_
_
_
_
_

La crisi dispara la desigualtat entre rics i pobres a un nivell rècord

El 10% dels espanyols menys afavorits van perdre un 13% anual d'ingressos entre el 2007 i el 2011, segons l'OCDE

Carlos Yárnoz
Protesta de pensionistes a Grècia contra les mesures d'austeritat.
Protesta de pensionistes a Grècia contra les mesures d'austeritat.ORESTIS PANAGIOTOU (EFE)

Les desigualtats entre rics i pobres s'han situat en el seu màxim nivell des que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va començar a mesurar-les ara fa 30 anys. La diferència s'ha disparat durant la crisi en països com Espanya, entre altres raons pels ajustos fiscals, les pujades d'impostos i les retallades socials. Als 34 països que formen part d'aquesta institució, el 10% dels més afavorits té el 50% de la riquesa, mentre que el 40% dels més pobres només en té el 3%.

En un informe titulat Per què menys desigualtat beneficia tothom, l'OCDE destaca que “no ha estat mai tan elevada la diferència entre rics i pobres”. La detallada anàlisi se centra especialment en el que va passar entre el 2007 i el 2011, els anys més durs de l'última crisi econòmica mundial. En aquest període, els ingressos a les llars van baixar pràcticament a tots els països de l'organització, però en molt menys en les capes més privilegiades.

Les pèrdues van ser especialment elevades als països més afectats per la crisi. A Espanya, per exemple, els ingressos de les famílies van baixar una mitjana del 3,5% anual durant aquest període. Com a Irlanda o Islàndia. En el cas de Grècia, va arribar al 8% anual.

Però l'increment de les desigualtats en aquesta època és més evident si es comparen les capes socials més altes i les més baixes.

L’atur i els ajustos són els factors que més han contribuït a les desigualtats a Espanya

A Espanya, el 10% de les llars més desfavorides van perdre un 13% anual dels seus ingressos entre el 2007 i el 2011, mentre que el 10% de les llars més riques només van perdre un 1,5% anual dels seus guanys.

En el període previ a la crisi, la desigualtat abans d'impostos i beneficis estava bastant estabilitzada, recorda l'OCDE, però es va disparar quan la recessió va arribar al punt més àlgid. I encara ho continua fent en aquests últims temps de lleu recuperació. La raó és doble: l'elevat atur que gairebé no es redueix i els ajustos fiscals que afecten la prestació d'atur, el sector educatiu i l'escassetat d'inversions. És el que està passant a Grècia, Irlanda i Espanya.

En el cas d'Espanya, a més, s'han registrat altres mesures que han incrementat les desigualtats. La consolidació fiscal, assenyala l'OCDE, va incloure augments d'impostos sobre els ingressos i el consum (el 2011 i 2013), alhora que es produïen retallades socials (2013) per a les capes més baixes. L'increment de feines temporals o les diferències salarials entre homes i dones també hi han contribuït. En aquest cas, els països amb més mala nota són, per aquest ordre, Alemanya, Mèxic i Espanya.

Com a conseqüència de tot això, el document destaca que la pobresa ha augmentat de forma preocupant entre el 2007 i el 2011. A tota l'OCDE, la població per sota del nivell de pobresa ha passat de l'1% al 9,4%. A Espanya, és del 18%, gairebé el doble que abans de la crisi. A Grècia, el 27%. I una dada alarmant: els qui més cauen en aquesta fossa ja no són ciutadans de més edat, sinó els joves.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Yárnoz
Llegó a EL PAÍS en 1983 y ha sido jefe de Política, subdirector, corresponsal en Bruselas y París y Defensor del lector entre 2019 y 2023. El periodismo y Europa son sus prioridades. Como es periodista, siempre ha defendido a los lectores.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_