Selecciona Edició
Connecta’t

Rajoy es reivindica en omplir la plaça de València i homenatja Barberá

Alberto Fabra evita criticar Ciutadans perquè espera el seu suport per seguir governant en minoria a la comunitat valenciana

Rajoy i Fabra durant el míting que el PP ha celebrat aquest dijous. Ampliar foto
Rajoy i Fabra durant el míting que el PP ha celebrat aquest dijous. EFE

El missatge aquest vespre a València era omplir la plaça de toros. Una tradició per al PP, des dels millors temps electorals de José María Aznar al capdavant del partit. És una demostració de força i poder que els líders nacionals populars han de passar en totes les campanyes electorals. El PP va omplir aquest dijous la plaça valenciana, amb entre 12.000 i 15.000 simpatitzants, i Mariano Rajoy, Alberto Fabra i fins Rita Barberá van respirar una mica més tranquils de cara a la resposta que puguin obtenir diumenge a les urnes. Rajoy va utilitzar el seu discurs per donar suport obertament sobretot a Barberá, molt qüestionada en aquesta campanya després de 24 anys a l'alcaldia, una mica a Fabra i una altra mica a la seva gestió de la crisi a tot Espanya.

La Comunitat Valenciana, amb la madrilenya, s'han convertit per raons paral·leles en un símbol per al PP d'uns altres temps, quan s'acumulaven gairebé sense esforç majories absolutes gairebé com es despatxaven casos de corrupció sense gairebé cap penalització ni política ni judicial. Una altra època.

El PP valencià somia des de fa temps per ara amb una simple victòria, més vots que els seus rivals i un resultat digne, entorn del 32% o 35% dels vots, una mica més de 40 escons, 15 menys que actualment i molt per sota de les folgades majories absolutes acostumades. Una suma que els permeti governar en minoria si Ciutadans, per a qui s’espera que tindrà una bona acollida, concedeix a Fabra més que a Barberá formar el seu primer Executiu real sense lligams després de la dura i convulsa etapa heretada de Francisco Camps.

Rajoy i Fabra han viscut i sofert realitats paral·leles aquests anys. Tenen un perfil polític i personal similar i una sintonia formada per haver superat patiments semblants, tant en casos de corrupció interns en el partit com en retallades i escassetat econòmica per al funcionament dels seus executius. Rajoy va trigar, no obstant això, a nomenar candidat en la Comunitat Valenciana Fabra i mai no s’han explicat bé les raons de la decisió.

La corrupció que ha niat aquests anys en el PP valencià, no obstant això, no es va esmentar gens en el míting central de la plaça de toros. Ni una sola paraula. L'acte va ser una festa, amb música, i les arengues habituals de Barberá, que enfervoreixen les seves bases. Barberá va relatar els detalls de “la campanya diferent i singular” que diu haver sofert com “la més bruta, roí i vergonyant” perquè també l’han esquitxat ara en plena campanya diversos escàndols.

L'alcaldessa de València, que és ara l'única representant de l'antic PP valencià, no s’absté d’atacar el “desori” dels seus rivals, una cosa que no agrada a Fabra, que espera poder governar i seguir la seva tasca de neteja amb el suport de formacions emergents com Ciutadans. Barberá es va agafar fins i tot a les floretes a València de l'actor George Clooney per apuntar que potser l’anomena ambaixador de la ciutat.

Fabra va usar un altre to. Va ser més Rajoy. Això sí, va adquirir alguns compromisos. Va confessar com de malament ho ha passat aquests anys, sobretot econòmicament, i va prometre que no es tornarà a presentar si no aconsegueix del Govern de Rajoy un sistema de finançament més just per a la Comunitat Valenciana. Es va ficar una mica amb la socialista Susana Díaz, que visitava avui dijous Alacant per la inestabilitat creada al seu territori, va imaginar caòticament un Consell de Govern format per tota classe de partits d'esquerra i radicals per a delit en esbroncades dels presents i es va dirigir, fonamentalment, als votants escapolits del PP. Va ser el discurs més llarg, sentit i directe d'un dirigent del PP rellevant cap als desencantats: “Vull dir que les seves exigències ens han fet millors, el vostre descontentament és la nostra preocupació”. Fabra va agrair fins i tot aquell vot crític i aquells dubtes i va comprometre la seva paraula a treballar els propers quatre anys si guanya a donar raons als votants populars que ara pensen decantar-se per altres opcions perquè tornin “al millor PP de tots els temps”.

El president del PP va insistir en la seva defensa de la tasca de Barberá

Rajoy es va abocar des del primer minut a afalagar i omplir d'elogis la figura de Rita Barberá. El PP sap que l’Ajuntament de València està per primera vegada realment en perill des que va guanyar aquella plaça el 1991. És conscient que la figura de Barberá ha sofert desgast i ha renovat poc o gens el seu equip. Rajoy no només va afalagar Barberá com “la millor alcaldessa que mereix València” sinó que la va considerar la responsable de la transformació que ha situat aquella ciutat “com cap d’altre” i “tots els que t’han acompanyar, també”, en al·lusió indirecta tant al seu exvicealcalde Alfonso Grau i a Alfonso Rus, exvicepresident provincial del partit i de la Diputació, tots dos immersos en casos de corrupció i dimitits dels seus càrrecs.

El president del PP va insistir en la defensa de la tasca de Barberá perquè entén que a l'alcaldessa actual els valencians l’estimen “i no els que t'assetgen, t’insulten i menteixen”, als quals va desqualificar com “una colla i una sopa de lletres”. De Fabra va elogiar el seu valor i coratge per no fer-se petit i assumir l'encàrrec de rellevar Camps i gestionar la comunitat en els pitjors moments de la crisi, “capgirar el marcador” a la regió i tornar-la a posar entre “els millors baluards” d’Espanya i d’Europa.

El líder popular va enaltir al final, com fa diàriament, la importància del PP “per treure les castanyes del foc” i “treure per segona vegada España del pou en què l'havien sumit els socialistes” malgrat no ser perfectes: “Perfectes, no ho som, ho són els altres, tenen aquesta sort, però el PP és el refugi del sentit comú i el seny, després del que estem veient a tot España, particularment en aquesta campanya. Som el partit d’Espanya i de la Constitució”. Idees que aquesta nit a València van culminar, abans de vibrar davant els més de 12.000 valencians cantant a l'uníson l'himne, amb una nova i particular definició d’Espanya: “Un país dels millors del món i, per descomptat, el nostre. Un gran país. Hem tingut una crisi, bé, molt bé, però l'estem superant”.