El front, la rereguarda, la vida

“Portar al teatre una novel·la monumental, de les que no t'acabes, com Incerta glòria et proporciona el plaer i la tristesa d'haver d'adaptar”, assenyalava Àlex Rigola en presentar la seva versió i muntatge de l'obra magna de Joan Sales, jutjada la gran novel·la catalana sobre la Guerra Civil, en la qual l'autor va combatre com a alferes republicà. “I has de ser conscient que només en pots oferir una part, que només has estat capaç d'acariciar el text”. Rigola diu que ha fet fet un treball de síntesi que ha deixat l'espectacle en tres hores, incloent-hi els descansos. I adverteix: “No és una obra de teatre com les de sempre”. En l'adaptació es mantenen la narració i la part epistolar de la novel·la. Nao Albert encarna el Lluís; Marcel Borràs, Cruells; Mar Ulldemolins, la Trini, i Pau Roca, Soleràs. Rigola ha comptat amb una nova generació d'intèrprets però incorpora al muntatge alguns dels seus actors fetitxe com Andreu Benito i Joan Carreras.

Hi haurà qui creurà que és una temeritat posar Sales en mans de Rigola, capaç de musicar Juli Cèsar de Shakespeare amb The end dels Doors o fer sortir un minipimer a Titus Andrònic. Però la néta de Sales i continuadora de Club Editor, l'editorial del seu avi, Maria Bohigas, ho va deixar clar al costat del director a la presentació: “El millor que li pot passar a una novel·la clàssica és que la depassin, la capacitat de risc de Rigola ha estat una garantia esplèndida, la fidelitat no és bona en aquestes coses. I el que passa amb els grans infidels és que en última instància resulten més fidels que el guardià del temple”. Per Bohigas, l'adaptació de Rigola “transmet el mateix immens cabal d'emoció que la novel·la”.

L'espectacle s'estrenarà aquest dimecres a la nit al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), a la sala petita i no a la gran per pròpia opció de Rigola, que ha considerat que un espai més íntim sintonitzava més amb el seu plantejament “de recolliment i contenció”. No obstant això, el director no entén el teatre sense una vena “dionisíaca” i la seva Incerta glòria té un component musical (del mateix Albert) i coreogràfic.

Preguntes existencials

El director va arribar a Incerta glòria després de descartar fer un espectacle sobre la Guerra Civil a partir de les vivències del seu propi avi, que va lluitar a la batalla de l'Ebre. Com Xavier Albertí, director del TNC, a ell també li sembla reduccionista considerar Incerta glòria “només” la gran novel·la de la Guerra Civil a Catalunya. “És això, sí, però molt més, una radiografia del comportament humà, una obra que obre moltes vies i temes. La guerra, viscuda al front i a la rereguarda, és un catalitzador perquè els personatges es facin preguntes sobre l'existència i el sentit de la vida”. Kierkegaard sobrevola l'obra “amb la idea que l'individu pot decidir i l'angoixa que això li provoca”. La novel·la “respira també molt més que sentiment religiós i la sortida que ofereix és molt humana”. Els personatges representen diverses etapes de l'ésser humà: l'estètica, l'ètica, la religiosa.

Rigola entén que, per a una novel·la així, el teatre és fins i tot millor que el cinema. “El cinema és millor per a l'acció, i el teatre per al debat i la reflexió”. Va subratllar la influència de Dostoievski (del qual va ser traductor Sales) en els diàlegs i va meditar que “només amb els diàlegs de la novel·la ja tindríem una peça teatral”. Soleràs li sembla “un grandíssim personatge, enigmàtic i incontrolable”.