_
_
_
_
_

Els quatre grans partits coincideixen a abaixar impostos

PSOE i Podem retornarien l'assistència sanitària als immigrants i PP i Ciutadans eliminarien els aforats

Elsa García de Blas
Un operari treballa en els preparatius al magatzem central del material electoral de la Comunitat de Madrid.
Un operari treballa en els preparatius al magatzem central del material electoral de la Comunitat de Madrid.FERNANDO VILLAR (EFE)

Quatre partits es disputen la part més important del pastís del vot en les eleccions d'aquest diumenge, segons les enquestes. PP, PSOE, Podem i Ciutadans presenten projectes polítics diferenciats, que es distancien en temes clau, però que també tenen punts en comú. Com que són les forces que es repartiran el poder autonòmic i municipal a partir del dilluns, les seves coincidències haurien de poder donar-se per fetes. Un repàs als seus programes per a les eleccions que se celebren demà revela que així, per exemple, a partir del 24-M baixaran alguns impostos, els ciutadans coneixeran les declaracions de béns de tots els diputats regionals i els contractes i adjudicacions es faran públics.

Si el PSOE i Podem aconsegueixen el poder el diumenge, per exemple, es retornaria l'assistència sanitària als immigrants, ja que tots dos comparteixen aquella proposta, i si són Podem i Ciutadans els que tenen les decisions de Govern al seu abast la dació en pagament podria ser una realitat. PP i Ciutadans, per la seva banda, coincideixen en la mesura d'eliminar els aforats autonòmics.

A continuació es citen els punts en comú i les discrepàncies principals en els compromisos electorals amb els quals les quatre forces concorren demà a les urnes.

Más información
La forta mobilització del vot jove anticipa un canvi el 24-M

- Impostos. Al programa marc autonòmic del PP, els populars defensen “revisar” els trams autonòmics de l'IRPF per “augmentar la renda disponible de les famílies”, això és, abaixar l'impost sobre la renda, encara que no especifiquen en quina quantitat o a quins contribuents. Són els programes dels candidats els que concreten segons el seu criteri aquella rebaixa: per exemple, Cristina Cifuentes, la candidata popular a Madrid, inclou una deducció del tram autonòmic en un 10% a famílies amb ingressos de menys de 24.000 euros i dos menors a càrrec. María Dolores de Cospedal, candidata del PP a Castella-la Manxa (que ha esperat fins l'últim dia de campanya per fer públic el seu programa) porta una reducció d'un punt percentual en els dos tipus inferiors autonòmics de l'impost de la renda.

El programa autonòmic del PP també promet reduir l'Impost de Successions i Donacions per a pares i fills i entre cònjuges, i “modular les taxes a la capacitat econòmica del contribuent”. Al seu programa marc municipal, el PP no inclou cap referència a la fiscalitat. La seva candidata a l'alcaldia de Madrid, Esperanza Aguirre, s'ha compromès en el decàleg amb el qual es presenta a les eleccions a abaixar l'Impost de Béns Immobles (IBI) al mínim legal (el 0,4%).

Els socialistes, per la seva banda, consideren que cal recuperar l'Impost de Successions, establir un mínim homogeni perquè no hi hagi competència fiscal entre comunitats. El candidat a la presidència de la comunitat de Madrid, Ángel Gabilondo, opta per incorporar al seu programa l'Impost de Patrimoni, però n'estaran exempts els patrimonis inferiors a un milió d'euros.

El PSOE inclou al seu programa municipal que l'Església pagui l'IBI com la resta de ciutadans en aquells béns immobles amb ús industrial, residencial o lucratiu. El candidat a l'alcaldia de Madrid, Antonio Miguel Carmona, aposta per abaixar l'IBI.

Podem també opta per abaixar impostos, reduir els tipus mínims de l'IRPF als qui guanyin menys de 50.000 euros, però al mateix temps augmenta els tipus pels de més de 50.000 euros i recupera l'Impost de Patrimoni allà on estigués derogat amb un mínim exempt de 400.000 euros. A l'Impost de Successions, derogaran les bonificacions a les rendes altes i augmentaran la reducció general per parentiu.

Ciutadans no té programa marc autonòmic (ha deixat que sigui cada candidat el que presenti les seves propostes) i al programa marc municipal no inclou mesures sobre fiscalitat. Tampoc els documents d'alguns dels seus candidats (com el de Madrid, Ignacio Aguado) especifiquen què faran amb els impostos. La candidata a l'Ajuntament de la capital, Begoña Villacís, sí que promet una forta rebaixa de l'IBI, encara que una mica menys que la d'Esperanza Aguirre (Villacís parla d'un tipus impositiu del 0,48%). Fa falta acudir al programa econòmic per a les generals del partit d'Albert Rivera per tenir referències sobre què plantegen fer a Ciutadans amb els impostos: s'hi proposa reduir el nombre de trams de la tarifa general de l'IRPF a tres, abaixar els tipus de l'Impost del Patrimoni (amb un mínim exempt d'un milió d'euros, com el del PSOE) i un Impost de Successions que sigui el mateix a totes les comunitats i que no el paguin les classes mitjanes.

