Selecciona Edició
Connecta’t

Forcades defensa el matrimoni gai i Caram no es casa amb ningú

Les dues monges hi diuen la seva, per separat, a Catalunya Ràdio

Teresa Forcades a la presentació de Procés Contituent, el 2013.
Teresa Forcades a la presentació de Procés Contituent, el 2013.

Havia de ser una xerrada amb les dues monges més mediàtiques del segle XXI, Teresa Forcades i Lucía Caram, però la primera ha rebutjat un col·loqui excusant-se que evita "les tertúlies als mitjans perquè és un ambient de superficialitat" que no li agrada i prefereix expressar-se individualment en format entrevista. Forcades ha respost a les preguntes de Sílvia Cóppulo al programa El Suplement, de Catalunya Ràdio amb tranquil·litat i convenciment.

Forcades, que fa una setmana era a Irlanda, on es fa un referèndum sobre els matrimonis entre persones d'un mateix sexe, s'ha declarat obertament a favor d'aquesta mesura, ha parlat d'una "obertura immensa" en la seva condició de monja de clausura. "Cal diferenciar entre la tradició contemplativa i la monàstica" i ha reivindicat l'ora et labora com a ideal: "El món no està acabat, i no baixaran els angels a acabar-lo. Hem de ser nosaltres". La monja, molt vinculada a Procés Constituent, ha assegurat que no l'han cridada des del Vaticà (com sí que han fet amb Caram), tot i que... no li estranyaria: "Potser ara sí que em criden...", ha admès. Sor Lucía Caram, en canvi, ha rebut queixes de la cúria per la seva "exposició mediàtica" i ha anat a Roma: "M'han tractat amb una cordialitat absoluta", ha dit, "i els he explicat que el que pretenc és despertar consciències. Ha estat una setmana especialment moguda, sí..."

Tot i que Caram assegura que no es casa amb ningú ("de qui estic enamorada és de la humanitat", ha dit, quan se li ha recordat la seva frase en un acte amb Mas i Trias en què va dir que estava enamorada del president de la Generalitat), les dues monges, directament o indirectament, han tingut un paper destacat en la campanya electoral. "M'he sentit dir que no m'embruti les mans amb la política", ha dit Forcades. "Però... què significa això en democràcia? La política no ha de ser una cosa bruta". Forcades ha explicat que les monges poden fer política (ben entesa) perquè són "tècnicament laïques": "No formem part de la jerarquia eclesiàstica, perquè a l'Església hi ha una misogínia estructural".

Sor Lucía Caram, en un acte de CiU
Sor Lucía Caram, en un acte de CiU afp

Lucía Caram, després, ha assegurat que el seu claustre és el món i el seu projecte, el de Déu, i ha recordat que no pensa deixar de ser monja, tot insistint que ella no està fent campanya per ningú ("només he assistit a un acte electoral [amb Xavier Trias i Artur Mas]"). "Al convent acollim i escoltem els que més ens necessiten i amb ells vam començar a somiar en un nou model de societat, que inclou un pacte contra la pobresa i contra l'exclusió social i per una economia ètica".

On les dues monges tenen una visió totalment enfrontada és en l'Amèrica Llatina. "El 2007 vaig dir que admirava Hugo Chávez perquè vaig visitar Veneçuela convidada per teòlegs de l'alliberament", ha explicat Forcades. Va veure que la informació relativa al règim de Chávez que es rebia aquí no era la que va trobar allà: "La primera cosa que vaig veure va ser una homilia d'un cardenal per la televisió criticant el govern. Allò sí que era llibertat d'expressió..."La monja barcelonina s'ha mostrat també admirada per la dignitat de les persones en aquell país: "Els més marginals, els més pobres, tenen una dignitat política que aquí no existeix. El que pensen compta. Per això jo parlo sovint que cal una activació urgent de la subjectivitat política".

Caram no ho veu així: "El model imposat a països com Cuba o Veneçuela neguen el diàleg i per a mi s'ha de poder dialogar sense veure en l'altre una amenaça". Una declaració que no té res a veure amb la decisió de la seva (frustrada) contertuliana de no participar a un debat radiofònic amb altres persones.

MÉS INFORMACIÓ