Selecciona Edició
Connecta’t

“S’hauria de sancionar Trias i Mas per tenir pisos buits”

L'alcaldable del PP per Barcelona assegura que "els bancs estan per prestar diners i no per especular amb el patrimoni"

Alberto Fernández, candidat del PP a l'alcaldia Barcelona, a la plaça Sant Jaume.
Alberto Fernández, candidat del PP a l'alcaldia Barcelona, a la plaça Sant Jaume.

Alberto Fernández Díaz (Barcelona, 1961) ha compaginat la seva carrera d'advocat amb la seva activitat al PP. President de la secció catalana de Noves Generacions durant vuit anys, va liderar el PP català des del 1996 fins al 2003. Fernández encara les seves vuitenes eleccions a les llistes populars de Barcelona, les quartes consecutives com a alcaldable.

Pregunta. Com els afecta la irrupció de nous partits?

Resposta. Ho sabrem el dia 24. Però ens afectarà a tots. Aquests partits que s'autodenominen emergents passen de l'emergència a la barrina en només uns mesos per la seva inconsistència. La meva agenda política no me la marquen aquestes formacions.

“Els partits emergents entren en barrina al cap de pocs mesos”

P. En campanya ataca Trias i Colau i deixa de banda Ciutadans, el partit que segons les enquestes els robarà bona part del seu electorat.

R. El discurs de C’s és el de ràdio i televisió, però es desconeix el seu model de ciutat. I no el poden fer perquè a Barcelona tenen un candidat que ve del PP i a l’Hospitalet, un del PSOE. El que han de fer és un cara a cara entre ells perquè alguna vegada puguem saber el seu model de ciutat.

P. Aquests atacs signifiquen que no pactarà amb cap dels dos?

R. Només em plantejo millorar els nou regidors que tenim i guanyar. El que cal veure és si em faran una versió barcelonina del pacte del Tinell per evitar que jo pugui ser alcalde.

P. El seu millor resultat ha estat tercer amb nou regidors i sempre ha defensat la mà dura amb els immigrants. No creu que aquest missatge no té cabuda a Barcelona?

R. No és un discurs de mà dura, sinó d'exigència per igual. El que és políticament correcte és posar l'accent en els drets, però també és responsable posar-lo en les obligacions, i això a Barcelona és coherent. Hi ha serveis municipals als quals no accedim ni els de aquí. Ens resignem que sigui així, però si modules serveis a altres persones, et titllen de racista.

“El meu missatge no és de mà dura amb els immigrants, sinó d’exigència per igual”

P. Per què considera que una persona que fa un dia que està empadronada ha de tenir menys drets que una que en fa cinc?

R. S'ha de demostrar una voluntat d'arrelament. El meu cor pot dir una cosa, però el sistema ha de ser sostenible... i si a sobre són irregulars... Una altra cosa és que per sobre de la condició legal hi ha la humana. Jo parlo de modular serveis no bàsics.

P. Què pensa dels missatges xenòfobs d'alguns candidats del seu partit?

R. Cal ser molt escrupolosos. Crec que alguns es poden entendre millor en un context més ampli, encara que no els he llegit.

P. El PP de Sant Adrià diu: “Estàs fart que els teus fills no puguin jugar tranquil·lament en aquella zona?”

R. No puc compartir-ho fora de context.

P. Les enquestes d'opinió revelen un descens de la causa sobiranista. No li interessa unes eleccions en clau independentista?

El pupú del pepé

WALTER OPPENHEIMER

Alberto Fernández Díaz és una mica com Raymond Poulidor, aquell ciclista francès que va arribar vuit vegades al podi del Tour però que no va guanyar mai.Igual que Poupou (llegiu Pupú), Alberto, com se'l coneix en la política barcelonina, és un gran professional el destí del qual no és, i difícilment serà, la victòria. No és el que els americans criden un loser perquè la victòria no és a la seva agenda i potser tampoc en els seus gens: des de petit és seguidor de l'Espanyol i de jove es va afiliar al PP de Catalunya, amb el qual va intentar en va guanyar un escó a les Corts el 1982. Des de llavors es va oblidar de Madrid i diuen que ni tan sols té gelosia del seu germà Jorge, ministre de l'Interior. Ell es conforma amb les motos, les miniatures i ser l'etern alcaldable a Barcelona.

