Selecciona Edició
Connecta’t

Dilemes municipals

Sense majoria absoluta, comprometre's a pactar serà crucial a Madrid i Barcelona

Cap candidat té clar que serà l'alcalde o alcaldessa de les dues ciutats més emblemàtiques i dinàmiques d'Espanya. La fragmentació electoral, a punt de materialitzar-se, fa molt problemàtica la majoria absoluta d'alguna de les candidatures que concorren a les urnes a Madrid i Barcelona. Per això la situació continua molt oberta quan falta només una setmana per a la cita electoral, segons es desprèn dels sondejos realitzats per Metroscopia i publicats avui a EL PAÍS.

Les fermes arrels en què s'assentava el poder del PP madrileny s'han dividit. Que Esperanza Aguirre tingui possibilitats de ser alcaldessa de la capital depèn, en primer lloc, que aconsegueixi mantenir la diferència que la separa de Manuela Carmena, cap de llista de la nova formació Ahora Madrid, que atreu vots dels altres electorats i, sobretot, d'abstencionistes i dubitatius. La candidatura d'Aguirre es frena, segons aquesta enquesta, per l'aparent augment de l'abstenció o la indecisió d'antics votants.

No és menys incerta la situació a la capital catalana, on diferents enquestes mostren un alt nivell de volatilitat. D'acord amb les dades de Metroscopia, Ada Colau, al capdavant de la llista de Barcelona en Comú, supera el convergent Xavier Trias en un Ajuntament més fragmentat que el precedent. Fins a set forces poden obtenir regidories, enfront de les cinc anteriors. Els resultats s'apunten dramàtics per al PSC, que pot perdre 14 punts respecte al 2011, i per al PP, que de moment en perd 12. Per contra, Ciutadans, sense representació municipal actualment, es troba en condicions de convertir-se en la tercera força de la capital catalana, per davant d'ERC.

Tot això explica fins a quin punt serà comprometedora l'operació d'administrar els resultats del 24 de maig. En aquest cas, no cal témer una ingovernabilitat perllongada ni bloquejos polítics com el que està patint Susana Díaz per a la seva investidura com a presidenta d'Andalusia. Si Esperanza Aguirre acaba al capdavant diumenge vinent, però sense majoria absoluta, necessitarà els vots d'una altra opció —possiblement Ciutadans— per ser alcaldessa. Tot depèn que altres partits es comprometin amb una candidatura alternativa, a falta d'aquesta quedarà el pas lliure per a la llista més votada; si fos la del PP, Aguirre aconseguiria automàticament l'alcaldia. Tot això d'acord amb les previsions de la llei (els eventuals empats es resolen per sorteig). El mateix li passarà a Ada Colau a Barcelona si guanya, però també quedar-se en fora de joc davant d'un pacte alternatiu a favor d'un altre candidat, tampoc fàcil.

Els partits polítics que s'oposin a l'elecció automàtica de la llista més votada tenen temps per negociar coalicions o suports, tot i que no massa. Als ajuntaments no es repeteixen les votacions dels regidors fins que un candidat obté majoria suficient, com està passant en el poc edificant espectacle d'Andalusia —i probablement es repetirà en altres autonomies—. La constitució de les corporacions municipals es duu a terme 20 dies després de la cita amb les urnes, excepte en els llocs on es plantegin recursos contra els resultats electorals, la qual cosa proporciona més temps per negociar.

En qualsevol cas, no convé donar-ho tot per fet. Amb més d'un 25% d'electors encara indecisos o que no saben ni contesten a Madrid, i un 32% a Barcelona, encara hi ha marge perquè es produeixin canvis en una recta final de campanya amb els acceleradors trepitjats a fons. Per això, totes les candidatures multiplicaran els esforços d'aquí al diumenge, el dia en què els votants tindran la paraula.