_
_
_
_
_

Accelerats per viure amb calma

La família que portarà l'alberg de Prat de Comte vol obrir-lo abans de Sant Joan

Marc Rovira
L'Isaac i l'Eva, amb els seus tres fills, davant de l'alberg de Prat de Comte.
L'Isaac i l'Eva, amb els seus tres fills, davant de l'alberg de Prat de Comte.Josep lluís sellart

La Núria surt de casa mossegant el berenar a contracor. Està empipada perquè li venia de gust un entrepà de pernil però avui és divendres i tocava pa amb xocolata. La Núria té sis anys i és la petita dels Fibla-Salvadó, la família que s'ha adjudicat la gestió de l'alberg promogut per l'Ajuntament de Prat de Comte per portar noves famílies al poble. “Res d'anar a la discoteca, eh!”, avisa l'Eva, la mare, al grup de nenes que esperen al portal. “No, anem al parc a jugar”, diu l'Andrea, la gran de la colla. Només fa dues setmanes que han arribat a Prat de Comte, municipi de la comarca de Terra Alta amb poc més de 160 veïns, i a l'Eva i al seu marit Isaac ja els coneix tothom. També el Roger i el Guillem, els seus altres dos fills, de 9 i 7 anys, que no paren de fer piruetes amb les bicicletes davant de Ca la Jepa, l'alberg municipal que s'ha convertit en la nova llar familiar.

Caixes, sacs de ciment i pots de pintura s'amunteguen dins de la grandiosa casa. El comercial d'una casa de begudes pren nota del que podrien ser els primers encàrrecs per anar omplint neveres. Els treballs per restaurar la residència, amb capacitat per 60 persones, van contra rellotge. “Volem obrir abans de Sant Joan”, diu l'Eva. “Recorda que dilluns no venim, és festa local”, apunta un paleta. Caldrà agafar-s'ho amb calma.

Quan el Consistori, espantat perquè l'escola s'havia quedat amb menys de mitja dotzena d'alumnes i es temia pel tancament, va obrir el termini per licitar la concessió d'uns quants negocis de titularitat municipal, les sol·licituds es van amuntegar a les oficines del consistori. L'alcalde, Joan Josep Malràs (CiU), insistia que es donaria prioritat a famílies que tinguessin nens en edat d'escolarització i, a mesura que el correu se li anava saturant, va anar incloent nous requisits. Les bases del concurs van acabar exigint “solvència econòmica, financera i tècnica o professional” i “una garantia de 3.000 euros”. El lloguer de l'alberg són 250 euros mensuals durant els dos primers exercicis i fins a 450 euros a partir del quart any. Molts dels aspirants que es van arribar a desplaçar fins a aquest recòndit racó als peus dels Ports de Beseit eren gent amb nens, fins i tot amb molts nens, però amb pocs recursos econòmics. El 99% dels 700 sol·licitants van acabar renunciant-hi. No va ser el cas de l'Isaac i l'Eva, enginyer de telecomunicacions, ell, filòloga, ella. Tots dos són professors en un institut de Tortosa (a 28 quilòmetres).

Más información
Prat de Comte fitxa famílies
Més de 700 famílies es postulen per treballar a Prat de Comte
“Les meves filles estan desesperades, no troben cap feina”

“Vam treballar molt per presentar un bon projecte”, explica ell per argumentar que mai es va angoixar per la possibilitat de perdre el concurs. Quan van saber que els havien concedit la gestió de l'alberg no van dubtar a fer les maletes i anar-se'n al poble. Ni que fos a costa de canviar els nois d'escola a poques setmanes d'acabar el curs. “Si haguéssim esperat que acabessin el curs i ens haguéssim traslladat al juliol, per als nens hauria estat arribar i passar-se el dia de festa, jugant i a la piscina. No s'haurien fet a la idea de la realitat. D'aquesta manera, es barregen amb el poble i coneixen els seus companys d'escola”. De fet, el col·legi no s'ha convertit en feu familiar per poc perquè d'una tacada ha crescut de cinc alumnes a vuit.

“Ells estan encantadíssims”, diuen els pares assenyalant els nois. Han passat d'atendre la lliçó en una classe amb trenta alumnes a rebre atenció gairebé personalitzada. “Hem fet el pas perquè als nostres fills els vagi bé la vida”, afegeixen. No és que abans els anés malament, coincideixen l'Isaac i l'Eva. “Però vivien massa accelerats. Escola, música, deures, cotxe i presses. Vam arribar a pensar ‘pobres, els cremarem en deu anys”, relaten. “Per als nens és una aventura. Quan els vam explicar que ens presentàvem al concurs els vam dir que era com comprar un bitllet de loteria i que no sabíem si ens tocaria”, recorden.

La calma que puguin tenir el Roger, el Guillem i la Núria se'ls pot resistir als seus pares perquè, durant el primer any, tenen el compromís de tenir obert els 365 dies i, a més, hauran de compaginar-ho amb la seva feina de professors. “Volem arrencar obrint cada dia perquè la gent que el portava abans feia una mica el que volia i mai se sabia quan l'alberg estava obert o tancat”.

Si es compleix el que els han anunciat amics i familiars, gent per donar un cop de mà no els en faltarà. “S'ho han pres molt bé i ens han dit que cada dos per tres els tindrem per aquí de visita”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_