Selecciona Edició
Connecta’t

La repetició d’eleccions, en espera en autonomies com Andalusia

Només Castella-la Manxa no preveu l'avançament electoral en cas de bloqueig

Díaz saluda un simpatitzant a Alcaudete (Jaén).
Díaz saluda un simpatitzant a Alcaudete (Jaén). EFE

El bloqueig polític a Andalusia i l'ombra d'unes noves eleccions poden ser l'avançament del que passarà en moltes comunitats autònomes a partir del 24 de maig si no hi ha acords polítics per donar suport o deixar passar un candidat. 13 de les 17 comunitats autònomes renoven els parlaments i les enquestes publicades dibuixen un escenari molt similar a l'andalús, ja que no atorguen la majoria absoluta a cap partit, excepte al PP a Castella i Lleó.

Els Estatuts de 16 de les 17 comunitats autònomes també estableixen, com el d'Andalusia, que si en dos mesos des de la primera votació cap candidat hagués obtingut la confiança de la Cambra, s'han de celebrar noves eleccions. Així ho preveu la Constitució espanyola per a l'elecció del president del Govern central. “Imagineu-vos com es pot posar Espanya”, va recordar ahir la presidenta en funcions de la Junta, Susana Díaz, en una entrevista a la SER. La socialista va tornar a apel·lar a la responsabilitat de totes les formacions per deixar-la governar, després de rebre tres vegades el rebuig majoritari de la Cambra a la seva investidura.

En primera votació, els candidats han d'obtenir majoria absoluta, i simple a partir de la segona i successives. Dos mesos (tres en el cas de Navarra) és el temps màxim previst en les normes autonòmiques perquè el Parlament atorgui el seu suport. Si no, s'ha de tornar a convocar eleccions. Només la política d'aliances conjuraria aquest panorama tan insòlit com possible, si cada partit es queda en una cantonada del quadrilàter polític sense fer res. Les projeccions electorals del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) no només certifiquen la fi de les majories absolutes sinó l'entrada de nous actors com Podem i Ciutadans, del suport o l'abstenció dels quals dependrà el color de molts executius.

Només una comunitat està blindada per complet de l'eventualitat d'una repetició de les eleccions, Castella-la Manxa. El seu Estatut preveu una sortida política de la qual abjuren els constitucionalistes: “Quedarà automàticament designat el candidat del partit que tingui més escons” si en el termini de dos mesos cap aspirant aconsegueix obtenir la majoria simple, és a dir, més vots a favor que en contra.

Aquesta previsió també figurava en el primer Estatut d'Andalusia –i encara és present en el Reglament del Parlament– fins que es va reformar el 2007, quan la norma es va adaptar al que recull la Constitució per a l'elecció del president del Govern central. Díaz ha recordat insistentment aquests dies aquell article eliminat i ha demanat als grups que “no s'aprofitin del subterfugi de la llei” per guanyar temps fins a les eleccions locals i autonòmiques.

Els juristes critiquen l'automatisme en l'elecció d'un president. “Aquell precepte és una barbaritat, és anticonstitucional perquè sobre el règim parlamentari descansa la legitimació parlamentària directa, mentre que la del Govern és indirecta”, assegura el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo. De la mateixa manera, el president del Consell Consultiu d'Andalusia, Juan Cano Bueso, afirma que la designació automàtica d'un president és contrària a l'article 152.1 de la Constitució, que “diu expressament que el president és triat per l'assemblea”. Per aquest constitucionalista, és “aberrant” designar un president expressament rebutjat pel Parlament.

En el cas d'Astúries, també hi ha una sortida política per evitar la repetició de les eleccions. El seu Estatut obliga a convocar comicis si en el termini màxim de dos mesos no hi ha president, però el Reglament de la Junta General del Principat no permet el sufragi en contra dels aspirants en les votacions d'investidura, motiu pel qual el candidat més votat obté la confiança. Així va passar el juliol del 2011, quan Francisco Álvarez-Cascos va resultar triat president amb el suport de 16 dels 45 diputats.

Al País Basc, on no se celebren eleccions el proper dia 24, dos candidats es poden presentar a l'elecció per al Parlament i en aquest cas només es preveu el vot a favor o l'abstenció.

La incerta clau de Ciutadans

Ciutadans, un partit pràcticament desconegut fa tot just un any, tindrà la clau de la governabilitat a la majoria de les 13 comunitats que celebren eleccions el 24-M, si es compleixen els resultats de l'últim CIS.

La formació d'Albert Rivera serà determinant a Madrid, la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Aragó. En aquestes autonomies les enquestes preveuen que el PP serà el partit amb més escons. No obstant això, per aconseguir la investidura dels seus candidats no en tindran prou que Ciutadans s'abstingui, sinó que necessitaran el seu vot favorable, és a dir, el seu suport exprés i actiu. Si no l'obtenen, un hipotètic bloc d'esquerres podria impedir la investidura i forçar unes noves eleccions, excepte a Castella-la Manxa, l'Estatut d'Autonomia de la qual preveu que, passats dos mesos sense acord, sigui president el candidat del partit amb més escons.

A Múrcia i La Rioja, les regions on el CIS atorga majories àmplies –tot i que no absolutes– al PP, la formació conservadora necessita l'abstenció de Ciutadans.

El PSOE figura com a partit més votat a Extremadura i Astúries. A la primera, per formar govern, la formació de Pedro Sánchez necessita, com a mínim l'abstenció conjunta de Ciutadans i Podem. A Astúries, el PSOE requeriria l'abstenció del partit de Pablo Iglesias i també la d'IU.

La situació és imprevisible, d'acord amb el CIS, a Navarra –amb una cambra molt fragmentada– i Cantàbria i les Balears, on un grapat de vots pot donar el poder a un tripartit format per PSOE, Podem i regionalistes. A les Canàries, Coalició Canària podrà recolzar-se com fins ara en el PP o en el PSOE.