_
_
_
_
_

“Potser alguns alcaldes del PSC van tolerar l’especulació de casino”

“Les meves prioritats són l'ocupació i les desigualtats; Clos i Hereu en van tenir unes altres”

Blanca Cia
Jaume Collboni, a la plaça Sant Jaume amb la seu de l'Ajuntament de fons.
Jaume Collboni, a la plaça Sant Jaume amb la seu de l'Ajuntament de fons.CARLES RIBAS

Jaume Collboni (Barcelona, 1969), l'alcaldable socialista per Barcelona, confessa que va decidir deixar l'escó de diputat al Parlament i presentar-se a les primàries del PSC perquè estava “desenganyat” de la política centrada en el procés sobiranista. Volia parlar i fer coses tangibles, les que toquen de prop els ciutadans en el seu dia a dia. A cinc dies de les eleccions, a Collboni li són adverses totes i cadascuna de les enquestes, amb una pèrdua d'entre i cinc i vuit regidors dels 11 que té actualment.

Pregunta. Insisteix a reivindicar el llegat dels governs socialistes a Barcelona i els electors ja fa diverses conteses municipals que castiguen el PSC (de 20 regidors el 1999 a 11 el 2011). No sembla una bona targeta de presentació.

Resposta. Jo intento connectar el record del que hem fet amb el que som a la ciutat. Nosaltres, el PSC, som els de les escoles bressol, els centres cívics, les biblioteques... Tot això és el que hem fet i crec que el record és positiu per a la majoria de la gent, ens votin o no.

P. Quina diferència hi ha entre vostè i Jordi Hereu o Joan Clos?

R. Cada projecte té a veure molt amb els reptes de cada moment i avui l'objectiu principal és crear ocupació i combatre les desigualtats. No era aquest el problema fa cinc o deu anys. Ells van tenir les seves prioritats, les nostres són els reptes socials i econòmics: buscar ocupació i fixar les prioritats en 10 zones de la ciutat i apostar per la rehabilitació d'habitatges. La nostra política és més de tocar el terra.

“PSC i ICV va ser

P. Vostè parla d'acotar el turisme, anul·lar el pla d'usos de Ciutat Vella i esponjar el centre. Polítiques desenvolupades, en bona part, per governs socialistes. Un exemple: l'hotel previst a Rec Comtal, de Núñez i Navarro.

R. El planejament es va aprovar amb el govern socialista fa anys, en un context molt diferent. Ara Ciutat Vella està saturada d'hotels i el que fa 10 anys podia semblar raonable, ara no ho és.

P. Aquell solar ha estat anys palanquejat pel constructor i l'Ajuntament no hi ha fet res.

Amb vestit cenyit

Walter Oppenhaimer

Jaume Collboni arriba puntual però una mica overdress, que diuen els anglesos, una mica més elegant del compte per a l'ocasió. L'absència de corbata, que busca projectar informalitat, subratlla encara més el seu aspecte dominical. Però més enllà d'això, el que de debò crida l'atenció és que porta el vestit ben cenyit.

Diuen que li agrada vestir així, i és molt lliure de fer-ho. Però al reporter li fa l'efecte que aquest vestit i aquesta cara malenconiosa són l'al·legoria d'un polític que intueix que no li anirà gaire bé. I és possible que la culpa d'això sigui menys seva que no pas d'un partit que li ve tan estret com el vestit. Ai, quins temps aquells, quan el PSC era la síntesi de tot i els vots queien del cel! Collboni sembla haver arribat a aquestes eleccions deu anys tard o deu anys massa aviat, amb el seu partit als llimbs.

Parla. Collboni parla molt. Mentre preparen la cadira comenta que de bon matí ha anat al Col·legi d'Arquitectes (“Hi ha un cert divorci entre la professió i el govern de la ciutat”). Diu que li anirà millor del que auguren les enquestes (“Hi ha molt vot indecís que és vot socialista, desencantat, més dubtós. Crec que sorprendrem, n'estic convençut”).

