Selecciona Edició
Connecta’t

Qui mana a Internet? El domini de Facebook

En el nou ordre mundial virtual l’empresa fundada per Mark Zuckerberg no té rival

Servidor de dades de Facebook.
Servidor de dades de Facebook. afp

El poder a Internet està sumit en un procés de profunda redefinició. Cada vegada més, la influència i el domini a la xarxa sorgeixen d'una barreja de forces a la qual moltes empreses aspiren, però poques aconsegueixen conquistar. A les xarxes socials, l'augment de la relació entre usuaris, consumidors, anunciants i creadors de contingut té el potencial per causar uns efectes enormement importants. La recompensa final és la creació d'un ecosistema integrat per al comerç, el contingut i la comunicació a Internet. Una plataforma progressivament més gran, més poblada, amb més dades i inassolible per a la resta de competidors.

I entre els gegants d'Internet, Facebook ha consolidat la seva posició com a plataforma dominant en el camp de les xarxes socials, una potència hegemònica sense rivals reals. El gir ràpid i agressiu de l'empresa cap al món de la telefonia mòbil i la seva campanya estratègica per incorporar continguts de vídeo en tota la seva xarxa han estat innovacions revolucionàries que han augmentat l'avantatge comparatiu de Facebook respecte dels seus rivals i han propiciat un creixement espectacular, amb 1.440 milions d'usuaris mundials. La visió del futur que persegueix amb tenacitat Mark Zuckerberg, cofundador, conseller delegat i president, pot determinar el futur d'Internet.

Segons els últims resultats, els ingressos de la companyia van créixer un 42% i el valor de les accions s'ha incrementat un 33%. En comparació, el valor de Google en borsa pràcticament no s'ha mogut. L'últim any, la plantilla de Facebook ha augmentat un 48%, fins a arribar als 10.000 treballadors, i la despesa en investigació i desenvolupament s'ha duplicat, fins a superar els 1.000 milions de dòlars (890 milions d'euros).

L'empresa continua invertint agressivament en mobilitat: els aparells portàtils i sense fils, el nombre dels quals supera actualment els 7.000 milions, una xifra que correspon aproximadament a la població mundial. Facebook va adquirir Instagram, servei per compartir fotos enormement popular entre la joventut. I la compra per 16.000 milions de dòlars de WhatsApp, empresa de missatges per a mòbil, permetrà augmentar la seva implantació en països com Mèxic, Alemanya, l'Índia i el Brasil. També han invertit en realitat virtual i a millorar el seu servei de vídeos, així com en la construcció de costosos centres de dades.

Zuckerberg té un patrimoni net que es calcula en més de 36.000 milions de dòlars, la catorzena fortuna del món, i és el més ric de tots els fundadors dels gegants d'Internet, inclosos Jeff Bezos, d'Amazon, i Larry Page i Sergey Brin, de Google. Però es diria que els diners motiven menys Zuckerberg que la seva visió de futur. I, com a accionista majoritari i cap de Facebook que és, té llibertat per dedicar-se a la seva passió.

L'estiu passat, afirmava a les pàgines de The Wall Street Journal que augmentar l'accés mundial a Internet permetria incrementar les oportunitats econòmiques i reduir la pobresa mundial. “Durant les properes dècades, assistirem a la revolució més important que hi ha hagut fins ara, ja que milers de milions de persones es connectaran per primera vegada”. Actualment, Internet té més de 3.000 milions d'usuaris a tot el món, i cada dia se n'hi uneixen 500.000 més. Per aconseguir les seves aspiracions, Zuckerberg ha creat un consorci d'empreses tecnològiques amb, entre d'altres, Ericsson, Qualcomm, Nokia i Samsung.

Els escèptics creuen que darrere del desig de reduir la bretxa digital hi ha afanys purament econòmics

L'empresa intenta innovar per augmentar l'accés a Internet amb, per exemple, l'ús de drons ultralleugers propulsats per energia solar que volarien contínuament a uns 18.000 metres per connectar sense fils els usuaris a la xarxa. El setembre passat, Zuckerberg va afirmar a la revista Wired que Facebook havia invertit més de 1.000 milions de dòlars (890 milions d'euros) a augmentar la connectivitat en països en desenvolupament.

Alguns escèptics afirmen que els esforços de Facebook per incrementar la connectivitat a Internet i reduir l'anomenada bretxa digital estan motivats en el fons per l'interès propi i l'ambició de crear una plataforma publicitària i de xarxes socials de diversos milers de milions de persones. Zuckerberg considera que aquests arguments són massa cínics. Internet, segons el seu parer, és una tecnologia capaç de produir els canvis socioeconòmics més positius de la història.

L'estiu passat, Facebook va encarregar un estudi a Deloitte per calcular els beneficis d'un augment de la connectivitat en economies emergents. Només a l'Índia, un major accés a Internet, que acostés el país al 75% de penetració de les regions més desenvolupades del planeta, tindria uns efectes espectaculars que reduirien la taxa de mortalitat infantil en 85.000 defuncions a l'any, disminuirien els casos d'extrema pobresa un 28% i crearien 65 milions de llocs de feina.

Facebook no és l'únic gegant que mira d'ampliar els tentacles de la xarxa. Google persegueix un objectiu semblant i pretén fer servir tecnologies futuristes com Project Loon, que preveu crear una xarxa mundial de globus d'heli a gran altitud en òrbita geosincrònica que transmeti un senyal per tenir accés wi-fi en llocs remots. Amb tot, la passió de Zuckerberg per difondre els avantatges socials d'Internet sembla única.

“Per a nosaltres es tracta d'oferir possibilitats a la gent”, declarava a Bloomberg News al febrer. I explicava que, quan només faltaven unes setmanes per al llançament del seu programa d'accés gratuït a Internet a Zàmbia, va arribar una allau d'informes sobre el seu impacte positiu, que Zuckerberg enumerava així: “Una dona embarassada que es connecta a Internet per primera vegada per buscar informació sobre seguretat i salut per al seu fill; un avicultor que fa servir Facebook i que crea una pàgina per vendre més pollastres; un estudiant universitari que utilitza Internet i la Wikipedia per buscar informació i estalviar diners en la compra dels llibres. És una bogeria”.

A principis del 2015, Facebook va crear un club de lectura per als usuaris. La seva primera selecció va ser El fin del poder (Debate), de Moisés Naím, un estudi brillant sobre la manera en què el poder al segle XXI està canviant, cosa que provoca trastorns, genera innovacions i crea noves jerarquies d'influència en un món globalitzat i connectat a l'instant. És una dinàmica que Zuckerberg sembla que entén intuïtivament i una història que el dominant Facebook exemplifica perquè tothom pugui veure i aprendre'n. En l'àmbit d'Internet, el poder de les xarxes socials s'ha traslladat a una plataforma, i aquesta plataforma és Facebook.

Traducció de News Clips.