“No falten diners, sobren lladres”

Hi ha un llençol penjat en un hangar solitari de TV3. Ningú s’hi fixa perquè està a la penombra, entre decorats. És a escassos vint metres del plató on es desenvolupa el debat barceloní. El llençol està pintat en negre amb unes lletres ben grosses que diuen “No falten diners, sobren lladres”.

Ningú a la televisió sap explicar-me qui ha penjat aquest llençol reivindicatiu, però tot apunta als membres del comitè d’empresa de TV3 que volten pels camerinos on els partits han instal·lat els seus campaments base. Xavier Trias és qui porta el seguici més ampli. L’acompanyen assessors i les primeres espases Vives, Recasens, Forn i Ciurana. Desconec si a Trias li manquen diners o no, el que és segur és que no li manquen mariachis. La resta de candidats s’han presentat amb tres o quatre acompanyants.

Alberto Fernández Díaz anava tan sobrat que només li faltaven el llençol i les cadenes. Va arribar a TV3 en moto, somrient. Potser perquè els seus potencials votants no sintonitzen aquest canal, el candidat del PP estava la mar de tranquil, fotent calbots verbals amb les mans a les butxaques, els seus Sebago i l’americana d’uniforme dels Escolapis. Ada Colau també vestia de nena bona, amb una rebequeta arrugada, cosa que a casa de Fernández Diaz o de Trias la minyona mai no hauria permès. Trias va sorprendre vestint com el jubilat que el diumenge té una boda al golf del Prat; Alfred Bosch es va oblidar de posar-se les lents de contacte el dia que va comprar el vestit que portava, dues talles gran.

TV3 va aparcar els periodistes en una àmplia sala de llums vermelles de casa de moral dubtosa i sofàs de saló de massatges. El càtering em va semblar extraordinari fins que vaig descobrir que el dels candidats el servia un exèrcit de cambrers i hostesses. Els assistents dels candidats estan més nerviosos que els seus caps, amb excepció de Colau, que sembla continuar desubicada en campanya. Es notava que era l’últim debat, la discussió es va convertir en molts moments en una olla de grills. Tots buscaven el cos a cos, excepte Trias, que feia cara de marit preocupat per l’esbroncada que li cauria pel fet d'arribar a casa tan tard.

Quans els fotògrafs van baixar al plató per a la sessió de fotos, Fernández Díaz, l’únic i veritable gamberro de les eleccions, va proposar que la campanya duri una setmana més. Bosch va afegir que no veia possible que la ciutadania ho aguantés. Colau va respondre amb un somriure forçat. Potser es va creure que el que havia dit l’Alberto anava de debò. Tranquil·la, Ada, que això ja s’acaba.