Per a la foto, opta per asseure's a la cadira. D'entrada no creua les cames, somriu, busca la posició, deixa veure uns mitjons cridaners a ratlles horitzontals desiguals. No para de parlar, una mica atabalat. “És molt poltrona, això”, ironitza. Es nota que no està gaire còmode en aquesta vella cadira. S'avança, asseient-se gairebé a la vora, amb les mans juntes. “Aquests són uns japonesos que no saben ni qui sóc ni què fem aquí”, diu en to de broma una altra vegada, assenyalant un grup de turistes xinesos. “Em pregunto què explicaran quan arribin a casa”, afegeix. “Molt divertit”, conclou en acabar la sessió. De debò…?

R. El problema és que algunes constructores juguen a l'especulació de casino a força de permutes.

P. Una pràctica promoguda pels successius alcaldes socialistes durant anys…

R. Probablement es va tolerar. Crec que l'especulació de casino, que forma part d'una vella pràctica que va més enllà dels partits, no es pot tolerar ara. El cas de Rec Comtal és un símbol d'aquella època i s'hauria d'expropiar. Ja sé que és car, però l'Administració ha de saber plantar-se i dir prou, fins a aquí hem arribat.

P. També reivindica la feina feta de bracet amb ICV... ho fa per molestar Ada Colau, perquè la seva formació concorre ara integrada en BComú?

R. És una reivindicació de projectes amb accents i matisos diferents però compartits des del govern de la ciutat, cosa que sembla que molesta a BComú. Encara que sembli estrany reivindico la feina feta d'una banda dels ara contrincants, perquè hi ha una altra part que està amb nosaltres.

P. Què vol dir?

R. Que nosaltres tenim en Quim Mestre –exregidor d'ICV fitxat pel PSC– i hi ha molta gent d'Iniciativa que ens dóna suport perquè no estan d'acord amb la UTE política que s'ha muntat en sis mesos per a les eleccions i que estan literalment amagats en aquesta campanya.

P. També van ser socis d'ERC, un partit del qual ara no volen ni sentir-ne a parlar.

R. Vam ser socis a estones. En aquest moment és complicat perquè la veritat és que CiU i ERC ja han arribat a un acord i ho supediten tot a la sobirania i a proclamar la independència en 18 mesos. El PSC no es ficarà en un procés que no porta enlloc.

P. Insisteix en més escoles bressol públiques, lluitar contra les desigualtats als barris. Algunes propostes són coincidents amb BComú.

R. Crec que coincidim en el diagnòstic dels problemes de la ciutat. Però ells no tenen un equip sòlid per afrontar-ho i han deixat fora gent amb experiència de govern. Nosaltres tenim aquesta experiència. No veig en la llista de BComú els perfils de persones per governar.

P. Es desmarca molt del mandat de Xavier Trias, però la veritat és que li han possibilitat els últims pressupostos. No és contradictori?

R. Jo no he votat la seva investidura, no hem estat al seu govern, no hem fet els pressupostos amb ell, només ens hem abstingut a canvi d'introduir partides per valor de més de 60 milions d'euros per abaratir la T-10, perquè es desbloquegés la construcció de vuit escoles bressol, perquè es pugui iniciar la cobertura de la ronda de Dalt. Buscant el benefici de les persones i amb llum i taquígrafs.

P. Llavors estaria obert a pactes?

R. Jo no crec en l'oposició de barricada. Si tinc l'oportunitat de condicionar projectes en benefici dels ciutadans com ho hem fet aquest any, no veig per què no.

P. Diu que el govern de CiU ha estat el “caixer” de la Generalitat.

R. L'excepció només ha de ser tot el que tingui a veure amb els drets bàsics, com la sanitat i l'educació. Però jo, per exemple, no hagués pagat res per la presó i no entenc que l'Ajuntament hagi de sufragar el circuit de Montmeló. En canvi, em sembla raonable aportar el que calgui per desbloquejar l'ampliació de l'hospital del Mar. Això sí, sempre amb el reconeixement del deute per part de la Generalitat. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Blanca Cia
Redactora de la edición de EL PAÍS de Cataluña, en la que ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional en diferentes secciones, entre ellas información judicial, local, cultural y política. Licenciada en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_