Les Tres Torres i la Marina del Prat, dues Barcelones davant el 24-M
El barri que més vota gairebé quintuplica la renda i duplica la participació del que ho fa menys
La regla no falla: com més alta és la renda d'un barri, més alta és la participació en les eleccions i més vots reben els partits de dretes. Per la mateixa regla de tres, els barris humils són més abstencionistes i donen més suport als partits d'esquerres. Conscients d'això i tenint en compte que a Barcelona les enquestes pronostiquen una victòria molt ajustada de CiU o de Barcelona en Comú, aquests últims i PSC, ERC i la CUP han intentat mobilitzar el vot als barris més humils. Les dades confirmen la norma: entre el barri que més vota i el que menys hi ha un abisme.
Les Tres Torres gairebé quintuplica la renda de la Marina del Prat Vermell. I en duplica la participació. Les proporcions en el suport a dreta i esquerra també són inverses en aquests dos barris d'una ciutat que en té 73. Vegem-ho.
Les Tres Torres, districte de Sarrià. Renda de 224 sobre la mitjana de la ciutat, de 100. I rècord de participació entre els 73 barris de Barcelona. Va votar el 65,1% del cens. De 7.464 vots, gairebé 6.000 se'ls van repartir CiU (3.874) i PP (2.110). PSC, ICV i ERC en van sumar 761.
A l'altre extrem, la Marina del Prat Vermell, Zona Franca, Sants-Montjuïc. Renda de 59, per sota de 100. I el barri on menys gent va anar a votar, amb Torre Baró, a Nou Barris: el 28,7% del cens, 252 persones. Van dipositar 117 paperetes per al PSC, 42 per al PP, 40 per a CiU, 13 per a ICV i 4 per a ERC.
Les Tres Torres té 16.161 habitants i és un barri consolidat. La Marina del Prat Vermell en té només 1.144 i és un barri perifèric que espera la construcció de fins a 30.000 habitatges. L'esclat de la bombolla del totxo les va paralitzar. Malgrat les diferències, el barri que més vota i el que menys comparteixen alguns detalls. Per exemple: ningú s'hi ha acostat a fer campanya, subratllen els veïns. Ni s'han molestat a penjar cartells electorals als carrers. A un hi arribes en Ferrocarrils i a l'altre en bus, i ni rastre que diumenge hi hagi eleccions.
“Aquí sempre s'havia parlat molt de política, hi ha molts convergents, però amb tot el que ha passat…”, parla baixet la dependenta d'una adrogueria del carrer de les Escoles Pies, que es refereix als casos de corrupció i mira a banda i banda, no sigui que algú la senti. Si els detalls parlen, a les Tres Torres a l'aparador d'una farmàcia hi ha publicitat de les cremes d'Isabel Preysler; hi ha pisos de lloguer que costen més de 2.500 euros al mes i molts edificis –gairebé tots a quatre vents– tenen entrada per al servei. No és estrany veure servents d'uniforme passejant un gos.
O porters com el Manuel. Bata blava i fumant al carrer. Ell havia votat el PSOE, “tota la vida”. Però està “fart de xoriços”. Xerra amb un dels veïns, que revela que votarà “CiU, com sempre”. I a més de la factura que pugui haver passat la corrupció, la crisi, s'ha notat? “Si de cas, en el fet que la gent té menys”, coincideixen el porter i el seu veí.
El cabreig a la Zona Franca està més a flor de pell. El metro que els candidats de tots els partits polítics prometen és visible només amb un cartell que està escrostonat de vell. “Ja està fet, però no corre”, exclama Joan assenyalant l'asfalt del passeig de la Zona Franca. 90 anys i la mentalitat d'un xaval: “Només fan que prometre diners… per a les carteres dels altres”, diu entre rialles. Dialoga amb Vicenç, 82 primaveres. Viu a la supervivent Colònia Bausili: “Ja no em crec els que quan diuen tres, són dos”.
El Joan i el Vicenç asseguren que han votat durant molt de temps, però que també fa temps que no voten. Aquí els detalls també parlen. Mig barri són indústries tancades que envolten els sis blocs del Prat Vermell. El carrer d'Ulldecona i els solars contigus estan cap per avall. Els cartells de les tanques mostren imatges de com quedarà. Res a envejar a la Diagonal.
A la flamant comissaria dels Mossos l'anomenen "El cuartel de los ciegos": “perquè fan els ulls grossos amb els tripijocs”. No hi ha tants toxicòmans com quan existia el poblat de Can Tunis, però n'hi ha. I a la plaça del Nou, que deu el nom al bus del qual depèn tot el barri, ja no el 9, sinó el rebatejat com a H16.
Arriba la dona del Vicenç de l'altra banda del passeig. Carrega bosses del Mercadona, on ho compra “tot”. Amb només dues botigues al barri, no és exagerat afirmar que els ha canviat la vida. El supermercat està sota terra. Com el metro. Però són altres ritmes.
Sobre la firma
