Un Messi infinit dóna la 23a Lliga al Barça
Els blaugrana s'imposen al Calderón per 0-1 i aconsegueixen el primer títol de tres possibles
El paradís de Messi no té fi. Aquest prestidigitador del futbol ha destapat al Calderón la seva setena Lliga amb el Barça els últims deu anys. I ho ha fet amb un gol messiànic, a la seva manera, sempre a l'aguait. Ha estat la cirereta del 23è títol de Lliga d'una entitat que ja no improvisa, que ja no metabolitza fins al moll de l'os el victimisme, sinó que fa dues dècades que traspua dosis massives d'èxits. Messi és el frac d'una generació de somni, la que ja no il·lumina Puyol i de la qual previsiblement es despenjarà Xavi, l'apoteosi blaugrana, honrat per l'afició del Calderón. Els jugadors passen, però la idea roman. El Barça, fins i tot en els moments dolents, és l'expressió d'un pensament propi en què preval l'esperit esportiu per sobre del mercantil. Des dels temps que Johan Cruyff va decidir explorar una via, un tret diferenciador. La veta ha donat or pur a aquest Barça que ara fa camí per aconseguir el triplet.
Luis Enrique es va corregir i el conjunt blaugrana va sortir com un coet cap al cim. Amb incerteses al principi, l'equip va agafar pista després de tocar fons a Anoeta, quan tot feia preveure un motí a bord canalitzat per Messi. Des de llavors, en treva, a poc a poc el tècnic va encertar les tecles, l'alineació va deixar de ser una divagació, l'equip va ser recognoscible i una vegada més es va demostrar que la creativitat no conspira contra l'eficàcia. Perquè aquest Barça triomfal ha tingut de tot, i no cal arraconar-ne l'entrenador, l'aportació final del qual és més que estimable, per molt que sovint es desfogui contra enemics imaginaris.
El Barça sempre va ser un equip d'entrenadors i els registres de Luis Enrique l'avalen. Ha polit coses, com restar retòrica amb la pilota a favor d'un atac més directe, amb més vertigen. D'aquesta manera ha aconseguit una davantera d'etiqueta, un mig camp versàtil i una defensa rotunda. Un equip rodó fins i tot per aquells episodis que tant menyspreava, com el joc aeri entre les dues porteries. Amb Messi com a Hamelín, fins que Luis Suárez es va consolidar com a bucaner ofensiu, Neymar va despertar com a trompetista del gol, va ressorgir el millor Busquets, va aparèixer la versió natural d'Alves, es va engegantir Piqué, no va abaixar la pugna Jordi Alba, i Iniesta i Rakitic finalment van mutar el seu paper… I Xavi es va mantenir com a guia espiritual, dins i fora del camp.
Aquest Barça amb volada somiava en les tres insígnies d'or que té entre cella i cella. La primera passava pel Manzanares, amb el títol a una victòria. Ben bé a l'inrevés que fa una temporada, quan l'Atlètic va fer bingo al Camp Nou. Aquesta vegada, circula a 16 punts dels barcelonistes. A Madrid, el Barça no s'ha arronsat. L'equip ha mostrat les dents des de l'alineació. Ha encarat l'enfrontament amb el seu onze titular, a excepció del vacil·lant Luis Suárez, rellevat pel millor Pedro del curs. Senyal evident que pretenia no perdre el temps a la Lliga per centrar-se en les seves dues altres finalíssimes. La tarda era grisa, amb els termòmetres en combustió, i la gespa del Calderón era ben seca, cosa que ha impedit que patinés la pilota, que badallava sobre l'herba tret que Messi posés el turbo.
Atlètic, 0-FC Barcelona, 1
Atlètic de Madrid: Oblak; Juanfran, Giménez, Godín, Siqueira; Cremi (Mandzukic, m. 72), Gabi, Mario (R.García, m. 67), Koke; Griezmann i Torres (Saúl, m. 80).
FC Barcelona: Bravo; Alves, Piqué, Mascherano, Alba (Mathieu, m. 79); Rakitic (Rafinha, m. 86), Busquets, Iniesta (Xavi, m. 81); Messi, Neymar i Pedro.
