L’avanç gihadista desconcerta els Estats Units
Washington es resisteix a implicar-se més en la guerra, però constata que les forces iraquianes són incapaces de derrotar l'EI
Desconcertada pels avanços recents de l'Estat Islàmic (EI) a Síria i l'Iraq, l'Administració Obama reexamina l'estratègia. Els canvis, de moment, són mínims. El Pentàgon ha enviat coets antitancs i estudia ampliar l'entrenament de les tropes locals.
El problema és que els nord-americans es resisteixen a implicar-se més en la guerra, però constaten que les forces iraquianes, per si soles, són incapaces de derrotar els gihadistes. L'Iraq, 12 anys després de la invasió, torna a ocupar el centre de la batalla política.
L'Iraq és, per als Estats Units, la guerra sense final. Quan sembla que ha acabat, torna. La presa, en menys d'una setmana, de Palmira (Síria) i Ramadi (l'Iraq), per l'EI és un contratemps per a Washington. Gairebé un any després de l'inici d'una intervenció per frenar els terroristes gihadistes sunnites, els resultats són magres.
Gairebé un any després de l'inici d'una intervenció per frenar els terroristes gihadistes sunnites, els resultats són magres
A l'Iraq, l'estratègia de l'Administració Obama consisteix a ajudar amb bombardejos aeris i assessors militars sobre el terreny les forces iraquians que combaten contra l'EI. Ara hi ha uns 3.000 assessors. A Síria, és més complicat. Els EUA, que participen en la guerra amb atacs aeris, són enemics del règim de Baixar al-Assad i de l'EI, que són enemics entre ells.
El president Barack Obama no hi vol enviar tropes terrestres. Aquesta opció, com la de desentendre's definitivament de l'Iraq i Síria i deixar de bombardejar, està descartada. L'inconvenient és que aquesta estratègia obliga els EUA a delegar en forces locals.
A Mossul, fa un any, i a Ramadi ara, l'Exèrcit de l'Iraq ha demostrat la seva deficient preparació per derrotar l'EI. L'altra força local són les milícies xiïtes, algunes controlades per l'Iran. El problema aquí, per Washington, és cedir el control de la guerra a Teheran.
L'objectiu del president Obama és crear una força amb prou presència sunnita. Es tracta, primer, d'integrar aquest grup en un exèrcit, l'iraquià, dominat pels xiïtes. I, segon, d'evitar que el conflicte es converteixi en una guerra civil en què, guanyi qui guanyi, els interessos nord-americans sortiran danyats.
L'Iraq, 12 anys després de la invasió, torna a ocupar el centre de la batalla política als Estats Units
La caiguda de Palmira i Ramadi té lloc menys d'una setmana després que un comandament militar nord-americà digués que l'EI estava “a la defensiva” i que ja només era capaç de dur a terme “atacs a petita escala, localitzats, de fustigació”.
Palmira i Ramadi obliguen a repensar l'estratègia. El canvi més important pot consistir a aparcar els plans per reconquistar Mossul, l'altra gran ciutat iraquiana en mans dels gihadistes, i centrar-se en Ramadi. A això s'hi afegeix l'enviament de 2.000 coets antitancs, i la possibilitat de reforçar l'entrenament de forces locals.
A Washington, el debat sobre la responsabilitat es reobre. Va ser culpa del president republicà George W. Bush quan va envair l'Iraq el 2003? D'Obama quan es va replegar el 2011? Els candidats republicans presidencials apunten al demòcrata Obama.
Tots escolten la pregunta: hauria envaït l'Iraq sabent que les armes de destrucció massiva no existien? La indecisió de Jeb Bush, germà de George, davant aquesta pregunta, o el no de falcons com el senador Marco Rubio, demostren que la discussió –i la ferida– segueixen obertes.
El Pentàgon admet les primeres morts de civils en la campanya
Els Estats Units han reconegut per primera vegada aquest dijous que durant la campanya d'atacs aeris que va començar l'estiu passat a Síria i l'Iraq contra l'Estat Islàmic hi ha hagut baixes civils.
El Departament de Defensa ha admès que "probablement" dos nens sirians van morir en un bombardeig de la coalició internacional liderada pels Estats Units al novembre als voltants de la ciutat siriana de Harim. L'atac va colpejar instal·lacions del grup Jorasán, integrat per veterans d'Al-Qaida.
"Lamentem la pèrdua no intencionada de vides", va dir en un comunicat el general James L. Terry, comandant de la campanya contra l'EI. "La coalició continua prenent totes les mesures raonables durant el procés amb l'objectiu de mitigar els riscos als no combatents, i per complir amb els principis de la llei de conflictes armats".
L'Observatori Sirià per als Drets Humans ha informat aquest dijous que els atacs aeris de la coalició internacional han acabat amb la vida de més de 2.200 milicians de l'Estat Islàmic i 131 civils a Síria en els últims vuit mesos.
Oficialment la guerra va acabar el desembre del 2011, quan es van retirar les últimes tropes nord-americanes. O per ventura abans, el maig del 2003, quan Bush fill va declarar “missió complerta” a bord del portaavions Abraham Lincoln, tres mesos després de la invasió.
En realitat, els Estats Units estan obsessionats amb l'Iraq des de molt abans: des del 1990, quan Saddam Hussein va envair Kuwait i el president George Bush pare va començar a mobilitzar una coalició internacional contra Hussein.
Sobre la firma
