_
_
_
_
_

La Festa del Cine perd per primera vegada milers d’espectadors

La cita, amb preus a 2,90 euros la sessió, perd gairebé 600.000 respecte a l'octubre del 2014

Tommaso Koch
Espectadors a la Festa del Cine a les sales Princesa, a Madrid, dilluns passat.
Espectadors a la Festa del Cine a les sales Princesa, a Madrid, dilluns passat.Santi Burgos

Fins avui, la Festa del Cine havia sumat dades i interpretacions sempre en la mateixa direcció: l'assistència a les sales es disparava en cada edició i l'èxit de la iniciativa amb entrades a 2,90 euros era reconegut unànimement. No obstant això, la vuitena edició, celebrada entre dilluns i ahir dijous, ha vist baixar en centenars de milers el nombre d'entrades venudes, mentre que han augmentat els matisos i l'escepticisme. En quatre dies han anat a les sales 1.598.720 espectadors, d'un 143% a un 330% més que els mateixos dies de la setmana anterior, segons la jornada. Però el balanç revela 597.381 assistents menys respecte a la setena edició (octubre del 2014) i 301.765 menys respecte a la sisena (abril de 2014), celebrades totes dues al llarg de tres dies en comptes de quatre.

Potser guanyin així força les reivindicacions d'aquell petit 5% de sales que no se suma a la iniciativa i considera el seu missatge fins i tot nociu. "Hem d'acostumar-nos al fet que hi hagi Festes del Cine amb més espectadors i d'altres amb menys", defensa Borja de Benito, portaveu de Fece (la Federació dels Exhibidors). Però, esclar, fins ara el costum havia estat l'oposat: des que l'octubre del 2013 la cinquena Festa del Cinema dupliqués els espectadors de l'anterior, la cita ha anat sumant més i més aficionats, fins a l'afluència rècord de 2,2 milions de l'octubre del 2014. També es repetia una vegada i una altra un fenomen que en aquesta ocasió s'ha reduït: l'assistència a les sales anava creixent al llarg dels dies, fins que el dimecres marcava el rècord. En aquest cas, les jornades s'han mantingut per sota dels 500.000 espectadors.

"Considerem que l'objectiu mínim perquè el balanç sigui positiu és aconseguir un milió d'espectadors. Tota festa que ho aconsegueixi serà satisfactòria", afegeix De Benito. Encara que el mateix portaveu redobla tot seguit l'aposta i assegura que les aspiracions depenen també del període de l'any: "A l'octubre l'objectiu seran altre cop els dos milions, i s'aconseguirà, n'estic seguríssim".

L'èxit o fracàs del seu repte dependrà de molts factors. En aquesta Festa del Cine, el portaveu considera que les semifinals de la Champions League –la raó per la qual la cita s'ha perllongat a quatre dies en lloc dels tres tradicionals– i "el bon temps" han jugat en contra de l'assistència a les sales. Però, llavors, per què s'ha celebrat precisament la VIII Festa del Cine durant la setmana dels partits del Barça i el Reial Madrid? "La convocatòria es decideix al febrer. I en cada període pot haver-hi factors que condicionin el resultat: la Setmana Santa, el Festival de Màlaga, els exàmens escolars al juny. No podem deixar que la Festa depengui de com evoluciona el bombo de la Champions".

Molts espectadors, no obstant això, afegeixen un altre element a l'equació, que De Benito escull no entrar a valorar: el cartell. Parlant amb assistents davant d'una sala madrilenya, resultava que l'elecció era molt dispersa i no hi havia, més enllà de Los Vengadores, un film que robés el cor del públic. Darrere dels herois de Marvel, líders de la taquilla, el podi inclou El viaje más larga i Suite Francesa. I el cinema espanyol ha de conformar-se amb el vuitè, novè i desè lloc del top 10: A cambio de nada, Perdiendo el norte i Sweet Home. "Ha faltat una pel·lícula que fes de locomotora", concedeix el portaveu de Fece.

De Benito subratlla una coincidència que al seu parer confirma que la VIII Festa del Cine ha estat positiva: fins al dimecres la cita sumava 1,1 milions d'espectadors, exactament els mateixos que la convocatòria d'un any abans sense comptar amb el fenomen Ocho apellidos vascos. És a dir, l'abril del 2014 el film d'Emilio Martínez-Lázaro es va endur més de 800.000 dels 1,9 milions que van acudir a les sales.

El que s'ha mantingut als cinemes d'Espanya és el debat sobre els preus i la celebració de la Festa. "Hauria de fer-se cada dos-tres mesos, i cobrir també el cap de setmana", explicava dilluns Alfonso Monllor, 53 anys, davant d'una sala de Madrid. Com ell, molts assistents demanaven un preu mitjà d'entre cinc i sis euros. En realitat, les dades de l'Observatori Audiovisual Europeu revelen que el 2014 el cost mitjà de l'entrada a Espanya es va situar prop del desitjat pel públic: 6 euros, i per sota de la mitjana europea de 6,9. Sigui com sigui, la majoria dels assistents consultats diuen que acostumen a anar al cinema només els dimecres, el dia de les ofertes. Com a prova, va ser precisament la jornada que menys es va beneficiar de la Festa: un 143% més que el dimecres anterior.

Les deu més vistes

Los Vengadores: La era de Ultrón; El viaje más largo; Suite Francesa; El maestro del agua; El guru de las bodas; La familia Bélier; Fast and Furious 7; A cambio de nada i Perdiendo el norte.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Tommaso Koch
Redactor de Cultura. Se dedica a temas de cine, cómics, derechos de autor, política cultural, literatura y videojuegos, además de casos judiciales que tengan que ver con el sector artístico. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Roma Tre y Máster de periodismo de El País. Nació en Roma, pero hace tiempo que se considera itañol.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_