Selecciona Edició
Connecta’t

La ‘crisi de la xivatada’, el telèfon trencat entre Mossos i Policia Nacional

Trapero va criticar públicament la falta de col·laboració setmanes després que Pedraz arxivés la suposada xivatada dels policies nacionals

Un dels presumptes gihadistes detinguts el passat 8 d'abril.
Un dels presumptes gihadistes detinguts el passat 8 d'abril.

El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, va criticar el 16 d'abril passat des dels micròfons de la ràdio pública catalana la falta de col·laboració del Ministeri de l'Interior amb la policia autonòmica. Trapero va lamentar que l'Estat no proporciona als Mossos la informació remesa pels cossos policials europeus sobre àmbits en els quals tenen competència i que afecta Catalunya en aspectes tan importants com el terrorisme gihadista. El comissari va fer aquestes declaracions vuit dies després que els seus agents desarticulessin la cèl·lula gihadista que pretenia atemptar a Barcelona i posessin tots els seus integrants davant el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz. El missatge que va llançar a les ones anava molt més enllà, enviava un encàrrec privat: els dos cossos policials sabien que dos agents de la Policia Nacional havien declarat el 17 de febrer davant el mateix Pedraz. L'acusació era greu: havien, suposadament, alertat la cèl·lula gihadista que estava sent investigada per la policia catalana. El jutge va arxivar la causa. Trapero, dies més tard, el 22 d'abril, va aprofitar que havia convidat representants de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil al Dia de les Esquadres –la festa solemne de la policia catalana– i va reclamar “lleialtat” al Ministeri de l'Interior. El mateix 8 d'abril els Mossos havien aportat un informe a Pedraz per intentar reobrir la causa contra els dos inspectors de la Policia Nacional.

Ahir es va destapar tota la crisi. Fernández Díaz va criticar durament la investigació dels Mossos i va aprofitar per remarcar que la policia de la Generalitat no té “sentit d'Estat” i, per tant, no pot lluitar contra el terrorisme. “S'han traspassat totes les línies que es poden traspassar”, va destacar el ministre. El conseller d'Interior català, Ramon Espadaler, es va defensar: “Al ministre no li agrada que els Mossos siguin eficients en la lluita antiterrorista. Jo, en canvi, m'alegro que els cossos de seguretat de l'Estat siguin eficients en la mateixa lluita”.

Tant el ministre com el conseller es van enredar en una discussió conscients que el problema terrorista és real. Jofre Montoto, analista de seguretat i expert en gihadisme, assegura que Barcelona és una ciutat on un atemptat donaria la “repercussió que busquen els terroristes”. L'expert afirma que la capital catalana és ara un veritable nus de serveis secrets només comparable a Berlín en plena guerra freda. Sens dubte, tots els cossos policials han infiltrat agents en els col·lectius propers a la ideologia gihadista. L'“enemic” és perillós perquè “no segueix una estructura piramidal; es tracta de cèl·lules autònomes, difícils de controlar i gairebé impossibles de predir el que faran perquè no segueixen una línia marcada com la que seguia ETA en les seves assemblees; ells atempten contra tothom qui no segueixi les seves idees, és a dir, contra tothom”.

Montoto creu que en un escenari així, on els suposats terroristes es reuneixen i marquen objectius utilitzant les noves tecnologies, la informació és “essencial”. Precisament aquest poder és el que sol·licitava Trapero. El comissari en cap assegura que l'Estatut de Catalunya del 2006 va reconèixer als Mossos la competència de col·laboració en matèria internacional i, malgrat això, l'Estat es remet a una llei del 1986, prèvia al desplegament de la policia autonòmica, de manera que “tot el que fa olor de competència internacional” recau en la Policia Nacional.

Un portaveu de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya afirma: “La Policia Nacional compleix amb el que estableix la llei de cossos i forces de seguretat, amb l'Estatut de Catalunya, amb les competències establertes per cada policia i amb els organismes de coordinació que es van fixar entre l'Estat i la Generalitat”. El portaveu afirmava, abans que sortís a la llum la crisi de la xivatada, que la col·laboració existeix tal com demostren els diferents operatius conjunts, entre mossos i policies, que s'han dut a terme per combatre el crim organitzat. “No entrarem en un debat però hi ha comunicacions a les quals nosaltres tenim accés com a policia de l'Estat perquè els protocols estan establerts així”, afirmava el portaveu. La mateixa font assegurava que la Policia Nacional comunica a les policies autonòmiques tot el que s'hagi acordat prèviament en les diferents comissions de coordinació.

La Unió Federal de la Policia (UFP) recorda que la competència en les relacions internacionals amb la resta de cossos europeus recau en la Policia Nacional. La UFP reivindica que la lluita antiterrorista correspon als cossos estatals.

Per la seva banda, el secretari general de la Confederació Espanyola de Policia (CEP) a Catalunya, Sebastián Hernández, ha assegurat que les declaracions que va fer en el seu moment Trapero van ser “orquestrades per generar un conflicte”. El portaveu de CEP assegura que “els Mossos són una policia totalment polititzada i difícilment es produirien coses així a la Policia Nacional”. El sindicalista es va sincerar: “Si ens poséssim a parlar de qüestions on no es respecten els uns als altres, els Mossos ens guanyen per golejada”. Hernández assegura que la crisi de la xivatada és una qüestió política i que el "jutge ja va veure clar que era una qüestió amb un confident".  

L'excés de zel entre cossos policials és una constant a Catalunya que no respecta ni els sinistres més colpidors. La tarda del passat 24 de març, Xavier Porcuna, l'intendent portaveu dels Mossos d'Esquadra, anunciava a les desenes de mitjans de comunicació congregats a l'aeroport del Prat que els agents del cos autonòmic estaven recollint mostres d'ADN als familiars de les víctimes que anaven a l'avió de Germanwings. Aquelles declaracions van incomodar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ja que desenes d'agents estatals feia hores que recollien mostres als hotels on es van allotjar els familiars. Porcuna no els va anomenar en cap moment.

“A Catalunya no tenim competències en Seguretat Ciutadana però sí que tenim altres atribucions. Tot i això, quan algú truca al telèfon d'emergències de la Generalitat (112) sol·licitant la intervenció sobre algun tema relacionat amb la nostra activitat, en rares ocasions ens ho comuniquen”, assegura un superior de la Guàrdia Civil que prefereix ocultar la seva identitat.

El conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler, ha sol·licitat en innombrables ocasions que entre els cossos policials hi hagi una relació de “normalitat” per respondre davant de “fenòmens globals com el gihadisme”. Espadaler assegurava que el crim “no coneix fronteres”, així que els cossos policials no n'han de tenir. L'última ocasió en què va sol·licitar aquesta “normalitat”, ja coneixia la controvèrsia de la xivatada i sabia que Pedraz havia arxivat el cas.

L'expert en gihadisme, Jofre Montoto, afirma que per combatre el problema terrorisme islàmic cal fer-ho des dels fronts “militars, socials i policials”. Uns fronts que han d'estar units davant l'enemic comú.