Selecciona Edició
Connecta’t

Canes ovaciona ‘Inside Out’, la nova pel·lícula animada de Pixar

El film, dirigit per Pete Docter, aposta per la malenconia i té un guió immens

Es pot explicar en dibuixos animats i pensant en un públic majoritàriament infantil tota la complexitat de la ment i els sentiments humans? Sí, Pixar i, en concret, el director Pete Docter ho han aconseguit. Avui Inside Out, que a Espanya es titularà Del revés i s'estrenarà el 17 de juliol, ha retornat l'esperança en la factoria Pixar, que s'havia equivocat en els seus últims films i en la seva aposta per les continuacions de les seves obres mestres prèvies. Del revés és original, sorprenent, aposta per aquella malenconia que ja exhalava Toy Story, i combina un guió immens, farcit d'enormes encerts descriptius i narratius amb una gloriosa imatgeria, que resol de forma senzilla i fascinant la il·lustració dels sentiments. Dins de la Riley, una nena de 12 anys, hi conviuen l'Alegria, el Desgrat, la Tristesa –de color blau, en lògic reflex visual del doble significat en anglès de blue-, la Ira i la Por. Junts prenen les decisions que mouen la cria, i creixen amb ella, cuidant els seus records i veient com creixen les seves àncores emocionals: les illes de la família, l'amistat, el divertiment i l'hoquei (l'afició de la Ridley). Però la família es muda de Minnesota a San Francisco, i la nova vida de la Ridley, juntament amb una explosió de problemes al seu interior, fa que l'Alegria i la Tristesa s'embarquin en una aventura apassionant.

La pel·lícula ha estat rebuda a Canes –on es projecta a la secció Oficial fora de concurs– amb una enorme ovació, a l'altura del resultat de Docter, el realitzador d'Up i Monstruos S.A. John Lasseter, el cervell de Pixar, ha explicat a Canes, en la presentació a la premsa, que la idea original va ser de Docter. “I vaig saber des d'aquell moment que seria una de les nostres pel·lícules més complexes. Vam haver d'investigar moltíssim, perquè hi havia infinits detalls que calia completar”. Docter ha explicat que la seva filla tenia 9 anys quan va posar la veu de l'Ellie de nena a Up –pel·lícula que també es va estrenar a Canes–. “Ha anat creixent i als 13 vaig veure com s'apalancava i vaig pensar: ‘Què li deu passar aquí dins?’. Així va saltar l'espurna”. A Del revés es defensa la importància de la tristesa en la vida de la gent –una cosa molt present en la història de Disney, la casa de Pixar–. “Tot i això m'agraden els finals feliços i des del principi era clar”.

En la seva recerca de cert realisme, Docter desgrana en el metratge conceptes com la memòria de curt recorregut, la depressió… “Aprofundim en els amics imaginaris, la por dels pallassos, coses amb les quals l'equip s'identificava i espero que ho faci el públic”. En aquest personatge reuneix fets que el director considera molt importants: “No expliquem gaire, però la seva implicació absoluta a ajudar l'Alegria i la Tristesa em sembla fonamental per entendre la millor part de l'ésser humà”. Docter també ha detallat el que li aporta treballar a Pixar: “Perquè vas mostrant la teva pel·lícula als altres directors, als companys, i cada vegada que veuen un nou muntatge aporten consells valuosíssims”.

“Les emocions tenen una tasca i un propòsit. No podem fer-les callar. I investiguem l'interior de cada sentiment per construir el seu reflex com a personatges, que el públic entengui la seva importància”, explicava el productor Jonas Rivera, un altre dels cors del projecte. Lasseter ha detallat com han canviat l'animació des dels seus inicis, que ara troba el seu forat a Canes. “Ser aquí ja és un orgull. M'és igual competir o no. Quan vaig començar, l'animació estava gairebé morta com a indústria. No hi havia feina per a televisió, Disney feia una pel·lícula cada 4 o 5 anys. Però jo sabia que hi havia un públic i talent per crear bones pel·lícules. El que passava és que la indústria del cinema s'equivocava d'objectiu. Walt Disney mai va fer els seus dibuixos només per a nens, sinó per a tots els públics. El mateix passava amb les sèries de televisió del cartoon clàssic. Ens vam inspirar en l'impuls que van fer Coppola, Scorsese o Lucas a inicis dels setanta, amb el nou Hollywood, en la seva recerca del nou espectador. I sabíem que podíem afrontar aquell mateix repte en l'animació. Quan vam estrenar Toy Story, el primer llarg de Pixar, i va aconseguir aquell èxit enorme, vaig viure un gran alleujament. Perquè confirmava els sentiments que jo albergava. Parlem d'explicar històries, no de tecnologia: Si et poses a fer una pel·lícula de dibuixos animats pensant abans en la tecnologia que en el guió, t'equivoques”. Docter va afegir: “A Pixar fem les pel·lícules gairebé amb el mateix procés que les que protagonitzen actors de carn i ossos. El John sempre insisteix en la història, el guió”. Pel que sembla, Del revés hauria estat un gran rival per la Palma d'Or.