Selecciona Edició
Connecta’t

Manifest a Barcelona contra la “instrumentalització” de la cultura

Juan Marsé, Juan Goytisolo, Manuel Borja-Villel, Cristina Iglesias i Slavoj Zizek, entre les 157 firmes que donen suport a la iniciativa

Manifestació del 2011 contra les retallades en cultura davant de la façana del Macba.
Manifestació del 2011 contra les retallades en cultura davant de la façana del Macba.

Juan Goytisolo, Juan Marsé, Oriol Bohigas, Manuel Borja-Villel, Cristina Iglesias, Claudio López de Lamadrid, Lluís Homar, Lluís Pasqual, Eva Lootz i Josep Lluís Mateo apareixen a l'extensa llista de persones vinculades amb el món cultural, sobretot del món editorial, l'art, el teatre i la dansa, identificats com Observatori 18-M (pel Dia Internacional dels Museus que es va celebrar dilluns passat), que subscriuen un manifest “per una democratització urgent i real de les institucions culturals” que s'ha donat a conèixer aquest dijous. L'Observatori 18-M assegura "que està preocupat per la deriva de la política cultural a la ciutat els últims anys. Consideren que podem estar entrant en una fase de declivi greu. La crisi del Macba és un senyal en aquest sentit, però no l'únic".

El text, que també ha aconseguit l'adhesió d'intel·lectuals i artistes com Frederic Amat, Antoni Llena, Eulàlia Valldosera, Manel Esclusa, Victòria Combalia i Maruja Torres, denuncia que tres dels centres de la ciutat –la Fundació Tàpies, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba)– que "han funcionat com un veritable servei públic" i “van destacar pel seu impacte a la ciutat i la seva projecció internacional”, ara, “en ple segle XXI, la tendència a instrumentalitzar els centres culturals sembla un mal endèmic”. Al text, que s'ha difós via Internet entre el col·lectiu i que aquest divendres serà públic a les xarxes socials, amb la idea que s'hi sumin nous signataris, assegura que “al repunt d'una política cultural corporativa i parroquial que aspira a monopolitzar el debat públic, utilitzant els museus com a aparador i propaganda partidista, s'hi suma la creixent captura regressiva de les polítiques culturals per les guerres identitàries”.

El manifest, amb adhesions estrangeres com les d'Antonio Negri, Slavoj Zizek, Alberto Toscano, Steve Edwards i Lars Physant, entre d'altres, prossegueix assegurant que el recent “canvi de direcció del CCCB per càrrecs de partit; el cop al Macba, donat amb nul·la transparència; les convocatòries de concursos per a la direcció de museus i centres d'art, en les quals es premia de manera equívoca el perfil local del director i els jurats del qual, de composició dubtosa, són merament consultius i deixen les decisions finals en mans dels càrrecs polítics, són alguns símptomes de la tendència irrefrenable a buidar els centres culturals de la seva responsabilitat intel·lectual”.

El manifest prossegueix assegurant que “els professionals de la cultura veritablement compromesos amb un projecte democràtic, emancipador i progressista no podem quedar-nos de braços plegats. Davant l'actual estat d'emergència hem de deixar a un costat la diversitat de criteris per afirmar que només són possibles les nostres diferències si es garanteix l'existència d'unes institucions culturals democràtiques que funcionin amb autonomia i rigor al servei de la societat”. I acaba: “No podem ser còmplices de la desertització cultural de Barcelona. El capital cultural públic acumulat està sent dilapidat. Recuperem les institucions, salvem-les de la regressió, del control partidari i de l'abandó”.

Un dels signants, que demana l'anonimat, subratlla que el manifest “no neix de cap plataforma ni grup polític, sinó d'una forma inèdita, a través d'una comunicació en xarxa transversal, després de comprovar l'estat de les institucions culturals barcelonines”, però sí que admet "el cop que pot representar” en aparèixer en plena recta final de la campanya electoral d'aquest diumenge. “Perquè ho tinguin present si continuen governant”, afirma.