pedro Yllanes, que presidirà a l'Audiència de Palma el judici del cas Nóos. Cinèfil, una vegada va equiparar el paper del jutge al d'un director, que marca els temps i les escenes, dóna entrada als interrogatoris i al·legats, és el que regeix i conclou la “cerimònia”.

A seva banqueta hi haurà la Infanta Cristina, acusada de cooperació en dos delictes fiscals, el seu marit Iñaki Urdangarin, l'expresident autonòmic i reu Jaume Matas i 15 imputats més. El tribunal escrutarà una suposada malversació de sis milions d'euros. Yllanes creu que el judici, el 2016, ha de tenir “plena garantia de publicitat i transparència”.

Sevillà de 1960 i sevillista, progressista, rigorós i independent, Yllanes considera que un jutge també ha de tenir conviccions polítiques i socials. És el pare d'una sentència pionera contra la corrupció urbanística. Al cas Andratx, l'Audiència, el 2008, va condemnar l'alcalde del PP, Eugenio Hidalgo, a quatre anys de presó i a l'enderrocament de la seva casa il·legal en àrea protegida; va prevaricar i va cometre un delicte contra el territori. Al cervell de l'urbanisme balear amb el PP, Jaume Massot li van caure més de tres anys. El jutge va assumir el “fenomen general” de la protecció penal “d'interessos supraindividuals” —la naturalesa— com una “exigència” d'intervenció i tutela dels poders. Va al·ludir una mobilització massiva, Salvem Mallorca, i la nombrosa i “profunda preocupació pel desenvolupament urbanístic”.

Progressista, rigorós i independent, Yllanes considera que un jutge ha de tenir conviccions polítiques i socials

Yllanes, que fa carrera des de 1989, eixut, cortès i vehement, a l'estrada no és un bust de bronze. Escrupulós en el relat i en les formes, intervé, pregunta als justiciables i marca els lletrats. De vegades pot semblar inquiet, i es reconeix “una mica rondinaire”. Vesteix i calça elegant, un punt presumit. La toga imposa, però la veu com “una bata negra que queda fatal”. Va arrelar a Palma per raons sentimentals. Al febrer es va postular per a president de l'Audiència, però va guanyar el seu company, Diego Gómez-Reino, un altre acreditat professional, progressista, que va sumar vots en el joc d'equilibris i repartiments.

Gairebé un desconegut al carrer, Yllanes surt de l'Audiència amb un diari i el casc de la moto a la mà. Abans de menjar frugalment —a la taula de casa seva prima el verd—, corre o neda, sol. Torna al tribunal gairebé desert i treballa al seu despatx, compartit. S'il·lustra, debat, estudia les causes, resol recursos i posa sentències, sense excés de retòrica i nusos subordinats.

Va condemnar l'imam de Fuengirola, Mohamed Kamal, a un any i tres mesos de presó, per un delicte de provocació a la violència per raó de sexe, a Barcelona, el 2004, pel contingut del seu llibre La mujer en el Islam, que va ordenar confiscar. Kamal aconsellava com pegar sense deixar rastre. “Va atemptar frontalment contra el dret a la integritat física i moral” […] “amb un to de masclisme obsolet”, va concloure Yllanes.

El 2009, en sentenciar al polític corrupte i abusador sexual Rodrigo de Santos, —que va passar ja cinc anys a la presó—, li va retreure “les dues cares de qui portava doble vida i va ser capaç d'ocultar-ho a la seva família, als seus amics, a aquells que compartien responsabilitats polítiques i compromisos religiosos”. De Santos ex-número dos de l'Ajuntament de Palma del PP amb Jaume Matas, ultracatòlic al Camí Neocatecumenal, va ser condemnat a Palma a més de 13 anys de presó, per quatre delictes d'abusos sexuals a menors. El Suprem ho va deixar en cinc anys de presó, ja que van retirar-li dos delictes. El reu De Santos, va carregar amb una altra condemna a dos anys per gastar 50.000 euros amb la targeta Visa de l'Ajuntament en prostíbuls gais i en cocaïna. Avui és un penedit, va delatar Matas i va assegurar que un contractista va pagar la seu del PP de Palma.

Va condemnar l'imam de Fuengirola, Mohamed Kamal, per un delicte de provocació a la violència per raó de sexe

En el judici estel·lar del cas Nóos, Yllanes formarà sala amb una altra jutgessa clau, la ponent Samantha Romero, un cervell jurídic, i amb una magistrada que ve de l'advocacia, Eleonor Moyá. A l'Escola Judicial, on va ser professor, Yllanes va alternar amb l'escriptor i cineasta David Trueba. Una de les seves ponències pràctiques tracta de La figura del jutge al cinema. Una mica mitòman, el complauen a la pantalla togats clàssics, els juristes interpretats per Charles Laugthon, Gregory Peck o James Stewart. A la realitat troba a faltar algun recurs oral irònic anglosaxó. Venera una joia antiga, el film de 1950 en blanc i negre, Rashomon, d'Akira Kurosawa, per la seva capacitat de fer plantejar “preguntes sobre la certesa del que es veu”.

Políglota en anglès i català, progressa amb l'italià. Al febrer va trepitjar l'escenari de l'Auditorium de Palma i va representar dos personatges de la comèdia de Jardiel Poncela Tu i jo som tres, muntada per un grup d'advocats.

“Toca que siguin unes altres persones els protagonistes”, va advertir el jutge instructor del cas Nóos, José Castro, en acomiadar amb un “bon viatge!” els centenars de toms del sumari. Gairebé 80.000 folis del guió, la bíblia del serial inacabat. Falta rodar la pel·lícula i conèixer el seu final judicial i real.