Selecciona Edició
Connecta’t
SETH SHOSTAK | DIRECTOR DEL CENTRE DE RECERCA DE VIDA EXTRATERRESTRE

“Pensar que estem sols a l’univers és com creure en els miracles”

El SETI és el centre privat que va heretar de la NASA el programa que rastreja l'espai a la recerca d'un senyal de ràdio d'una altra civilització

Seth Shostack, en su despacho del SETI en Silicon Valley
Seth Shostack, al seu despatx del SETI, a Silicon Valley.

Alguns científics l'anomenen l'efecte rialletes. És la reacció, inevitable per a molta gent, que es produeix quan algú comença a parlar d'extraterrestres. Un mig somriure, una rialleta apagada que immediatament anul·la l'efecte del que es vol dir. Els experts a buscar vida en altres planetes ja hi estan acostumats. Quan li pregunten a Seth Shostak en una festa a què es dedica, què diu? “Dic que arreglo cotxes”, comenta fent broma. És més fàcil dir això que no pas explicar que és el director de l'Institut per a la Recerca de Vida Intel·ligent Extraterrestre (SETI, en les seves sigles en anglès).

El SETI és probablement el lloc del món on es prenen aquesta qüestió més seriosament. Situat en un edifici d'oficines a Mountain View, Califòrnia, al cor de Silicon Valley, es tracta d'un centre privat que va heretar el que una vegada va ser un programa oficial de la NASA: rastrejar l'espai a la recerca d'un senyal de ràdio d'una altra civilització. El seu director serà una de les dues o tres primeres persones al món que primer s'assabentaran quan ens contactin els extraterrestres, un assumpte que en aquest lloc no és una especulació, sinó una certesa.

La recerca d'un senyal des de l'espai va començar als anys 60 del segle XX, quan els extraterrestres ja havien envaït la cultura popular. “Era cultura pop, però no tant”, diu Shostak. “A meitat de segle ja hi havia científics seriosos pensant en la possibilitat de vida a Mart”. Marconi o Tesla també havien teoritzat sobre contactar amb Mart. “La idea de la vida a l'espai és antiga. La idea de contactar-hi és de l'últim mig segle”.

Si hi hagués un senyal, sonaria com un to, una flauta dins del soroll

Quan Shostak es va unir al SETI, el 1990, era un programa oficial de la NASA. Els EUA el van cancel·lar el 1992, tot just un any després de començar a rastrejar, després d'una negociació pressupostària al Congrés. Des de llavors, no s'ha pogut tornar a presentar una proposta per gastar diners públics a SETI sense ser víctima de l'efecte rialletes. Va ser un grup d'inversors de Silicon Valley els qui van reprendre el programa i el mantenen amb fons privats. Shostak afirma que el programa federal es podria recuperar amb un pressupost de només un milió de dòlars l'any. Posa com a exemple que el Congrés va trobar ben ràpid els fons per a un programa que es dedica a vigilar asteroides quan, el 1994, van veure les imatges del cometa Shoemaker impactant contra Júpiter i provocant explosions de la grandària de la Terra: valia la pena saber alguna cosa més de la trajectòria dels asteroides.

A l'edifici de Mountain View que avui acull el SETI hi ha poques referències a homenets verds. Les antenes són a 500 quilòmetres cap al nord. L'oficina està decorada amb mapes celestes i fotos de llocs extrems del nostre planeta. En una prestatgeria s'alineen el que semblen globus terraqüis fins que es miren de prop. Són mapes globus dels planetes i llunes on és més probable que hi hagi vida, fets amb imatges de satèl·lit. Cal·listo, Europa, Io, Ganímedes… Per a qui només coneix la capa més pop de la vida extraterrestre, el satèl·lit Europa és el més famós, des que Arthur C. Clarke el va convertir en la llar de la propera civilització del sistema solar a 2010: Odissea Dos. “Europa n'és un, però no necessàriament el millor”, puntualitza Shostak.

El març passat, Shostak va escriure un article a The New York Times que obria el debat a un canvi d'estratègia: enviar missatges a l'espai en comptes d'escoltar passivament. La mera possibilitat va provocar un gran debat, en el qual personalitats com Elon Musk (SpaceX) o l'astrònom Geoff Marcy advertien dels perills d'exposar-nos a una civilització sobre a qui li desconeixem les intencions. De sobte, en els primers mesos del 2015, el debat sobre els extraterrestres s'ha tornat molt seriós. Shostak aclareix que actualment no estan emetent senyals, però diu que al seu equip n'hi ha que volen fer-ho. Creu que “és més útil escoltar”, però si es fes, proposa emetre tota la informació dels servidors de Google. Acostuma a comparar la seva exploració amb la de Cristòfor Colom: “És com dir-li a Colom: ‘millor que no vagis cap a l'oest perquè pots trobar-te amb una civilització hostil que vingui a Europa i la destrueixi”.