“Bon dia, Alberto, què tal?”, li etziba amb gràcia un simpatitzant tot juist arribar a la plaça Sant Jaume. “Ja toca guanyar, eh?”, afegeix. “Lluitarem per això, almenys”, respon ell, prudent de portes enfora i realista de portes endins. Sap que no guanyarà perquè el PP no ha guanyat mai a Barcelona i totes les enquestes diuen que no guanyarà. Però la macedònia demoscòpica és tal que unes deixen els populars com a partit decisiu per decidir l'alcaldia (a això n'hi diuen tamudazo al futbol) i unes altres a la vora de l'abisme (5,1% dels vots, amb prou feines per sobre del 5% que demana la llei perquè els vots es transformin en regidors).

Això no li impedeix arribar a la sessió fotogràfica amb aspecte envejablement jovial, relaxadíssim, amb pantalons i americana d'estiu, camisa blanca sense corbata, mocassins negres i transpirant bon humor i una il·limitada confiança en si mateix.

És potser aquella tendència a la segona fila el que el porta a quedar-se dret, darrere de la poltrona municipal. Simpàtic i professional com cap altre candidat, Alberto fa broma tota l'estona i ignora el passejant que li crida: “A veure si algun dia et poses a treballar, ja n'hi ha prou de viure com un burgès”. Potser perquè pot arribar a ser (una altra vegada) la pepervengència a l'ombra.

R. Barcelona uneix i la independència separa. Faig una campanya barcelonina, si d'altres hi volen introduir elements i controvèrsies, no seran els meus.

P. Critica Trias pel seu continuisme amb els 32 anys de Govern socialista, però vostè li ha donat suport.

R. Només en qüestions concretes; en matèria de polítiques socials i inversions en barris. També vaig arribar a acords puntuals amb Pasqual Maragall per contribuir a l'èxit dels Jocs Olímpics. Són acords puntuals per Barcelona perquè sempre està per damunt de les sigles de partit. També li hem fet l'oposició més forta a Trias. Vaig ser el promotor de la primera reprovació d'un alcalde en democràcia per no haver enderrocat Can Vies.

P. Parla de pactes en polítiques socials, però no va votar a favor dels pressupostos del 2015, els que més diners han destinat a aquesta partida.

R. Aquests comptes incloïen partides identitàries a favor de la independència, rebaixaven la inversió als districtes amb menys renda i més atur. Jo vaig presentar al·legacions i no em van fer cas.

P. Acusa recurrentment Trias de claudicar davant els interessos de la Generalitat, però vostè va donar el seu suport perquè l'Ajuntament financés les obres d'ampliació de l'Hospital del Mar que li corresponia pagar al Govern català.

R. Sí, però amb un matís: en l'expedient es va incorporar el reconeixement de deute i compromís de pagament. Sense això la Generalitat pot deixar de pagar. El problema és que al conseller Mas-Colell li costarà cada vegada més reconèixer el deute i, per tant, l'Ajuntament podria veure en perill el seu cobrament.

P. Alguns partits prometen un salari mínim que exigiran a les empreses que treballin per l'Ajuntament; per què vostè se n'ha desmarcat?

R. És inviable, encara que jo també ho vulgui. No podem fer una discriminació salarial entre els barcelonins, entre els que treballen aquí i els que ho fan fora. Perdrem competitivitat perquè el que fas és augmentar els costos de l'empresa.

P. Guanyaria el treballador.

R. Si l'empresa perd competitivitat, el treballador hi surt perdent.

P. Trias no ha estat molt dur a l'hora de sancionar els bancs que tenen pisos buits. Què faria vostè?

R. El de l'alcalde és un brindis al sol. Jo incrementaré el parc públic d'habitatge comprant pisos buits a les entitats a preu de taxació real, no especulatiu. Els bancs estan per prestar diners no per especular amb el patrimoni. Però si s'ha de multar els bancs perquè tenen pisos buits, que no ho descarto, què no haurem de fer amb l'Ajuntament i la Generalitat, que també els tenen. La primera multa que caldria posar per això seria a Trias i Mas.