Selecciona Edició
Connecta’t

L’esquerra vol un centre per a la cultura a la Monumental

BComú, PSC, i la CUP aposten per donar a la plaça de toros un ús sociocultural

Vista de la plaça de la Monumental de la primera corrida després de la prohibició de l'espectacle.
Vista de la plaça de la Monumental de la primera corrida després de la prohibició de l'espectacle.

La plaça de toros de la Monumental, a Barcelona, està en desús des que el 2011 va entrar en vigor la prohibició de celebrar corrides aprovada pel Parlament el 2010. El Grupo Balañá és propietari de la plaça, només visitada ara per turistes, i no ha aclarit què pretén fer-ne. Si que ho han anat fent, en canvi, els partits d'esquerra que concorren el 24-M: Barcelona en Comú, el PSC i la CUP aposten per reconvertir-la en un centre cultural. CiU i el PP no es pronuncien recordant que és propietat privada.

La prohibició de les corrides està actualment al Tribunal Constitucional després del recurs que el Partit Popular va presentar poc després de la llei aprovada al Parlament. Els populars, contraris a l'abolició, van al·legar que la llibertat d'empresa ha de prevaler sobre les competències en espectacles de la Generalitat. A més a més, el PP ha aprovat lleis en favor de la tauromàquia: la primera el 2013, que declara els toros patrimoni cultural immaterial i, la segona, la setmana passada, catalogant-los com a patrimoni immaterial de la humanitat. L'oposició va votar en contra.

Mentrestant, els alcaldables –cap s'ha definit com a taurí– s'han posicionat sobre què farien amb la Monumental. Ada Colau, de BComú i principal rival de l'alcalde Xavier Trias, és clara: “Hauria de tenir un ús públic i destinar-la a esdeveniments culturals a la ciutat”. I afegeix: “És necessari fer respectar la prohibició enfront dels atacs del ministre Wert i el PP perquè tornin els toros”.

“Hauria de tenir un ús públic i destinar-se a esdeveniments culturals a la ciutat”, afirma Ada Colau

El PSC aposta per transformar la plaça en un centre d'equipaments. El seu candidat, Jaume Collboni, recorda que ja es va parlar de situar-hi un hotel d'entitats o una escola de circ. El que li sembla desgavellat és que tornin les corrides: “No tindria cap sentit. Quan es van prohibir ja hi anava molt poca gent i segur que s'hagués acabat tancant la plaça”. Alfred Bosch, alcaldable per Esquerra, afirma que té diverses idees tot i que prefereix no revelar-les. Això sí: vol que sigui un espai útil per a ciutadania. María José Lecha (CUP) demana municipalizar-la perquè s'hi facin activitats culturals i lúdiques: “Rebutgem espectacle amb animals, inclòs el zoo”.

CiU lamenta la “nova ocurrència” de Wert i vaticina un nou conflicte de competències. Però, com el PP, no es pronuncia sobre el futur de la plaça al·legant que està en mans privades i que depèn de Balañá, que ja va ser indemnitzat amb 325.699 euros per la Generalitat pel tancament. Alberto Fernández (PP) sosté que les corrides només tornaran amb una fallada del TC i si Balañá volgués. Va amb peus de plom: no vol entrar a valorar la decisió dels seus companys del Congrés però ell assegura que és un defensor de la llibertat. Només demana una cosa: que la plaça no es converteixi en una gran mesquita finançada, diu, per governs de països que són hostils amb els principis que defensa Europa.

CiU critica la nova   “ocurrència” de Wert de voler recuperar les corrides a Catalunya

Carina Mejías, de C's, aposta per un combinat de toros i centre cultural. I veu factible l'equilibri: “Les corrides no haurien de ser l'única finalitat de la plaça. També ha albergat circs i concerts”. Mejías recorda que el seu partit (que es va abstenir en la votació) sempre ha defensat la llibertat de celebrar els toros. “És que la prohibició va per barris. No es prohibeixen els correbous. No hauria d'haver-hi veto polític en res”. Leonardo Anselmi, activista de Libera!, el grup animalista que va promoure la iniciativa legislativa popular que va desencadenar l'abolició, va aportar aquesta clau: que només el Constitucional o el Parlament, votant en sentit contrari, poden tombar l'abolició. I ho veu improbable. Però avisa sobre una fallada a favor dels toros del Constitucional: “Seria una falta de respecte al Parlament i cap a les 180.000 persones que van signar la ILP. Si fan això, anirem als tribunals europeus”.

Amb informació de Clara Blanchar, Blanca Cia, David Fernández, David García, Clara Gil, Pere Rios i Maiol Roger.