Una altra qüestió és si aquesta suposada civilització utilitzarà mitjans de comunicació que es puguin captar amb les antenes que fem servir. “La ràdio és com la roda”, afirma Shostak. Si han arribat al nivell de civilització que els permeti enviar missatges per l'espai, forçosament utilitzen ràdio. “La física és igual a tot arreu, donem per fet que coneixen la ràdio igual que coneixen la roda”. La recerca al SETI dóna per fet que hi ha altres formes de vida no gaire llunyanes, que alguna ha desenvolupat una civilització intel·ligent almenys tan avançada com l'ésser humà, i que intenten explorar l'univers igual que nosaltres. És una qüestió d'estadística. “Si mires 100 estrelles, 20 d'aquestes tenen planetes com la Terra”, explica Shostak. “L'anàlisi del telescopi Kepler revela que una de cada cinc estrelles té planetes que poden tenir vida. Això són desenes de milers de possibilitats, només a la Via Làctia. Poden ser estèrils, però això ens convertiria en un miracle. I en la ciència, quan creus en els miracles normalment t'equivoques”.

I el dia que arribi aquest senyal? L'imaginari popular veu aquest senyal com una mena de brogit, un soroll confús però amb alguna lògica interna que destaca entre el brunzit sec de l'univers. La pel·lícula Contact (1997) va obtenir una nominació a l'Oscar al millor so per la seva emocionant recreació d'un suposat contacte extraterrestre per ràdio. Però l'home que probablement serà el primer a sentir-ho, Shostak, descriu així el que ha estat esperant des de tota una vida: “No busquem sons, sinó bandes, números. Si aquests números es converteixen en àudio, sona soroll. Si hi hagués un senyal, sonaria com un to, una flauta dins del soroll”.

Una conversa amb Seth Shostak un matí d'abril pot acabar en un debat sobre si la ràdio d'ET era prou potent per trucar a casa seva. Ha treballat com a assessor científic en pel·lícules (el remake d'Ultimátum en la Tierra) i coneix i gaudeix de tota la cultura popular al voltant dels extraterrestres. Però és absolutament seriós quan afirma que trobarem vida intel·ligent fora de la Terra, potser abans de dues dècades, gràcies al ritme amb què evoluciona la tecnologia que rastreja l'univers i processa el soroll. I què passarà aquell dia? “Serà notícia cinc dies i després cadascú tornarà a fer la seva vida”.

Quan la feina és imaginar extraterrestres

El SETI no només es dedica a escoltar l'univers. Al voltant d'aquest programa treballen uns 150 especialistes en diferents projectes amb aplicacions en la recerca de vida extraterrestre. La majoria són astrobiòlegs que desenvolupen en aquestes instal·lacions el seu treball sobre condicions de vida extremes a la Terra, un tipus d'estudis que serveix per imaginar la vida que es podria generar en sistemes gelats o ardents. L'espanyol Pablo Sobrón treballa a SETI des del 2012. “La meva feina se centra a explorar noves formes de vida en entorns inhòspits del nostre planeta com l'Àrtic, l'Antàrtida, deserts, muntanyes i el fons oceànic”, explica Sobrón en un correu electrònic.

Sobrón forma part ara d'un grup d'investigació per explorar la vida als oceans. “Els millors escenaris per a l'evolució de vida al sistema solar són possiblement els oceans dels satèl·lits Europa i Encedalus (Júpiter i Saturn, respectivament). Aquestes dues llunes gelades alberguen oceans d'aigua líquida sota una escorça de gel i és possible que existeixin xemeneies hidrotermals al fons”, que és possiblement l'entorn en què va sorgir la vida a la Terra. “Per tant, Europa i Encedalus són objectius prioritaris en la recerca de vida fora de la Terra”.

En un despatx de SETI, per exemple, treballa David Hinson, especialista en meteorologia espacial. Una mena d'home del temps de Mart. El seu treball consisteix a predir el temps a la superfície, una informació fonamental si es vol fer aterrar una nau al planeta. “Quan anaven a enviar la nau Viking a Mart, volien aterrar al lloc més segur. L'estructura atmosfèrica i els vents en aquell moment són molt importants".

En aquest lloc, la recerca de vida extraterrestre és una qüestió científica de primer ordre. Hi ha algú imaginant com seria una forma de vida en condicions extremes i buscant respostes al fons de l'oceà o en les toveres d'un avió, hi ha algú intentant predir el temps en aquests llocs i, sobretot, algú escoltant, per si hi hagués d'altres, en un altre lloc, fent el mateix.

MÉS INFORMACIÓ