Selecciona Edició
Connecta’t

Els alcaldables no atenen la petició d’erigir una gran mesquita

La comunitat islàmica ha reivindicat històricament aixecar un temple a Barcelona

Oració musulmana al gimnàs del Frontó Colom que dóna inici a la festa del xai.
Oració musulmana al gimnàs del Frontó Colom que dóna inici a la festa del xai.

Londres disposa d'infinitat de mesquites i la més emblemàtica és a Regents Park, just al costat de la residència de l'ambaixador dels Estats Units. La més gran de París està a prop del Quai d'Austerlitz i la de Roma és una de les més grans d'Europa. A Madrid, s'alça a la M-30. Res d'això passa a Barcelona, on la majoria de fidels musulmans resen en petits oratoris o en baixos. Cap dels set alcaldables es mostra partidari, a priori, que la ciutat gaudeixi d'una gran mesquita. Només Ada Colau es mostra disposada a dialogar amb la comunitat religiosa musulmana per saber si prefereixen petits oratoris o un gran temple.

El mateix cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va anar més enllà que els polítics en admetre aquesta setmana que no es podia oposar a la construcció de sinagogues o mesquites “amb criteris d'Església o cristians”. I va avisar: “Hi ha gent que s'hi oposa per comoditat o per motius culturals”. La realitat és que en diverses ocasions els imams catalans –ho van fer ja el 2006 han demanat un temple digne. Riay Tatary, president de la Comissió Islàmica d'Espanya, va reclamar fa un any que Barcelona disposi d'una mesquita emblemàtica. Té una raó de pes: diu que a Catalunya hi ha 450.000 fidels dels 1,7 milions que hi ha a Espanya. “Voldríem fer alguna cosa bonica, digna i oberta al públic”, va explicar assenyalant que podrien erigir-la si els cedien el terreny. La comunitat musulmana catalana ha declinat donar la seva opinió per no interferir en la campanya.

La petició d'aixecar una gran mesquita a Barcelona ha aparegut diverses vegades en els últims 15 anys: l'Aràbia Saudita en va promoure una el 2000 i fa un any va circular la idea de Qatar de construir-ne una a La Monumental. El pla va posar els pèls de punta al PP. Aleshores Xavier Trias va considerar lògic que Barcelona en tingui una, tot i que va demanar construir-la des del sentit comú. Va assegurar llavors, i ara també, que no ha rebut cap petició formal de crear-la. L'alcalde apunta que la comunitat islàmica hauria de finançar-la incloent-hi les diferents sensibilitats. “Estem a favor d'una anàlisi i reflexió amb els col·lectius que faci falta”, va dir.

Cap alcaldable admet que Barcelona és una excepció en comparació a d'altres ciutats europees. A ningú li grinyola ni ho veu com una aparent anomalia. Tots coincideixen en una obvietat: que un temple no es pot pagar amb fons públics. Ni tampoc al·ludeixen a les traves administratives d'altres municipis que han torpedinat projectes. Colau advoca per dignificar els espais de culte i mantenir el diàleg amb els musulmans. “Cal saber si la seva necessitat implica un gran centre o diversos distribuïts territorialment”.

“Cal saber si la seva necessitat implica un gran centre o diversos distribuïts territorialment”, diu Ada Colau

El PSC s'oposa, directament, al fet que Barcelona compti amb una gran mesquita a l'estil de les de París i Londres. “Som més partidaris de la integració dels centres en el teixit urbà i als barris per evitar la segregació”, esgrimeix Jaume Collboni, que nega qualsevol prejudici a l'Ajuntament. Més radical és Alfred Bosch, d'ERC, que assegura que els fidels no exigeixen cap temple. “L'ideal és que s'estenguin al territori evitant l'arribada de grans inversors”.

La CUP defensa que l'Ajuntament no ha de facilitar la requalificació de terrenys ni plans especials per erigir mesquites, sinó incentivar infraestructures per al gaudi de tots. “Respectem totes les religions igual i no ens hi oposem si fa des de la iniciativa privada”. Carina Mejías, de C's, considera que una mesquita no és una “prioritat” i assenyala que s'han d'atendre altres equipaments públics afectats per les retallades. Alberto Fernández Díaz avisa que no acceptarà que ningú recuperi la vella idea d'instal·lar una mesquita a La Monumental: “No permetrem que la financi un país (Qatar) que ens és hostil”. I fixa dues condicions per donar el vistiplau a qualsevol temple: “Un finançament transparent i ensenyament i interpretació de l'islam d'acord amb els nostres valors de convivència”. Aquesta informació l'han elaborat Clara Blanchar, Blanca Cia, David García, David Fernández, Jordi Mumbrú, Pere Ríos i Maiol Roger.