La cultura no és un luxe

Ens tracten d’estúpids i em poso les mans al cap cada vegada que surt un ministre o un alt càrrec anunciant una nova llei, reforma o “millora”. Les promeses ja no les escolto perquè després fan el que volen o, més ben dit, el que els interessa. Diuen i fan moltes bajanades en tots els àmbits, però em centraré en la cultura, que tan malparada està últimament. Ens volen convertir en tòtils i menyspreen la cultura. Som un país ric en cultura i se l’estan carregant. Passar d’un 8% al 21% em sembla esperpèntic, i encara més comparant-ho amb el 4% d’IVA que s’aplica a la pornografia i als iots de luxe. Tenim l’IVA cultural més alt d’Europa i amb diferència, vergonyós.

Les lleis només beneficien qui les fa i les aprova, els que governen. I a nosaltres, que ens bombin. Per més que ens ho intentin fer creure no pensen en el poble sinó en els seus propis interessos. M’estimo el teatre i la cultura. Potser els que governen no saben què és això de la cultura i com que ells “no la fan servir”, per això la volen eliminar. Sembla que retrocedim en el temps i vulguin abolir tot allò que inciti el poble a raonar, reflexionar o opinar. La cultura no és un luxe!

Em sumo a les paraules de Lorca, que Rosa Maria Sardà va recordar dilluns en recollir el Premi Max d’Honor: “Un poble que no cuida el seu teatre és un poble mort o moribund”.

Sara Ytchart, Barcelona.