-Corrupció i transparència. La lluita contra la corrupció i els avanços en transparència són les matèries que més apropen els quatre partits amb més expectativa de vot. La coincidència és total al voltant de dues mesures: l'obligació de publicar el patrimoni dels càrrecs autonòmics al principi i al final del seu mandat i que els contractes i adjudicacions es facin públics.

El PP promet un registre públic dels contractes autonòmics que puguin consultar els ciutadans, el PSOE els publicarà en un web de transparència de cada comunitat autònoma, Podem diu que hauran de ser públics “els de qualsevol departament” i que els contractes menors es difondran trimestralment; i el partit d'Albert Rivera que els ciutadans tindran ple accés a tots, “informes jurídics i d'intervenció inclosos, memòries, així com participants en les meses de contractació”.

En la lluita contra la corrupció, el PP promet publicar també les retribucions dels càrrecs autonòmics. Podem porta més enllà l'exigència en demanar una declaració mensual de les despeses dels càrrecs públics en l'exercici de la seva funció i Ciutadans limita a dos anys el mandat per a tots els càrrecs públics de Govern autonòmics.

Els partits desenvolupen les seves pròpies bateries de mesures contra la corrupció. El PP inclou també una reforma legal perquè s'avanci el judici oral a mesura que es vagin instruint delictes. Els socialistes plantegen engegar a les comunitats autonòmiques plans de prevenció de riscos de corrupció, que inclouran protecció per a funcionaris que denunciïn irregularitats. Podem aposta per crear una oficina antifrau que la investigui i vol un fitxer dels condemnats. Ciutadans diu que els seus càrrecs electes es comprometen a renunciar a la seva condició de càrrec electe si són imputats per corrupció, aposta per la incompatibilitat de sous i proposa crear en el si dels partits un òrgan de control intern anticorrupció.

A Madrid, si PP i Ciutadans arribessin a un acord podrien eliminar els aforats, atès que tots dos partits comparteixen la mesura. La candidata del PP a la comunitat, Cristina Cifuentes, s'ha compromès a això, i el candidat de Ciutadans, Ignacio Aguado, ho porta al seu programa.

-Sanitat. El model públic i el que promou privatitzacions i externalitzacions separa les quatre forces polítiques. El PSOE i Podem porten als seus programes electorals l'aposta per una sanitat pública sense retallades –els socialistes volen blindar el PIB destinat a la salut i suprimir copagaments– i Podem inclou el compromís de revertir les privatitzacions “en la mesura del possible”. El PP, que ha privatitzat hospitals a les comunitats en les quals governa, no diu res sobre si aprofundirà en les externalitzacions, i opta per garantir que hi hagi el mateix catàleg de prestacions a totes les autonomies. Ciutadans no es manifesta sobre el model de privatització sanitari, i aposta per donar més recursos als centres “amb millors resultats”.

-Educació. El PP defensa clarament garantir l'escola concertada i el “dret a l'estudi en castellà” (en referència al model d'immersió lingüística català). El PSOE, per la seva banda, es compromet a augmentar les beques per a estudiants a l'atur i sense recursos per a l'estudi de màsters. Podem no es pronuncia sobre l'escola concertada o el model lingüístic a les aules, i promet beques de menjador i reduir les ràtios d'alumnat. A la universitat, el partit de Pablo Iglesias vol abaixar les taxes de matrícula i augmentar les beques (sense detallar la quantitat o com). Ciutadans tampoc assenyala res al seu programa sobre si promourà l'educació concertada i privada, i parla d'incrementar els centres bilingües en anglès i establir un sistema de beques complementari a l'estatal.

-Immigració. PSOE i Podem volen retornar l'assistència sanitària als immigrants, un dret que ni PP ni Ciutadans preveuen als seus programes. Els socialistes han proposat a Madrid atorgar als immigrants un DNI local perquè puguin accedir a serveis de salut, transport i fins i tot a pisos tutelats. Els populars sí que projecten que puguin accedir amb normalitat a les polítiques actives d'ocupació. El partit de Pablo Iglesias afegeix el compromís de la fi de les identificacions policials basades en perfils ètnics.

-Desnonaments. Les quatre formacions preveuen el lloguer social per a les famílies desnonades, però la dació en pagament els separa. El PP explica al seu programa que “mantindrà” les mesures d'acord amb les entitats financeres “que facilitin una segona oportunitat” a les famílies. El PSOE es compromet al fet que no hi haurà desnonaments sense que l'Administració hagi mitjançat amb l'entitat perquè es doni a la família una alternativa de lloguer social o un pla de reestructuració del deute. Podem i Ciutadans plantegen obertament la dació en pagament (que el lliurament de la casa saldi el deute). El primer fins i tot de forma retroactiva.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Elsa García de Blas
Periodista política. Cubre la información del PP después de haber seguido los pasos de tres partidos (el PSOE, Unidas Podemos y Cs). La mayor parte de su carrera la ha desarrollado en EL PAÍS y la SER. Es licenciada en Derecho y en Periodismo por la Universidad Carlos III de Madrid y máster en periodismo de EL PAÍS. Colabora como analista en TVE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_