Gol: 0-1. M. 65: Messi bat a Oblak de tir creuat després d'una paret amb Pedro.
Àrbitre: Undiano Mallenco. Ha amonestar Koke (m. 52) i Gabi (m. 75), Pedro (m. 29), Alves (m. 31), Neymar (m. 90) i Messi (m. 90).
Partit disputat a l'estadi Vicente Calderón davant uns 54.000 espectadors.
Colonitzadors de la pilota, els blaugrana han fet servir el catàleg, han posat el futbol entre parèntesi fins a les aparicions de la seva estrella. El regiment blanc-i-vermell amb prou feines ha estat capaç de fer un cop d'ull a les eternes possessions del rival. Amb l'Atlètic tafaner, el Barça ha anat fent amb el teva-meva, meva-teva. El duel només ha tingut una marxa, la imposada pels barcelonistes, que dissimulaven sorneria fins que albiraven opcions davant d'Oblak. Tot era en mans de Messi, el productor més gran de rematades visitants, i de tot tipus, amb el cap o la seva prodigiosa esquerra, amb la qual ha estavellat un xut al travesser en una falta lateral directa. També ha reclamat un penal per mà de Juanfran, el mateix que Alves després d'un agafada de Godín.
Amb aquest ritme de Messi, a l'Atlètic li ha costat un munt tenir qualsevol dictat en el partit, incapaç de refugiar-se amb la pilota, si més no amb alguna contra, ben ancorat com estava per la saga blaugrana. I, també, per la seva llunyania de Bravo, la qual cosa ha deixat Torres i Griezmann lluny de l'àrea. L'equip ha perdut dipòsit, res a veure amb aquell grup de corsaris que agullonaven els contraris a totes les zones del camp, amb desplegaments físics descomunals que obligaven al fórceps els seus rivals. Avui, amb cames de marbre, n'és un altre, més elemental en tot. Ningú no ho paga tant com Arda, que no es troba, que no troben. L'Atlètic només manté els senyals a pilota parada, via per la qual va trobar la seva millor oportunitat de la jornada, amb un cop de cap de Jiménez, fins a un llançament final de Siqueira. A Granada, en l'última jornada, haurà de sumar almenys un punt per deixar fora de perill la tercera plaça, que evita l'enfarfec de la fase prèvia de la Lliga de Campions.
A força d'engrescar la pilota, el grup de Luis Enrique ha aconseguit afaitar un adversari ja rebaixat de per si. Amb Messi es pot tenir una paciència infinita, tot és qüestió de confiar en la seva puntualitat. Després d'unes quantes rematades, La Pulga ha sentenciat la Lliga cinc minuts després que marqués Cristiano el seu primer gol a l'Espanyol. El campionat mereixia un gol de primera. I, per descomptat, Messi ha estat l'escollit. Ha tirat una paret amb Neymar dins de l'àrea d'Oblak, l'argentí ha fet rodar l'esfèrica sota la sola, un toc instantani i una passada terminal a la xarxa amb precisió de cirurgià. Una altra oda d'aquest geni, per si mateix un retaule de futbol.
El golàs de Messi ha entronitzar el millor, el millor de la Lliga i el millor del Calderón. En avantatge, el Barça ha administrat el tram final, a qui només li ha faltat la punta, la que ha tenit Neymar, pifiat en un mà a mà amb Oblak. Luis Enrique no s'ha oblidat de Xavi, l'altre gran satèl·lit del millor Barça de la història. Perquè això i molt més és Xavi, història pura, l'excel·lència. Ho sap i ho ha reconegut la gent del Calderón, que l'ha rebut amb tanta cortesia com ha acomiadat Iniesta. Aquest Barça carregat de símbols ja se sentia campió. I així ha estat. Messi ha brindat per tothom i tothom ha brindat per Messi. El títol, per a tots. La Lliga no enganya: després de 38 reptes, el campió sempre és el millor. Ho ha estat aquest Barça que camina cap al triplet.
Sobre la firma
