Selecciona Edició
Connecta’t

La ciència darrere del vestit

Tres nous estudis analitzen els aspectes científics darrere del fenomen viral

El vestit, des de diferents il·luminacions.
El vestit, des de diferents il·luminacions.

Gairebé tres mesos després que el xocant vestit blau i negre (o era blanc i daurat?) fes bullir Internet, tres equips d'investigació han aportat un examen més detallat dels aspectes científics que s'amaguen darrere del fenomen viral. En els seus articles, publicats el dijous a la revista Current Biology, els equips proposen les causes per les quals la gent veu colors diferents, i el que tot això significa per a la nostra comprensió de la percepció visual.

La causa que unes persones veiessin el vestit blanc i daurat i d'altres blau i negre era la diferència en les seves percepcions de la llum natural

En un dels estudis, Michael Webster, psicòleg de la Universitat de Nevada, a Reno, atribueix la responsabilitat del cas a l'ambigüitat del color blau i a la incapacitat de les persones per distingir amb fiabilitat els objectes blaus de la il·luminació del mateix color. Afirma que la nostra visió pot dir-nos amb encert si estem mirant un paper blanc il·luminat amb llum vermella, o un paper vermell il·luminat amb llum banca, però que aquest procés no funciona fàcilment amb tots els colors, i que el blau acostuma a ser problemàtic.

Per al seu estudi, Webster va preguntar als estudiants de la facultat si veien les ratlles del vestit blaus o blanques. Les opinions estaven repartides a parts iguals. Però quan l'equip va invertir els colors del vestit, les ratlles blaves/blanques es van convertir en tons inequívocs de groc, i gairebé el 95% dels estudiants van descriure la peça com a groga i negra.

En el segon estudi, Karl Gegenfurtner, psicòleg de la Universitat de Giessen, a Alemanya, va demanar a 15 voluntaris que utilitzessin un cercle cromàtic personalitzable per mostrar de quin color veien el vestit. Va descobrir que els píxels de la imatge concordaven amb l'espectre natural de blaus i grocs que veiem des de la sortida fins a la posta del sol, fet que feia que a les persones que el contemplaven els costés més dir com podia afectar la percepció el color de la il·luminació.

Gegenfurtner i els seus col·laboradors van concloure que la causa que unes persones veiessin el vestit blanc i daurat i d'altres blau i negre era la diferència en les seves percepcions de la llum natural.

En el tercer estudi, Bevil Conway, neurocientífic del Wellesley College, va preguntar a més de 1.400 persones quins colors veien quan miraven el vestit. En la seva mostra hi havia 300 persones que no l'havien vist abans. Va descobrir que els observadors no només pertanyien als dos grups en litigi –“blau i negre” i “blanc i daurat”–, sinó també a un tercer “blau i marró”. Així mateix, va observar que les persones grans tendien a veure'l blanc i daurat, mentre que els joves el veien blau i negre.

Segons Conway, en el cas del vestit la mala qualitat de la imatge activa el model intern del cervell. Les circumstàncies ambigües i la falta de context són importants “perquè el cervell no té suficient informació per destriar-ho”, explica. “Per això, ha de dirigir-se al seu model intern i preguntar a la seva guia què li sembla que està passant a l'exterior”, afegeix.

Hi ha un tercer grup: els que el veuen “blau i marró”

El model intern de cada persona reacciona de forma diferent. Conway sosté que els qui veien el vestit blanc i daurat el veien així perquè el seu model intern suposava que l'estaven contemplant sota un cel blau. Per tant, van descartar el color blau. Quant a les persones que el veien blau i negre, els seus models interns les van predisposar a pensar que l'estaven veient sota una llum incandescent taronja.

El paper dels píxels

L'investigador es va adonar que les sanefes del vestit, que algunes persones percebien com un encaix daurat o negre, també plantejaven un problema. Quan ell i el seu equip van examinar els píxels de les ratlles, van descobrir que semblaven marrons, i no daurades o negres. Però com que la gent no podia dir de quin material estaven fetes, en alguns casos els cervells assumien que era brillant i les percebien com si fos or.

David Brainard, el neurocientífic de la Universitat de Pennsilvània que va redactar la nota que acompanya els tres articles de la revista, assenyala que cada article aporta alguna cosa a la nostra comprensió de la hipòtesi de la constància del color, terme que es refereix a la capacitat de percebre el color d'un objecte independentment del color de la font de llum que es projecti sobre ell.

Es tracta d'articles particularment valuosos des del punt de vista científic”

“Es tracta d'articles particularment valuosos des del punt de vista científic”, dictamina Brainard, “perquè traslladen la discussió sobre el vestit a un terreny en el qual disposem de dades reals sobre el fenomen que transcendeixen les desenes de milers de piulades”.

Conway va demanar als participants que utilitzessin un cercle cromàtic digital per triar un píxel de color que coincidís amb el que pensaven que veien en el vestit. Després el seu equip va utilitzar la informació per compondre dues representacions del vestit basades en els píxels que la gent havia triat. Quan Webster va invertir els colors del vestit, el 95% dels participants en el seu experiment van dir que el veien groc i negre.

Traducció de News Clips

© 2015 New York Times News Service

MÉS INFORMACIÓ