Selecciona Edició
Connecta’t

Desarticulada una banda que va intentar pagar 6.000 euros pel ronyó d’un immigrant

El grup, especialitzat a assaltar cases, volia l’òrgan per curar el fill del cervell de la trama

El donant es va fer enrere i la banda va optar per segrestar-lo

Una operació de la Policia Nacional contra els assalts a xalets i habitatges de luxe ha derivat en la detenció de cinc persones que tramaven la compra d’un ronyó al mercat negre. Els detinguts són membres del clan serbi dels Radosavljevic i presumptament van convèncer un immigrant sense papers perquè, a canvi de 6.000 euros, es deixés extirpar un ronyó. La trama havia de servir al clan criminal per poder curar un dels fills del líder de la banda, un home de 32 anys que pateix problemes renals i que necessita tractament de diàlisi.

La policia espanyola feia dos anys que investigava els moviments per mig Europa dels Radosavljevic. En col·laboració amb els cossos policials de Bèlgica, França i Munic, Alemanya, es va aconseguir esbrinar que la banda s’havia especialitzat en el robatori a habitatges d’alt standing. Amb la finalitat de no aixecar sospites, es valien de noies menors d’edat per cometre els assalts i s’exercien amb celeritat en el conegut com a mètode de la “relliscada”, que consisteix a lliscar una targeta plàstica o una radiografia per fer saltar el pany quan no està bloquejat amb clau. Segons la policia, el grup va aconseguir abundants botins en els robatoris i, per exemple, es valora en més de dos milions d’euros la recompensa que els va reportar el saqueig de dos habitatges a la ciutat de Madrid.

La casa dels detinguts a Montroig.
La casa dels detinguts a Montroig.

En el marc de la investigació per aclarir els robatoris, una escolta telefònica va servir a la policia per estar alerta sobre les gestions que alguns membres del clan estaven fent per aconseguir un ronyó que pogués curar el fill del líder del grup. Un col·laborador de la banda suposadament va fer d’intermediari perquè un immigrant marroquí sense papers i atrapat per una precària situació econòmica accedís a donar un dels seus ronyons a canvi de 6.000 euros en efectiu. El suposat donant, que vivia d’okupa en una casa a l’Hospitalet de l’Infant, molt a prop del fastuós xalet que els Radosavljevic tenen a Miami Platja, es va sotmetre a diverses proves mèdiques en un hospital de Barcelona per confirmar que, efectivament, era compatible amb el Toni, el fill de 32 anys del líder Radosavljevic. No obstant això, en un moment determinat i desconfiant que finalment cobrés el que havien estipulat, el donant va decidir no continuar amb els tràmits i va rebutjar sotmetre’s a l’operació. Davant la negativa el grup criminal el va segrestar i el va tancar en un xalet, on el van colpejar i el van amenaçar de mort perquè tirés endavant el trasplantament. Finalment, la intervenció de la policia els va desbaratar els plans. Va ser el passat dia 27 d’abril quan els agents van entrar a la mansió Radosavljevic i es van endur detinguts el líder, la seva dona i el fill malalt. Així ho recorda la que diu que és la jove del cap de la banda. “Tot el que diu la policia és mentida”, afirma. Segons la seva versió, el mateix home que finalment va desistir de donar el seu ronyó mai hi havia mostrat cap oposició. “Fins que va anar a comissaria i es va inventar que l’havíem segrestat”, lamenta. “Ara són tots a la presó Model”, explica l’eventual portaveu del clan serbi, mentre es veuen diverses persones per les finestres del xalet. Assegura que mai van prometre diners al donant, sinó que es van comprometre a ajudar-lo per pal·liar la seva situació de necessitat. “El meu sogre li va dir que l’ajudaria perquè ell ajudava el seu fill”, recorda. Manifesta que ara la situació és desesperant perquè el Toni està tancat a la presó sense poder seguir la dieta que li convé i, malgrat rebre sessions de diàlisi cada dos dies, no és atès com la seva malaltia requereix. “Ha perdut com a mínim deu quilos des que el van tancar”, assegura. Un adolescent espigat, amb cames de filferro i el cap cobert amb una gorra surt al pati i ho confirma. “Des que el van detenir, el meu pare s’ha quedat com jo”, apunta passant-se una mà pel tors ossut.

Però, quin vincle tan profund tenia el donant amb el Toni per, ni que fos al principi, accedir a donar-li un ronyó? La resposta no és clara. La cunyada del malalt manifesta que qui realment és amic de la família és la persona que va actuar d’intermediari, segons la policia un col·laborador del grup criminal, però encara que ho volia, ell no estava en condicions de perdre un ronyó. “És asmàtic i té problemes de salut”, expliquen els Radosavljevic. Per sort, coneixia un immigrant sense papers que sí que podia ser un candidat vàlid.

Semblava que ho era fins que va desistir i la policia hi va haver d’intervenir.

L’hospital va arribar a comprovar la compatibilitat del donant

E. G. Sevillano

Donar un òrgan en vida en un hospital públic espanyol és un procés llarg i sotmès a controls estrictes. La legislació obliga a garantir que la donació sigui desinteressada i no busqui cap benefici econòmic. Fins i tot si el donant és un familiar del malalt –mare, pare, germans...– la llei exigeix passar per un comitè d’ètica i per l’aprovació final d’un jutge. Més d’hora que tard, els controls habituals haurien frustrat l’intent de compra d’un ronyó per 6.000 euros a Tarragona. En aquest cas, el procés havia avançat fins a les proves mèdiques a l’hospital. Donant i receptor eren compatibles.

El malalt, d’uns 30 anys i nacionalitat sèrbia, fill del presumpte líder d’una organització criminal internacional, patia una insuficiència renal que l’obligava a sotmetre’s a diàlisi a l’hospital de Tarragona. Quan va trobar un donant, va anar amb ell al seu hospital de referència per a un trasplantament, l’Hospital de Bellvitge, a Barcelona. El donant era de nacionalitat marroquina i estava en situació irregular a Espanya. Segons el protocol, abans d’autoritzar la donació s’inicien els estudis mèdics per descartar malalties i comprovar la compatibilitat: anàlisi de sang, radiografies, exploració física…

La Policia va saber de l’intent de compra del ronyó per escoltes durant la investigació de les activitats criminals de la xarxa i va alertar l’Organització Nacional de Traspalaments (ONT). Quan hi va intervenir, el trasplantament encara estava lluny de completar-se. L’equip mèdic havia demanat al receptor alguna prova documental de la seva relació d’amistat amb el donant. Aquell document mai va arribar a la consulta. “Si hi ha dubtes raonables, es demana que es constati el vincle entre donant i receptor”, explica Rafael Matesanz, director de l’ONT.

Matesanz relata com, en intents previs de compra d’òrgans, el que sol passar és que el receptor presenta el donant com un amic de fa molts anys que ha decidit voluntàriament donar-li un ronyó. Quan no es tracta d’un familiar, ni tan sols d’una persona del mateix país, s’aixequen sospites. Així va passar en l’únic cas conegut a Espanya de venda d’òrgan fins ara, el d’un libanès ric que va intentar comprar part del fetge de diversos immigrants. El coordinador de trasplantaments va desconfiar quan li van presentar el donant com la parella de la neboda del receptor.