Selecciona Edició
Connecta’t

Democràcia interna

Els partits han de deixar de banda la cooptació i escollir els càrrecs democràticament

Els partits polítics viuen una democràcia interna de baixa qualitat a Espanya, reflectida en la crisi de credibilitat i lideratge d'organitzacions concebudes com a “instrument fonamental per a la participació” i amb una “estructura interna i funcionament que hauran de ser democràtics”, segons la Constitució. Fan falta reformes molt serioses per començar a recórrer el camí que faci valer aquelles premisses i contribueixi a restablir la confiança en les institucions.

Totes les organitzacions polítiques han de trencar amb els procediments que permeten als seus dirigents actuar pràcticament sense frens ni límits. Celebrar els congressos amb intervals de fins a quatre anys afavoreix el manteniment de l'statu quo i dels interessos creats. Reservar la designació de candidats electorals a la decisió de comitès molt reduïts dóna a aquests tot el poder sobre els seus coreligionaris, que depenen més dels caps del partit que dels votants. Aquests mètodes han provocat una selecció inversa del personal polític: només els més lleials als caps o les seves xarxes clientelars són capaços de mantenir-se en la vida pública. La gent valuosa no hauria de veure's asfixiada per una disciplina massa estreta respecte de les oligarquies partidistes.

Obrir-se a la competència és el procediment per prevenir la corrupció i buscar una certa qualitat en la selecció de personal. Els principals càrrecs interns i els aspirants a llocs electius a les institucions haurien de passar el filtre previ dels afiliats, en votacions internes, o dels simpatitzants en eleccions primàries obertes. És possible que això no garanteixi una millora radical i immediata de la qualitat de la democràcia, que en bona part depèn del caràcter i preparació de les persones dedicades a aquella activitat; però aquestes qualitats sorgeixen millor quan hi ha competència.

Tenint en compte que pocs partits s'han autorregulat cap a aquesta direcció, Espanya necessita dotar-se d'una legislació que aclareixi les regles del joc. L'aparició de forces emergents ha trencat l'immobilisme que caracteritzava la situació fins fa poc temps. Ciutadans, la formació dirigida per Albert Rivera, ja ha condicionat els futurs pactes amb altres partits al fet que acceptin el criteri de les eleccions primàries, en un missatge dirigit principalment al PP, que és el més presidencialista de tots. Algun dels seus portaveus ha arribat a la desmesura de prendre-s'ho com un xantatge. No es pot continuar amb una visió tan tancada de l'activitat partidista, que desvirtua la consideració dels votants com a font primària de legitimitat.

La llei obliga les organitzacions polítiques a celebrar congressos cada dos anys a Alemanya. Els partits han de fer conferències anuals al Regne Unit. Aquelles regles contrasten amb l'absència de termini i fins i tot d'obligació legal per fer-ho a Espanya. En aquest país ja existeixen partits que designen els candidats a institucions representatives pel vot dels afiliats o en eleccions primàries, si bé les experiències desenvolupades fins al moment són molt limitades. Cada partit dirà quin és el millor procediment, però cal pronunciar-se a favor de votacions transparents i en contra del sistema de cooptació interna que regeix, en la gran majoria dels casos, la selecció de personal per al treball polític.

La crisi de credibilitat a les institucions, la deterioració dels partits tradicionals i l'embranzida dels emergents marquen la caducitat del procediment tradicional. Per negociar una legislació de partits caldrà temps, però l'objectiu de democratitzar-los i posar-los al servei dels ciutadans és irrenunciable. Aconseguir-ho seria una petita revolució.